Oberta i catalana (@UOC_Universitat)

El passat dissabte vaig assistir a la segona Jornada de Docents de la UOC, que tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelona. De les 9:30 a les 18:00 en un dia càlid d’estiu, amb una trobada de Harley-Davidson a l’exterior i cansament endarrerit. Va ser profitosa, des dels tallers inicials (ePortfolio i estratègies per detectar plagis) fins a la reunió de coordinació de l’Àrea de Capacitació Digital, de la qual formo part en la meva tasca com a consultor universitari. La conferència central, a càrrec del matemàtic Claudi Alsina (també secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya), va ser un desplegament d’humor, enginy i emoció en parlar de l’origen de la UOC i de com el va viure. A les beceroles es va prendre com a model la UNED en negatiu, és a dir, duent a terme el contrari que la universitat a distància espanyola. I va tenir molt de mèrit, amb els mitjans de què es disposava en aquella època (les primeres reunions daten de 1994), construir des de zero una universitat per a la qual les distàncies no fossin importants (el primer eslògan fou “La universitat sense distàncies”), oberta al món, avançada tecnològicament i catalana. Un model amb suport de la Generalitat però amb estructura jurídicament privada, un híbrid que defugia el model funcionarial per integrar un professorat col·laborador amb tasques de teletreball. Comparteixo l’esperit de la conferència d’Alsina: he viscut la UOC des de 1997, quan vaig iniciar els meus estudis d’Humanitats (com en vaig gaudir!), he començat un doctorat engrescador sobre la societat de la informació  (ai las, no sé si trobaré temps per culminar la tesi!), amb el privilegi d’un treball pioner sobre blogs catalans (una mena de text ja prehistòric), i des de 2003 m’he integrat a l’equip de consultors de la casa (amb matèries com Multimèdia i Comunicació, Competències en TIC i un bon grapat de cursos de formació). Em sento un afortunat per haver viscut l’evolució d’aquesta universitat, el Campus Virtual és una de les meves llars (encara que li costi esdevenir 2.0) i segueixo considerant com a genial aquella idea primigènia de fer des de Catalunya una universitat que ajudi a formar-nos en el ciberespai, aquella metàfora del món intel·ligible de Plató, el marc on les idees governen i la raó n’és la sobirana.

(Primer post amb el nou disseny del blog. Tema Twenty Eleven amb capçalera personalitzada i menú a l’esquerra. Espero que us agradin les MdE de la segona època.)

Xarxes socials i potencial educatiu

Imagen 5

Provar un model d’aprenentatge «obert», en un entorn virtual obert a internet, basat en l’ús de recursos educatius oberts i en una metodologia dinamitzada per mitjà de la interacció en xarxes socials, és l’objectiu del curs pilot que la UOC començarà el mes d’octubre vinent per mitjà del Facebook, que estarà obert a tota la comunitat d’aquesta xarxa social i que tindrà una durada de dos mesos. Si l’experiència és positiva, la Universitat estudiarà oferir alguna assignatura nova per mitjà de xarxes socials.

(Universitat Oberta de Catalunya:Curs pilot de la UOC al Facebook per a avaluar-ne el potencial formatiu”, a Notícies (28/8/2009)

En el meu curs “Construint les xarxes socials”, que he impartit en dues edicions (més la pilot) en el marc de la col·laboració entre la UOC i el SOC, hi ha un punt en què treballem les xarxes d’interacció virtual, i a banda d’enumerar les més destacades (Facebook, MySpace i LinkedIn, sense oblidar el Twitter, situat emperò en una categoria diferent de microblogging), plantegem una activitat sobre aquesta darrera, que es presenta com una xarxa social professional. Els estudiants rastregen l’eina i detecten els seus avantatges en la recerca de feina, així com els lligams que es poden establir amb altres professionals per tal de promocionar-se i mostrar la seva imatge. Esmento el Facebook i comento que és la més famosa en l’actualitat, tot ignorant que la meva universitat està investigant la seva potència educativa, que no es pot menystenir. Més enllà de la seva importància en la cibertafaneria, Facebook és una compilació d’un seguit d’eines que totes soles han tingut aplicació pedagògica, entre elles el blog, el xat, els marcadors socials, els fòrums de discussió, els lectors RSS, vídeos, podcasts, etc. Tot s’hi pot introduir, per la qual cosa és obvi que la prova pot assolir l’èxit si es troba ben plantejada. Amb l’obertura d’un grup que es focalitzarà en un tema, els estudiants-usuaris col·laboraran en la construcció del coneixement (amb quins criteris?) en un escenari totalment obert i amb materials amb llicència Creative Commons. Els seguirem la pista…

L’EEES per als alumnes de Batxillerat (II)

Col·legi Sant Andreu de Badalona

Vodpod videos no longer available.

more about “Ràdio Sant Andreu“, posted with vodpod

Després de la presentació multimèdia de l’altre dia, aquí teniu el vídeo amb les meves explicacions sobre el procés de Bolonya. L’incorporo des del seu enclavament a la ràdio de la meva escola.

L’EEES per als alumnes de Batxillerat

Vodpod videos no longer available.

Avui aprofito per compartir amb vosaltres aquesta presentació multimèdia que va servir de suport a la meva xerrada de tutoria d’ahir dimarts per a l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat. Penso que cal oferir informació sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior tot admetent que no és el paradís, com afirmen alguns càrrecs de la universitat, ni tampoc un despropòsit total com addueix el moviment estudiantil contrari al Pla. Des del reconeixement que calia un canvi (la universitat no podia romandre amb esquemes del passat), analitzo els principis en què es basa aquest espai d’educació superior, així com la nova orientació d’ensenyament-aprenentatge focalitzada en l’estudiant. No us perdeu els enllaços a les noves titulacions i navegueu per les fonts consultades.

