Twitter-HootCourse a l’aula

hoot2No hi ha una millor manera per fer efectiu el retorn al meu estimat (i quasi abandonat) blog que reflexionar sobre una pràctica educativa que estic duent a terme aquest curs amb l’alumnat de Batxillerat del Col·legi Sant Andreu. Es tracta de fer-los tuitejar en temps real a l’aula, buscant una utilitat als dispositius mòbils i una fecunditat com a instruments efectius de l’aprenentatge. Ho vam fer amb El show de Truman a l’assignatura de Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat i ho hem repetit (amb ocasió de la visita de professors de tot l’Estat del curs de Profesores para el cambio y la innovación) amb un programa de la sèrie Redes titulat El alma está en la red del cerebro, per tal d’il·lustrar les relacions entre ment i cervell de la unitat didàctica sobre antropologia filosòfica.

Els materials necessaris són el projector, l’ordinador del docent, dispositius mòbils de l’alumnat (telèfons intel·ligents, tauletes). Poden intervenir des de la web de l’aplicació HootCourse (el hashtag o etiqueta s’insereix automàticament) o directament des de Twitter (incloent-hi l’etiqueta).

Desenvolupament de l’activitat:

  1. Visionem a l’aula el programa de Redes titulat El alma está en la red del cerebro, entrevista al neurocientífic Joaquim Fuster.
  2. Creació del curs “Ment i cervell” amb l’eina HootCourse, a través del hashtag o etiqueta #mentcervell.
  3. Inscripció obligatòria dels alumnes, ja que han d’aparèixer a la cronologia del HootCourse (el docent els proporciona la URL per fer-ho). Seguiment de les intervencions. Els tuits poden ser privats de l’eina o públics a Twitter.
  4. Piulades en temps real per part de l’alumnat, comentant els conceptes que van apareixent en el vídeo. Això els obliga a estar atents del que veuen.
  5. El docent va formulant preguntes pertinents que es van responent. Retuiteja aquelles intervencions més destacades.
  6. Al final del vídeo, es projecten els tuits amb VisibleTweets i es repassen els continguts treballats.
  7. Activitat de síntesi: composició escrita en el blog de l’alumne/a, amb el títol “Ment, cervell i memòria”. En l’apunt del blog han d’aparèixer tots els tuits de l’alumne/a i la redacció.

En el cas de 2n de Batxillerat, ho hem realitzat a partir d’un dels capítols del gran espai Amb filosofia, el dedicat a La identitat.

Anuncis

Oberta i catalana (@UOC_Universitat)

El passat dissabte vaig assistir a la segona Jornada de Docents de la UOC, que tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelona. De les 9:30 a les 18:00 en un dia càlid d’estiu, amb una trobada de Harley-Davidson a l’exterior i cansament endarrerit. Va ser profitosa, des dels tallers inicials (ePortfolio i estratègies per detectar plagis) fins a la reunió de coordinació de l’Àrea de Capacitació Digital, de la qual formo part en la meva tasca com a consultor universitari. La conferència central, a càrrec del matemàtic Claudi Alsina (també secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya), va ser un desplegament d’humor, enginy i emoció en parlar de l’origen de la UOC i de com el va viure. A les beceroles es va prendre com a model la UNED en negatiu, és a dir, duent a terme el contrari que la universitat a distància espanyola. I va tenir molt de mèrit, amb els mitjans de què es disposava en aquella època (les primeres reunions daten de 1994), construir des de zero una universitat per a la qual les distàncies no fossin importants (el primer eslògan fou “La universitat sense distàncies”), oberta al món, avançada tecnològicament i catalana. Un model amb suport de la Generalitat però amb estructura jurídicament privada, un híbrid que defugia el model funcionarial per integrar un professorat col·laborador amb tasques de teletreball. Comparteixo l’esperit de la conferència d’Alsina: he viscut la UOC des de 1997, quan vaig iniciar els meus estudis d’Humanitats (com en vaig gaudir!), he començat un doctorat engrescador sobre la societat de la informació  (ai las, no sé si trobaré temps per culminar la tesi!), amb el privilegi d’un treball pioner sobre blogs catalans (una mena de text ja prehistòric), i des de 2003 m’he integrat a l’equip de consultors de la casa (amb matèries com Multimèdia i Comunicació, Competències en TIC i un bon grapat de cursos de formació). Em sento un afortunat per haver viscut l’evolució d’aquesta universitat, el Campus Virtual és una de les meves llars (encara que li costi esdevenir 2.0) i segueixo considerant com a genial aquella idea primigènia de fer des de Catalunya una universitat que ajudi a formar-nos en el ciberespai, aquella metàfora del món intel·ligible de Plató, el marc on les idees governen i la raó n’és la sobirana.

(Primer post amb el nou disseny del blog. Tema Twenty Eleven amb capçalera personalitzada i menú a l’esquerra. Espero que us agradin les MdE de la segona època.)

Nazaret en Red 2011 (II)

El diumenge ens va visitar al col·legi Santa María de los Volcanes (Arrecife) Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i especialista en Noves Tecnologies aplicades a l’educació. Ens va presentar el TPACK (Technological Pedagogical and Content Knowledge), una forma d’integrar la tecnologia a les aules que posa l’accent en les metodologies. Adell va assenyalar que cal estimular processos cognitius d’alt nivell (sintetitzar, avaluar, crear), no simplement memoritzar, i que cal integrar-hi una diversitat de llenguatges (text, àudio, imatge, vídeo…), atès que la nostra fita com a docents no és simplement formar espectadors crítics sinó autors, constructors de l’aprenentatge, amb activitats vivencials que emocionin. No es tracta de dominar l’eina i aplicar-la (si jo sé Twitter em dedico a fer classe amb Twitter), sinó de dissenyar activitats des del vessant metodològic i veure, només al final, si puc aplicar-hi l’eina.

La planificació no ha de ser tecnocèntrica, sinó basada en la metodologia, en funció del context en què es mou l’alumnat. Judi Harris ha establert que, en una primera fase, hem de triar els continguts, revisar els objectius de l’àrea, les competències i els criteris avaluatius; en segon lloc, caldrà prendre decisions pedagògiques sobre la naturalesa de l’activitat didàctica; en tercer, seleccionar i seqüenciar els tipus més adients d’activitat a combinar per constituir la seqüència; en quart, seleccionar les estratègies d’avaluació (formativa i sumativa); i en últim lloc, seleccionar les eines i recursos apropiats. Això ens mostra que l’important en pedagogia no és la tecnologia en si mateixa, sinó allò que el nostre alumnat pot fer amb ella. Si establim criteris seriosos, aleshores veurem que les eines es troben al final del procés: hem de saber què fem per inferir com ho apliquem. Abans tothom treballava amb blogs perquè eren moda: cal concretar què volem que l’alumnat aprengui abans d’embarcar-nos en una eina. I hem de compartir, tot abandonant la concepció privativa del passat: compartir coses digitals no implica renunciar a res. Ho tinc tot, però no perdo res si l’altre també ho té. Les eines ens han d’ajudar a canviar, a ser solidaris pedagògicament, a donar sense por a perdre: si oferim els nostres productes hem d’esperar que els altres també ho facin. Compartir és expandir la nostra mirada a un món d’infinites possibilitats.

Gràcies, Jordi, pel teu entusiasme i les ganes de comunicar-lo amb passió i rigor.

Nazaret en Red 2011 (I)

El darrer cap de setmana he participat a la II Trobada de Coordinadors TIC de les escoles Natzaret, celebrada a Arrecife (Lanzarote). La meva contribució ha estat com a ponent, ja que he impartit el taller sobre LAMS (el dissabte a la tarda), tot i que també he tingut el plaer d’escoltar Jordi Adell i de participar en les diferents discussions sobre educació i sobre els projectes de les àrees TIC dels centres. L’experiència ha estat molt positiva, en comprovar que les escoles segueixen treballant activament en xarxa, sota la sàvia coordinació del visionari Josep Torrents i amb l’inestimable treball de les coordinacions, que s’impliquen en projectes telemàtics, elaboren els plans estratègics amb les Comissions TIC i controlen que la implementació tecnològica s’esdevingui de forma positiva.

Pel que fa a la meva presentació, m’he adonat que el LAMS, plataforma de seqüències didàctiques, pot ser una bona eina en combinació amb el Moodle, de tal manera que es puguin interrelacionar les diferents eines d’acord amb les fites educatives. Després d’una introducció amb la meva experiència sobre el tema, plasmada en la presentació que encapçala el post, vaig exposar l’àrea de disseny, la de seguiment i la d’aprenentatge, amb una enumeració i descripció de les eines (cartellera, compartir recursos, examen, gmaps, preguntes i respostes, enquesta, xat, fòrum…) i vaig proposar el disseny d’una seqüència senzilla (amb l’ús de cinc eines), que havien de desar i després afegir com a lliçó a l’àrea de seguiment. A continuació, havien d’afegir quatre companys com a alumnes de la seqüència i aquests darrers l’havien d’emplenar. Dissenyaven, desaven, compartien i després participaven com alumnes. En les més de dues hores i mitja de la sessió, van passar del rol de dissenyador-autor al d’estudiant. Temps molt ben aprofitat, gràcies a la bona disposició dels assistents.

Integració de les TIC a Candás

El passat cap de setmana vaig tenir l’ocasió d’assistir  a la trobada de centres que organitzava Educared en el municipi asturià de Candás. Hi assistien els col·legis de la congregació de la Sagrada Família de Natzaret (inclòs el meu, el Sant Andreu) i altres centres de la resta de l’Estat, integrats a la xarxa Educared. El divendres les escoles van exposar les seves propostes d’integració de les TIC i vam tenir l’oportunitat de comprovar les mancances de moltes d’elles en la implementació d’aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu, sigui per l’oposició dels equips directius o per la dificultat de conscienciar el professorat. Educared volia copsar el pols de cada centre, a fi de trobar sinèrgies que poguessin afavorir un clima de col·laboració i de suport recíproc. En el cas del Col·legi Sant Andreu, el company Albert Correa i un servidor ens vam encarregar de presentar les diapositives (que podeu visualitzar des de Slideshare) que defineixen les línies mestres del que impliquen les TIC,  a més d’una síntesi de les infraestructures, l’extracció social de l’alumnat, el projecte Educat 1×1 (recentment iniciat a 1r i 2n de l’ESO) i el nostre Pla Estratègic IntegraTIC, un document que a tres anys vista vol afavorir un canvi de paradigma, amb una  missió i una visió clares i amb el compromís de la formació del professorat per promoure la conscienciació de la inevitabilitat de les TIC a les aules, en la seva metamorfosi progressiva a TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement), que serà el naixement d’un nou enfocament metodològic basat en adoptar, adaptar, crear i compartir. En aquest marc, la xarxa de centres Nazaret en Red (liderada pel visionari Josep Torrents), amb línies de formació destinades a oferir seguretat en les plataformes educatives (com Moodle), en l’ús de les eines 2.0 o en l’actualització del portal web amb Joomla. Els docents de la congregació (de Catalunya, Madrid o Canàries) interaccionen, amb una xarxa social pròpia, i intercanvien inquietuds, coneixements i reptes metodològics. Una oportunitat que no va passar desapercebuda pels assistents a la trobada, que van voler conèixer de primera mà les nostres propostes.

Albert Correa i Enric Gil durant la presentació

El dissabte, Educared va plantejar als grups de treball que elaboressin un projecte de com havia de ser una xarxa social educativa, i a la tarda vam disposar de temps per visitar el Cabo Peñas i Luanco. Un cap de setmana, a més, amanit per propostes gastronòmiques molt interessants, tant en qualitat com en quantitat. Veurem què en resulta, de tot plegat.

