Beta permanent

Aquest serà el nom del meu futur programa a Ràdio Sant Fost, un espai setmanal d’una hora de durada sobre el món d’internet, ordinadors, dispositius mòbils, enfocat de manera molt divulgativa i amb especial èmfasi en les novetats sobre aplicacions i altres artefactes que cal conèixer per estar al dia del que s’esdevé a la xarxa. No defugirem la reflexió (no endebades em considero un humanista tecnològic) i estarem sempre en beta permanent, aprenent i revisant i oberts a les innovacions. Perquè no podem estar parats, perquè res no és definitiu, ens mantindrem atents a les múltiples transformacions que pateix el ciberespai, des d’una mentalitat social i amb desig de seduir l’audiència. A partir de setembre, tots els dijous de 20 a 21 hores a la ràdio del meu poble, en directe i també en podcast.

Si reprodueixes l’àudio, tindràs un tast del que serà el programa, amanit amb reflexions tecnològiques en companyia de Ramón Caro i Vicenç Safont.

Anuncis

Nazaret en Red 2011 (II)

El diumenge ens va visitar al col·legi Santa María de los Volcanes (Arrecife) Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i especialista en Noves Tecnologies aplicades a l’educació. Ens va presentar el TPACK (Technological Pedagogical and Content Knowledge), una forma d’integrar la tecnologia a les aules que posa l’accent en les metodologies. Adell va assenyalar que cal estimular processos cognitius d’alt nivell (sintetitzar, avaluar, crear), no simplement memoritzar, i que cal integrar-hi una diversitat de llenguatges (text, àudio, imatge, vídeo…), atès que la nostra fita com a docents no és simplement formar espectadors crítics sinó autors, constructors de l’aprenentatge, amb activitats vivencials que emocionin. No es tracta de dominar l’eina i aplicar-la (si jo sé Twitter em dedico a fer classe amb Twitter), sinó de dissenyar activitats des del vessant metodològic i veure, només al final, si puc aplicar-hi l’eina.

La planificació no ha de ser tecnocèntrica, sinó basada en la metodologia, en funció del context en què es mou l’alumnat. Judi Harris ha establert que, en una primera fase, hem de triar els continguts, revisar els objectius de l’àrea, les competències i els criteris avaluatius; en segon lloc, caldrà prendre decisions pedagògiques sobre la naturalesa de l’activitat didàctica; en tercer, seleccionar i seqüenciar els tipus més adients d’activitat a combinar per constituir la seqüència; en quart, seleccionar les estratègies d’avaluació (formativa i sumativa); i en últim lloc, seleccionar les eines i recursos apropiats. Això ens mostra que l’important en pedagogia no és la tecnologia en si mateixa, sinó allò que el nostre alumnat pot fer amb ella. Si establim criteris seriosos, aleshores veurem que les eines es troben al final del procés: hem de saber què fem per inferir com ho apliquem. Abans tothom treballava amb blogs perquè eren moda: cal concretar què volem que l’alumnat aprengui abans d’embarcar-nos en una eina. I hem de compartir, tot abandonant la concepció privativa del passat: compartir coses digitals no implica renunciar a res. Ho tinc tot, però no perdo res si l’altre també ho té. Les eines ens han d’ajudar a canviar, a ser solidaris pedagògicament, a donar sense por a perdre: si oferim els nostres productes hem d’esperar que els altres també ho facin. Compartir és expandir la nostra mirada a un món d’infinites possibilitats.

Gràcies, Jordi, pel teu entusiasme i les ganes de comunicar-lo amb passió i rigor.

Nazaret en Red 2011 (I)

El darrer cap de setmana he participat a la II Trobada de Coordinadors TIC de les escoles Natzaret, celebrada a Arrecife (Lanzarote). La meva contribució ha estat com a ponent, ja que he impartit el taller sobre LAMS (el dissabte a la tarda), tot i que també he tingut el plaer d’escoltar Jordi Adell i de participar en les diferents discussions sobre educació i sobre els projectes de les àrees TIC dels centres. L’experiència ha estat molt positiva, en comprovar que les escoles segueixen treballant activament en xarxa, sota la sàvia coordinació del visionari Josep Torrents i amb l’inestimable treball de les coordinacions, que s’impliquen en projectes telemàtics, elaboren els plans estratègics amb les Comissions TIC i controlen que la implementació tecnològica s’esdevingui de forma positiva.

Pel que fa a la meva presentació, m’he adonat que el LAMS, plataforma de seqüències didàctiques, pot ser una bona eina en combinació amb el Moodle, de tal manera que es puguin interrelacionar les diferents eines d’acord amb les fites educatives. Després d’una introducció amb la meva experiència sobre el tema, plasmada en la presentació que encapçala el post, vaig exposar l’àrea de disseny, la de seguiment i la d’aprenentatge, amb una enumeració i descripció de les eines (cartellera, compartir recursos, examen, gmaps, preguntes i respostes, enquesta, xat, fòrum…) i vaig proposar el disseny d’una seqüència senzilla (amb l’ús de cinc eines), que havien de desar i després afegir com a lliçó a l’àrea de seguiment. A continuació, havien d’afegir quatre companys com a alumnes de la seqüència i aquests darrers l’havien d’emplenar. Dissenyaven, desaven, compartien i després participaven com alumnes. En les més de dues hores i mitja de la sessió, van passar del rol de dissenyador-autor al d’estudiant. Temps molt ben aprofitat, gràcies a la bona disposició dels assistents.

