Gràcies a tots

De vegades penso que vaig encertar de ple quan vaig decidir dedicar-me a la docència. Hi ha moments durs, però n’hi ha d’altres que em fan pensar que és la millor professió del món.

Felicitats, Josep Torrents, per la primera emissió de StAndreu TV!

Anuncis

Discurs de graduació 2008

Vodpod videos no longer available.

more about “standreutv: Ustream.TV Show, Chat Roo…“, posted with vodpod

[Estrenem StAndreu TV, la televisió del nostre col·legi. Si tot funciona bé, a partir de les 20:30, la graduació en directe]

Avui és el dia, el moment que estàveu esperant i que tanca una època molt important a les vostres vides. Com ja deia el savi Heràclit, tot flueix i en aquest flux inexorable es clou un període en què heu après els conceptes, les destreses i, sobretot, les actituds i els valors per enfrontar-vos a l’esdevenidor, al vostre futur esplendorós de joventut i joia. Són moltes les hores que heu passat aquí, a la vostra escola, de la qual avui us acomiadeu. I no tan sols han estat uns anys d’estudi, sinó també d’amistat, de coneixences, de viatges inoblidables, de moments de tristesa i de reptes que semblaven impossibles. Ho heu aconseguit, al costat dels vostres professors que en tot moment us han ajudat a superar els obstacles que apareixien pel camí, amb lliçons de ciència i d’art però també amb consells vitals i amb l’exemple del bon comportament moral. Heu anat construint la vostra personalitat dia rere dia, amb passió i enteniment, i de vegades us heu desviat d’allò que considerem correcte, tot i que heu sabut rectificar. Heu après que l’única forma d’aprendre és a través de l’error, el tret que ens constitueix com a humans, el nostre senyal d’identitat. Resulta difícil dir adéu, perquè heu compartit moltes coses i alhora heu creat llaços ferms d’amistat que haureu d’intentar conservar quan ja no coincidiu en el mateix espai, el vostre col·legi. I també les heu compartit amb nosaltres, amb llargues jornades de lliçons, d’exercicis i d’exàmens, sense oblidar els sermons morals del professor de torn quan alguna cosa no havia sortit prou bé. El temps us mostrarà que aquelles llargues jornades van ser un capítol únic de la vostra història, irrepetible, l’empremta d’un temps en què els sabers quedaven fixats per sempre al costat d’uns mestres que feien aparèixer la veritat com una bella terra conquerida. Uns mestres, un professors que mai no hem deixat d’aprendre amb vosaltres.

Ara toca escollir, fer ús de la llibertat. Us heu d’enfrontar amb un món de possibilitats, amb noves terres per conquerir, i ho heu de fer amb perseverança, amb esforç i sense defallir. Avui comença el viatge que us ha de dur a la plenitud i a la realització personal: us desitjo tota la sort del món i us demano que no perdeu mai la il·lusió de construir un món més just i més lliure.

Enhorabona, alumnes del Sant Andreu!

Panbloguisme

Els blogs surten per televisió i generen debat, es converteixen en tema universitari i en eines de revolta política i social:

Les il·lusions

Les il·lusions del preuniversitari que ha vist el seu nom en una pàgina web amb totes les seves dades que es transmutarà en paper i farà el viatge atòmic vers l’entitat bancària a fi de concretar el desig de deixar de ser preuniversitari. Ha arribat fins aquí després de dos anys d’esforços i angoixes, i potser també de desídies. Un volum ingent de problemes matemàtics, comentaris de textos, anàlisis morfosintàctiques, definicions de conceptes, composicions, traduccions, expressions orals i altres exercicis que hauran de plasmar-se en el paper en blanc en tres jornades del mes de juny que semblaran inacabables però que es clouran i que deixaran exhaust el vocal de centre (el blogaire que blogueja cada dia amb vosaltres), perdut en el tedi de tantes hores mirant la paret o un diari o fullejant aquell llibre maleït que un dia arribarà al final. El preuniversitari és a punt de tocar el cel amb els dits, a punt d’assolir la fita de la primera opció que li obrirà les portes de la facultat a la recerca del coneixement, un munt de dades que hauran de ser amanides per l’expertesa del docent i la perícia competencial de l’estudiant. Dades que en el futur s’avaluaran per les hores que es mira els apunts o resol els problemes o desenvolupa els comentaris de textos o fins i tot mira els estels pensant en l’interès d’una unitat didàctica. O fa les seves necessitats amb els apunts com a lectura obligatòria. Això també compta, diantre, que són crèdits ECTS! El preuniversitari va rebre les qualificacions fa un parell de dies i va respirar en veure que la nota d’expedient no suposaria un impediment per optar al saber desitjat, tot i que un quaranta per cent depèn de la manca de nervis d’aquelles tres jornades inacabables del mes de juny. I si es queda en blanc? És possible quedar-se en blanc? És com posar la ment en negre o no pensar en res. Puc pensar en no-res si realment segueixo pensant? Si penso, sóc alguna cosa que pensa, no un pur no-res. El preuniversitari li dóna voltes al cap tot maleint el professor de filosofia que li va ensenyar Descartes i la temptació solipsista. Quin títol de blog! Quan em jubili de Meditacions des de l’esfera crearé una bitàcola autoreflexiva i postmeditativa que es dirà La temptació solipsista! I si no em jubilo mai? I si resto com un estaquirot filobloguista enmig d’una blogosfera desèrtica amb vuitanta anys i un dia i amb ganes de postejar com els àngels (o, millor dit, al costat dels àngels) sempre amb la mateixa marca? I si decideixo que tots els meus posts s’han de convertir en paper (d’acord amb la moda dels 2.0 que volen retornar a l’1.0, regressió freudiana -totalment lloable- a una etapa anterior del desenvolupament psicosexual)? Es diria Memòries d’un que sempre ha meditat des de l’esfera (2007-2046). El preuniversitari, ja universitari, amb família nombrosa i una hipoteca sense fi, el publicaria en tretze volums que es regalarien amb el diari cada diumenge.

Sobre la creació

Avui comparteixo amb vosaltres un altre assaig que vaig escriure mentre cursava Humanitats a la UOC. Es titula Sobre la creació: religió, mite i logos i és de l’any 2001. Us en copio la presentació:

L’assaig que hem dut a terme tracta sobre la temàtica de la creació en les diverses religions, posant èmfasi en els aspectes propis del discurs mític que es poden detectar, així com el tall que suposa l’aparició del discurs lògic a partir del segle vi aC (naixement de la filosofia). S’ha mantingut una actitud crítica sobre la separació traumàtica d’ambdues formes de discurs i, en alguns casos, s’ha volgut veure una continuïtat entre ambdues perspectives. La creació és analitzada des de tres punts de vista: el primer, la generació de la realitat en la divinització dels elements materials; el segon, la creació per mitjà de la Paraula; i, en tercer, els problemes filosòfics de la idea mateixa de creació, que és rebutjada en el pensament grec, i la seva assumpció en la religió judeocristiana. Hem esmentat sovint Eliade com a fil conductor (la repetició de la cosmogonia com a tema recurrent) i hem recordat les reflexions de Lévi-Strauss sobre la lògica subjacent en les creences religioses, tot i que no es neguen els aspectes extraracionals que s’hi manifesten. Tanmateix, hem reflexionat a la llum de la filosofia sobre la mateixa coherència del concepte de creació, lligant-lo amb el temps i l’eternitat.

Enric Gil (2001): Sobre la creació (en PDF)

El mateix document, a Scribd