Iniciant

Un nou curs, nou temps ple d’esperances. Vides fràgils que s’enfronten al món real des de la utopia, la consciència que lluita per ser reconeguda en l’altre. Somriures i abraçades de petits cossos que ignoren la finitud de tot plegat, la brevetat del període que es presenta com una tirallonga inesgotable de tasques que s’acumulen i dibuixen un rendiment més o menys reeixit. Etern retorn. Sempre l’inici sense màcula, la caiguda en el pecat i la redempció. Avui semblava tot nou, a desgrat de la repetició i l’addició lassa de cursos des de les beceroles. Perquè no hi ha rutina en la construcció de les ànimes, en la lenta i  a voltes complexa maduració humana. El saber com a pretext per edificar els valors, els conceptes que constitueixen la clau de volta de la civilització, el sentit de la convivència. El canvi metodològic, que lentament es fa camí amb l’adveniment dels ordinadors per a l’alumnat, és la promesa d’un nou feix de relacions. El docent es descarrega de la responsabilitat de ser el transmissor unidireccional i esdevé el facilitador de l’aprenentatge, que no l’allibera de l’ensenyament, sinó que l’omple de nova llum. La llum dels rostres dels aprenents que es disposen a engendrar el coneixement des del cau més pregon.

Avui hem parlat a la ràdio sobre el nostre blog (una combinació perfecta, que reuneix el meu passat i el present: ràdio i blogs). Aviat us n’informaré, de la data d’emissió.

Blogs i filosofia

El curs 2008-2009 vaig iniciar una experiència educativa amb l’alumnat de Batxillerat que volia ser un intent de conjuminar l’assignatura de Filosofia i Ciutadania amb la Web 2.0, una síntesi entre el saber tradicional i la intel·ligència col·lectiva de l’era postmetafísica. Es tractava de crear un blog de l’alumne/a que integrés les activitats de l’aula i que anés més enllà de l’opacitat del paper, amb la inclusió d’enllaços, imatges, presentacions multimèdia, podcasts i videopodcasts, en el marc d’una reflexió sobre els grans temes de la història del pensament. Aquests blogs s’havien d’obrir a Blogger (el sistema de publicació més senzill) i era obligatori oferir un disseny funcional i elegant per donar cabuda a les activitats, convenientment ordenades. Aquests blogs no es van tancar a 1r de Batxillerat, sinó que han continuat oberts a 2n, com a suport de l’assignatura d’Història de la Filosofia, en la qual no hem apostat tan sols pels autors de les PAU, sinó que hem volgut que els alumnes tinguessin un coneixement panoràmic de la història de les idees, sense defugir temes d’un cert esforç. Així, al costat de Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche, cada alumne ha hagut de triar un/a autor/a en el projecte “El meu filòsof”, que ha inclòs vida, obra, pensament i valoració: la síntesi del pensament en una presentació incrustada en Slideshare i la valoració en un podcast o videopodcast en què cadascú s’ha mostrat discursivament (els arxius d’àudio per als més tímids i els de vídeo per als extrovertits, encara que molts han elaborat muntatges de vídeo amb la seva veu de fons). No cal dir que l’ús de les TIC en aquest projecte ha estat molt fructífer, esdevenint pròpiament TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i que els alumnes de 1r d’aquest curs prosseguiran el curs vinent (la qualitat dels seus blogs també és molt destacable). La forma de diari de les bitàcoles és un avantatge per narrar l’aventura pedagògica com una sèrie de fragments inserits en el temps amb una coherència interna i un objectiu comú.

Per cert, tres alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat als Premis Blocs Catalunya. Si us agraden els seus blogs, les podeu votar:

És ciència la Filosofia?

Filoblog

Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d’obrir-los

També podeu accedir a l’espai Netvibes del projecte (en fase d’actualització).