Oberta i catalana (@UOC_Universitat)

El passat dissabte vaig assistir a la segona Jornada de Docents de la UOC, que tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelona. De les 9:30 a les 18:00 en un dia càlid d’estiu, amb una trobada de Harley-Davidson a l’exterior i cansament endarrerit. Va ser profitosa, des dels tallers inicials (ePortfolio i estratègies per detectar plagis) fins a la reunió de coordinació de l’Àrea de Capacitació Digital, de la qual formo part en la meva tasca com a consultor universitari. La conferència central, a càrrec del matemàtic Claudi Alsina (també secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya), va ser un desplegament d’humor, enginy i emoció en parlar de l’origen de la UOC i de com el va viure. A les beceroles es va prendre com a model la UNED en negatiu, és a dir, duent a terme el contrari que la universitat a distància espanyola. I va tenir molt de mèrit, amb els mitjans de què es disposava en aquella època (les primeres reunions daten de 1994), construir des de zero una universitat per a la qual les distàncies no fossin importants (el primer eslògan fou “La universitat sense distàncies”), oberta al món, avançada tecnològicament i catalana. Un model amb suport de la Generalitat però amb estructura jurídicament privada, un híbrid que defugia el model funcionarial per integrar un professorat col·laborador amb tasques de teletreball. Comparteixo l’esperit de la conferència d’Alsina: he viscut la UOC des de 1997, quan vaig iniciar els meus estudis d’Humanitats (com en vaig gaudir!), he començat un doctorat engrescador sobre la societat de la informació  (ai las, no sé si trobaré temps per culminar la tesi!), amb el privilegi d’un treball pioner sobre blogs catalans (una mena de text ja prehistòric), i des de 2003 m’he integrat a l’equip de consultors de la casa (amb matèries com Multimèdia i Comunicació, Competències en TIC i un bon grapat de cursos de formació). Em sento un afortunat per haver viscut l’evolució d’aquesta universitat, el Campus Virtual és una de les meves llars (encara que li costi esdevenir 2.0) i segueixo considerant com a genial aquella idea primigènia de fer des de Catalunya una universitat que ajudi a formar-nos en el ciberespai, aquella metàfora del món intel·ligible de Plató, el marc on les idees governen i la raó n’és la sobirana.

(Primer post amb el nou disseny del blog. Tema Twenty Eleven amb capçalera personalitzada i menú a l’esquerra. Espero que us agradin les MdE de la segona època.)

Nazaret en Red 2011 (II)

El diumenge ens va visitar al col·legi Santa María de los Volcanes (Arrecife) Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i especialista en Noves Tecnologies aplicades a l’educació. Ens va presentar el TPACK (Technological Pedagogical and Content Knowledge), una forma d’integrar la tecnologia a les aules que posa l’accent en les metodologies. Adell va assenyalar que cal estimular processos cognitius d’alt nivell (sintetitzar, avaluar, crear), no simplement memoritzar, i que cal integrar-hi una diversitat de llenguatges (text, àudio, imatge, vídeo…), atès que la nostra fita com a docents no és simplement formar espectadors crítics sinó autors, constructors de l’aprenentatge, amb activitats vivencials que emocionin. No es tracta de dominar l’eina i aplicar-la (si jo sé Twitter em dedico a fer classe amb Twitter), sinó de dissenyar activitats des del vessant metodològic i veure, només al final, si puc aplicar-hi l’eina.

La planificació no ha de ser tecnocèntrica, sinó basada en la metodologia, en funció del context en què es mou l’alumnat. Judi Harris ha establert que, en una primera fase, hem de triar els continguts, revisar els objectius de l’àrea, les competències i els criteris avaluatius; en segon lloc, caldrà prendre decisions pedagògiques sobre la naturalesa de l’activitat didàctica; en tercer, seleccionar i seqüenciar els tipus més adients d’activitat a combinar per constituir la seqüència; en quart, seleccionar les estratègies d’avaluació (formativa i sumativa); i en últim lloc, seleccionar les eines i recursos apropiats. Això ens mostra que l’important en pedagogia no és la tecnologia en si mateixa, sinó allò que el nostre alumnat pot fer amb ella. Si establim criteris seriosos, aleshores veurem que les eines es troben al final del procés: hem de saber què fem per inferir com ho apliquem. Abans tothom treballava amb blogs perquè eren moda: cal concretar què volem que l’alumnat aprengui abans d’embarcar-nos en una eina. I hem de compartir, tot abandonant la concepció privativa del passat: compartir coses digitals no implica renunciar a res. Ho tinc tot, però no perdo res si l’altre també ho té. Les eines ens han d’ajudar a canviar, a ser solidaris pedagògicament, a donar sense por a perdre: si oferim els nostres productes hem d’esperar que els altres també ho facin. Compartir és expandir la nostra mirada a un món d’infinites possibilitats.

Gràcies, Jordi, pel teu entusiasme i les ganes de comunicar-lo amb passió i rigor.

Nazaret en Red 2011 (I)

El darrer cap de setmana he participat a la II Trobada de Coordinadors TIC de les escoles Natzaret, celebrada a Arrecife (Lanzarote). La meva contribució ha estat com a ponent, ja que he impartit el taller sobre LAMS (el dissabte a la tarda), tot i que també he tingut el plaer d’escoltar Jordi Adell i de participar en les diferents discussions sobre educació i sobre els projectes de les àrees TIC dels centres. L’experiència ha estat molt positiva, en comprovar que les escoles segueixen treballant activament en xarxa, sota la sàvia coordinació del visionari Josep Torrents i amb l’inestimable treball de les coordinacions, que s’impliquen en projectes telemàtics, elaboren els plans estratègics amb les Comissions TIC i controlen que la implementació tecnològica s’esdevingui de forma positiva.

Pel que fa a la meva presentació, m’he adonat que el LAMS, plataforma de seqüències didàctiques, pot ser una bona eina en combinació amb el Moodle, de tal manera que es puguin interrelacionar les diferents eines d’acord amb les fites educatives. Després d’una introducció amb la meva experiència sobre el tema, plasmada en la presentació que encapçala el post, vaig exposar l’àrea de disseny, la de seguiment i la d’aprenentatge, amb una enumeració i descripció de les eines (cartellera, compartir recursos, examen, gmaps, preguntes i respostes, enquesta, xat, fòrum…) i vaig proposar el disseny d’una seqüència senzilla (amb l’ús de cinc eines), que havien de desar i després afegir com a lliçó a l’àrea de seguiment. A continuació, havien d’afegir quatre companys com a alumnes de la seqüència i aquests darrers l’havien d’emplenar. Dissenyaven, desaven, compartien i després participaven com alumnes. En les més de dues hores i mitja de la sessió, van passar del rol de dissenyador-autor al d’estudiant. Temps molt ben aprofitat, gràcies a la bona disposició dels assistents.

Integració de les TIC a Candás

El passat cap de setmana vaig tenir l’ocasió d’assistir  a la trobada de centres que organitzava Educared en el municipi asturià de Candás. Hi assistien els col·legis de la congregació de la Sagrada Família de Natzaret (inclòs el meu, el Sant Andreu) i altres centres de la resta de l’Estat, integrats a la xarxa Educared. El divendres les escoles van exposar les seves propostes d’integració de les TIC i vam tenir l’oportunitat de comprovar les mancances de moltes d’elles en la implementació d’aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu, sigui per l’oposició dels equips directius o per la dificultat de conscienciar el professorat. Educared volia copsar el pols de cada centre, a fi de trobar sinèrgies que poguessin afavorir un clima de col·laboració i de suport recíproc. En el cas del Col·legi Sant Andreu, el company Albert Correa i un servidor ens vam encarregar de presentar les diapositives (que podeu visualitzar des de Slideshare) que defineixen les línies mestres del que impliquen les TIC,  a més d’una síntesi de les infraestructures, l’extracció social de l’alumnat, el projecte Educat 1×1 (recentment iniciat a 1r i 2n de l’ESO) i el nostre Pla Estratègic IntegraTIC, un document que a tres anys vista vol afavorir un canvi de paradigma, amb una  missió i una visió clares i amb el compromís de la formació del professorat per promoure la conscienciació de la inevitabilitat de les TIC a les aules, en la seva metamorfosi progressiva a TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement), que serà el naixement d’un nou enfocament metodològic basat en adoptar, adaptar, crear i compartir. En aquest marc, la xarxa de centres Nazaret en Red (liderada pel visionari Josep Torrents), amb línies de formació destinades a oferir seguretat en les plataformes educatives (com Moodle), en l’ús de les eines 2.0 o en l’actualització del portal web amb Joomla. Els docents de la congregació (de Catalunya, Madrid o Canàries) interaccionen, amb una xarxa social pròpia, i intercanvien inquietuds, coneixements i reptes metodològics. Una oportunitat que no va passar desapercebuda pels assistents a la trobada, que van voler conèixer de primera mà les nostres propostes.

Albert Correa i Enric Gil durant la presentació

El dissabte, Educared va plantejar als grups de treball que elaboressin un projecte de com havia de ser una xarxa social educativa, i a la tarda vam disposar de temps per visitar el Cabo Peñas i Luanco. Un cap de setmana, a més, amanit per propostes gastronòmiques molt interessants, tant en qualitat com en quantitat. Veurem què en resulta, de tot plegat.

Iniciant

Un nou curs, nou temps ple d’esperances. Vides fràgils que s’enfronten al món real des de la utopia, la consciència que lluita per ser reconeguda en l’altre. Somriures i abraçades de petits cossos que ignoren la finitud de tot plegat, la brevetat del període que es presenta com una tirallonga inesgotable de tasques que s’acumulen i dibuixen un rendiment més o menys reeixit. Etern retorn. Sempre l’inici sense màcula, la caiguda en el pecat i la redempció. Avui semblava tot nou, a desgrat de la repetició i l’addició lassa de cursos des de les beceroles. Perquè no hi ha rutina en la construcció de les ànimes, en la lenta i  a voltes complexa maduració humana. El saber com a pretext per edificar els valors, els conceptes que constitueixen la clau de volta de la civilització, el sentit de la convivència. El canvi metodològic, que lentament es fa camí amb l’adveniment dels ordinadors per a l’alumnat, és la promesa d’un nou feix de relacions. El docent es descarrega de la responsabilitat de ser el transmissor unidireccional i esdevé el facilitador de l’aprenentatge, que no l’allibera de l’ensenyament, sinó que l’omple de nova llum. La llum dels rostres dels aprenents que es disposen a engendrar el coneixement des del cau més pregon.

Avui hem parlat a la ràdio sobre el nostre blog (una combinació perfecta, que reuneix el meu passat i el present: ràdio i blogs). Aviat us n’informaré, de la data d’emissió.

Igualtat?

Aquesta tarda he assistit, amb algunes companyes de la meva escola, a la concentració de l’escola concertada que, sota el lema “No a la discriminació”, protestava per les retallades aprovades pel Govern de la Generalitat (màxim responsable en aquest cas concret), que afecten, no tan sols els centres públics, sinó també els que es troben en règim de concert. És ben coneguda la situació de les nostres escoles, en les quals treballem més hores que la pública amb un sou inferior i ens hem d’espavilar per assolir els objectius amb uns mitjans sovint insuficients. Cal recordar que també som treballadors i, per tant, tenim uns drets que han de ser respectats, fet sovint ignorat per uns polítics que estimen la doble moral (conec uns quants als quals se’ls omple la boca parlant de la pública i porten els fills a la privada). Faig constar que sóc un defensor de l’escola pública i gratuïta i que no reivindico cap dels privilegis de què gaudeixen els funcionaris (han superat unes oposicions, ho sé), però sí que exigeixo un respecte cap a la nostra tasca i una conducta decent per part de les autoritats que ens (mal)governen des de la Generalitat.

Educar

Transmetre la il·lusió de saber. Incorporar els valors al bell mig de l’ànima. Mostrar el camí tortuós dels afers humans. Ensenyar a esborrar els prejudicis arrelats a la consciència. Imaginar altres mons construïts segons l’ordre geomètric. Olorar la bellesa que s’esmuny rere les aparences. Declamar amb veu sublim les melodies de l’univers. Confirmar la ignorància com a porta d’entrada del coneixement. Exalçar el dubte. Mantenir intacta la capacitat de sorpresa. Gaudir en el trajecte cap a entramats virtuals que són metàfores dels reals. Plorar amb versos de fondària indescriptible. Motivar amb l’encís dels mots. Omplir el buit de sentit que humanament ens aclapara. Renunciar al jo a favor de l’altre. Entendre que la felicitat és cada moment viscut i no una quimera inassolible. Fomentar el gust per la llibertat. Estimar i no fer res més.

[Seríeu capaços de continuar la sèrie? Endavant amb els comentaris!]