Integració de les TIC a Candás

El passat cap de setmana vaig tenir l’ocasió d’assistir  a la trobada de centres que organitzava Educared en el municipi asturià de Candás. Hi assistien els col·legis de la congregació de la Sagrada Família de Natzaret (inclòs el meu, el Sant Andreu) i altres centres de la resta de l’Estat, integrats a la xarxa Educared. El divendres les escoles van exposar les seves propostes d’integració de les TIC i vam tenir l’oportunitat de comprovar les mancances de moltes d’elles en la implementació d’aquestes tecnologies en l’àmbit educatiu, sigui per l’oposició dels equips directius o per la dificultat de conscienciar el professorat. Educared volia copsar el pols de cada centre, a fi de trobar sinèrgies que poguessin afavorir un clima de col·laboració i de suport recíproc. En el cas del Col·legi Sant Andreu, el company Albert Correa i un servidor ens vam encarregar de presentar les diapositives (que podeu visualitzar des de Slideshare) que defineixen les línies mestres del que impliquen les TIC,  a més d’una síntesi de les infraestructures, l’extracció social de l’alumnat, el projecte Educat 1×1 (recentment iniciat a 1r i 2n de l’ESO) i el nostre Pla Estratègic IntegraTIC, un document que a tres anys vista vol afavorir un canvi de paradigma, amb una  missió i una visió clares i amb el compromís de la formació del professorat per promoure la conscienciació de la inevitabilitat de les TIC a les aules, en la seva metamorfosi progressiva a TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement), que serà el naixement d’un nou enfocament metodològic basat en adoptar, adaptar, crear i compartir. En aquest marc, la xarxa de centres Nazaret en Red (liderada pel visionari Josep Torrents), amb línies de formació destinades a oferir seguretat en les plataformes educatives (com Moodle), en l’ús de les eines 2.0 o en l’actualització del portal web amb Joomla. Els docents de la congregació (de Catalunya, Madrid o Canàries) interaccionen, amb una xarxa social pròpia, i intercanvien inquietuds, coneixements i reptes metodològics. Una oportunitat que no va passar desapercebuda pels assistents a la trobada, que van voler conèixer de primera mà les nostres propostes.

Albert Correa i Enric Gil durant la presentació

El dissabte, Educared va plantejar als grups de treball que elaboressin un projecte de com havia de ser una xarxa social educativa, i a la tarda vam disposar de temps per visitar el Cabo Peñas i Luanco. Un cap de setmana, a més, amanit per propostes gastronòmiques molt interessants, tant en qualitat com en quantitat. Veurem què en resulta, de tot plegat.

Consistències

Plou, i el món sembla no tenir consistència. El descans és la reflexió autèntica del savi, l’evasió cap a universos inerts i astres ingràvids. Envejo la gravidesa de les nines que floreixen com cabdells d’escuma. Volant cap a nodes inconeguts he tingut el gust de conèixer els llaços socials febles de què parlen els sociòlegs. Piulant he trobat els virtuals que cerquen la utopia, convençuts que el món físic esdevindrà molt aviat una còpia de la rauxa binària. Però la matèria es resisteix i el seu demiürg no permet la destrucció del conservadorisme atòmic. Massa humans adoren els espais sincrònics i estimen malenconiosament el contacte cara a cara. I no volen la conquesta dels virtuals, enamorats dels hashtags que circumden la piuladissa global, com si una tendència en el petit univers tuit hagués d’esdevenir letal per als apòstols del nihilisme físic. Els habitants del món-1 popperià es refugien en l’estupidesa televisiva i es deixen endur pel dèficit cerebral de certes princeses d’un poble que no és el nostre. Perquè nosaltres tenim l’intel·lecte, com un món eidètic des del qual contemplem l’esfera parmenídia, i no permetrem que ens entabanin amb subproductes generats per desgraciats que estimen la xifra d’audiència i han dimitit del tresor de la creativitat. Plou, i el món sembla no tenir consistència, almenys de moment.

A les properes eleccions, és el moment de prendre la gran decisió. No et quedis a casa, #votaindependencia

Parlem de blogs a la ràdio

El passat dia 13 es va emetre a Ràdio Ciutat de Badalona l’entrevista que em van fer per al programa Ciutat Oberta. Vaig parlar sobre blogs i Web 2.0 (Facebook, Twitter…) i en especial sobre Meditacions des de l’esfera. Us convido a escoltar-la.

Un entre tants

El meu personal homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i la primera prova amb Prezi. Cliqueu sobre la imatge per veure la presentació.

Accés al podcast: