Després del viatge

Hem estat absents del blog durant aquests dies perquè ens hem dedicat a actualitzar, amb la col·laboració dels alumnes i sovint a hores intempestives, el blog Andalusia 2010, un diari dels quatre dies per terres andaluses, del 20 al 23 de gener. Ja des de casa, aprofito per agrair a totes i a tots la bona disposició en tot moment i el bon ambient creat.

Gràcies, M. Teresa, Blanca, Pablo, Raül, Laura, Rocío, Laia, Melania, Angie, Adrià, Iris, Natàlia, Marcel, Andrea, Aida, Carla, Sara, Judith, Maria C., Àlex, Joan G., Alba, Cristina, Irene, Berta, Marta A., Cecilia, Xavi, Joan O., Guillem, Marta M., Enric, Anna, Dani, Maria P.

Accediu al blog del viatge i als àlbums Picasa del segon, tercer i quart dies.

Sant Benet de Bages

Vodpod videos no longer available.

more about “MÓN ST BENET“, posted with vodpod

Avui hem visitat el Món Sant Benet. Una experiència per recordar. El monestir de Sant Benet de Bages, dels orígens remots al segle X fins el Modernisme i la inspiració de Ramon Casas. Dels carreus a les animacions i el joc de llum i so. I el fons musical inspirat en el cant gregorià en la primera part i el piano per a les estances de Casas. Absolutament recomanable.

El viatge en imatges

Vodpod videos no longer available.

more about “Lanzarote 2008“, posted with vodpod

Us presento el vídeo del nostre viatge a Lanzarote: és tan sols una selecció de les imatges que vam poder copsar durant la setmana en què vam visitar l’illa. Hi podeu trobar, entre d’altres contrades i llocs d’interès, Playa Blanca, Yaiza, el Parc Nacional de Timanfaya (paisatge i dromedaris), Tinajo, el Parc Natural dels Volcans, Teguise, les vistes del nord de l’illa, el Mirador del Río (amb vistes de la Graciosa), la Cueva de los Verdes, els Jameos del Agua, el Jardí de Cactus, la Fundació César Manrique, Puerto del Carmen, la platja i el desert de les dunes de Corralejo (excursió d’un dia a Fuerteventura amb esports aquàtics i cremada generalitzada de pell), la platja del Papagayo (esplèndides aigües amb peixos visibles i gairebé tangibles) i l’hotel Dream Gran Castillo.

Un viatge inoblidable i en família, amb la meva dona i el meu fill com a protagonistes, sense oblidar l’amistat amb en Domènec i l’Anna (en una de les imatges els podeu veure). Amb ells vam compartir àpats i vetllades lúdiques.

Retorn al món real

Tres dies magnífics a una de les ciutats més belles del món. Recórrer els seus carrers i els amplis boulevards sense haver de pensar quina ocupació em correspon en aquell moment. Viure sense tasques, alliberat dels imperatius de l’entorn rutinari, gaudir dels més estimats i d’un mateix. Cada dia necessito més fugir del soroll informacional offline i online, desconnectar uns dies per tornar al món real (o virtual) amb forces renovades i energies reviscolades. Els cafès de Saint-Germain-des-Prés, la majestuositat del Panteó i la Sorbona, les riqueses medievals del museu de Cluny (en la imatge, La dame à la licorne), una missa multitudinària a Notre Dame i el final de festa, una estona contemplant el símbol de París, envoltat de militars i amb la sorpresa d’un strip-tease en directe.

I demà, ens veiem al FNAC-Triangle!

Després de l’Expo

Hem tornat ja, del nostre viatge de convivència (una mena de colònies per a adults) a l’Expo 2008 de Saragossa. Una interessant conjunció de propostes sobre l’aigua, tema recurrent (es tracta d’una exposició internacional, no universal) com a fil conductor. El viatge començà el dissabte 28 de juny i es va cloure ahir dilluns, amb una vintena de companyes i un company. Realment he de dir que el passat divendres no vaig tenir un bon dia (no argumentaré les meves raons, ja que podria entrar en conflicte amb algun estament responsable de les PAU), però la sessió intensiva de risoteràpia del cap de setmana em va fer oblidar el mal humor. Feia temps que no reia tant. Els pavellons van ser el pretext per compartir una eclosió d’alegria com si es tractés d’una regressió a l’adolescència. Els nou que finalment vam constituir l’equip búlgar (*) de professors del Sant Andreu no vam tenir cap dificultat en els tres dies d’estada a la capital aragonesa. Ni tan sols les diferents concepcions nacionals que van entrar en conflicte davant la victòria de la Roja (a mi això de la Roja em recorda l’imperatiu arroja, relacionat semànticament amb la vomitera) van poder trencar la unitat de l’equip, que democràticament decidia quan hi havia diferents opinions sobre el camí que calia prendre. El partit entre l’entelèquia i Alemanya s’oferia a l’Expo a l’amfiteatre amb pantalla gegant inclosa: ningú no va gosar barrejar-se amb un exèrcit de banderas rojigualdas. Millor mil cops la cervesa del pavelló belga.

L’Expo em va recordar el Fòrum, aquell invent dels polítics que encara no sabem per què va servir. Gots d’un euro que te’ls podies quedar, quilòmetres d’asfalt sense solta ni volta, propostes d’escassa volada intel·lectual, etc. Tot i així, alguns pavellons van ser exemplars: el rigor i l’aposta pel lleure dels alemanys, la genialitat de les animacions japoneses i coreanes, l’elegància de la cultura grega, la minuciositat de l’artesania jordana, la propaganda turística polonesa (sempre ens quedarà Polònia!) o el joc de miralls i miratges algerià. Sense comentaris el pavelló espanyol: hores i hores de cua per recollir el fast pass amb l’hora de visita i ens trobem amb un vídeo interessant però impossible de veure (no es pot mirar una volta des d’un seient enfocat cap endavant si no es vol acabar amb un collar ortopèdic) i una imitació del CosmoCaixa sense cap gràcia. Res de la literatura ni de l’art espanyols en relació amb l’aigua. Ja sabem que el govern espanyol és de ciències. I de Catalunya, millor no dir res, o tan sols això: un reflex de la crisi illetrada en què ens hem instal·lat en els darrers temps.

(*) Persona que quan diu sí diu no i a l’inrevés.