Accés a la presentació i possibilitat de descarregar el PPT

Canvis i més canvis

Ja he repetit molts cops que l’educació al nostre país es troba sotmesa a les improvisacions dels governs de torn i que no hi ha manera d’avançar en el consens per dotar el nostre alumnat d’un sistema eficaç que contribueixi a la millora de l’ensenyament-aprenentatge. Avui he participat, al costat de la directora del meu centre, en la sessió informativa sobre el nou Batxillerat i les noves PAU que organitzava la FECC a l’Orfeó Martinenc (a la imatge). Ha intervingut inicialment Jaume Graells, director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, encara que el gruix de la ponència l’ha desenvolupat el sotsdirector general d’Ordenació Curricular, Àngel Domingo. Ha comentat que el nou Batxillerat no ha introduït canvis substancials sinó qualitatius i de procediments, buscant una formació de caire més especialitzat. També ha emfasitzat que cal dur a terme una evolució en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, amb una major presència de les TIC (celebrem aquesta voluntat, a veure si entre tots els docents la fem culminar) i que cal un compromís per integrar les llengües estrangeres en les matèries no pròpiament lingüístiques. En aquest nou model les mitjanes ja no es faran per crèdits sinó per matèries. La discussió ha sorgit quan el sotsdirector ha afirmat que aquest any els alumnes que suspenguin més de tres matèries no hauran de repetir tot el curs sinó tan sols les assignatures no superades, introduint segons ell una major flexibilitat. Si ens mirem l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, veiem que en el seu article 13.3 assenyala textualment que “Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries es poden matricular d’aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades”. Sempre he entès “es poden” com una indicació de possibilitat (qüestions de lògica modal) i no pas de necessitat. Domingo, davant les qüestions dels assistents, no ho ha acabat de deixar clar i ha apel·lat a la flexibilitat del model. Realment, si els que poden prendre decisions es contradiuen no sé què farem els que ens trobem diàriament a l’arena escolar i hem d’orientar acadèmicament els alumnes. Suposo que aviat ens arribarà al centre alguna nota aclarint el tema. Recordo que el curs a nivell de 2n de Batxillerat es troba a la recta final i que ja no queda gaire temps per rectificar. Pel que fa referència a les noves PAU, el ponent ha mantingut que és competència del departament d’Universitats (per què l’educació no es tracta tota en conjunt i no en compartiments partidistes?), encara que no ha evitat comentar el nou model, que és més obert i flexible, no està condicionat per la modalitat del Batxillerat i ofereix una major coherència amb el que demanen les universitats en els estudis de grau. Hi haurà una fase obligatòria, que per a molts (aquells que hagin d’accedir a estudis no massa demandats) serà l’única: estarà constituïda per la llengua catalana, la castellana (comentari de text), l’estrangera, la tria entre història de la filosofia o història i, finalment, una matèria de modalitat escollida per l’alumne. El moment dels aplaudiments ha arribat quan una professora ha argumentat que no té gaire sentit convertir aquesta prova en obligatòria, ja que integra matèries que han vist reduït llur pes horari (és el cas del castellà i el català, ara amb dues hores setmanals i seriosos problemes per tancar el temari). Domingo ha mirat de raonar el desori recordant que les llengües (i en concret la catalana, vehicular en l’ensenyament) han de ser presents en tot el currículum, no tan sols en les matèries lingüístiques. Si és així, s’acabaran les complexes reflexions sintàctiques de les proves de català de les darreres convocatòries? Jo ho reduiria tot a una redacció, que és el màxim a què es pot aspirar en dues hores. Quant a la fase específica, només la faran aquells que vulguin accedir a estudis més demandats (Comunicació Audiovisual, Medicina, Biotecnologia…): podran triar fins a tres matèries de modalitat adients per als estudis desitjats, de les quals només es comptaran les aprovades i un màxim de dues (aquelles amb la nota més alta). Seran matèries conceptuades de 2n de Batxillerat i fins i tot se n’ha fet una llista. El Batxillerat continuarà amb un valor d’un 60 % i les PAU un 40. A la nota d’admissió s’hi podran incloure les assignatures de la prova específica, amb una ponderació que dependrà de les facultats. Domingo ha al·ludit a la prova de majors de 25 anys i a la nova prova per a majors de 40 o 45 anys. A les 18:30 hem sortit de l’auditori amb més informació però alhora amb dubtes que veurem si els podrem resoldre a curt termini.

Un filòsof en el govern

Plató deia que els filòsofs havien de governar o bé que els reis havien de convertir-se en filòsofs. Com el segon és impossible en l’Estat Espanyol (per raons òbvies), s’ha produït el primer com a fruit de la decisió de Zapatero de fer un canvi de rumb en el navili desorientat que és el govern central. Ángel Gabilondo, catedràtic de Metafísica de la UAM i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), és el nou ministre d’Educació. Sembla ser que s’ha mostrat sensible davant les protestes dels estudiants contra l’EEES, encara que és un defensor de la reforma, i ha estat bel·ligerant davant Esperanza Aguirre en la reclamació d’un millor finançament de les universitats en la seva comunitat autònoma. Potser li convenia al ministeri una mica d’alçària metafísica, atesa la manca de reflexió que ha presidit la legislació educativa en els darrers temps. Sembla especialment sarcàstic que sigui un filòsof el màxim responsable d’Educació, després d’assistir al menyspreu continuat del pensament per part dels governs socialistes, obsessionats per la ciutadania i el domini de les ciències. Des dels vells temps del BUP els professors de Filosofia hem passat de quatre hores a dues (3r de BUP i 1r de Batxillerat): actualment hem de reduir les unitats temàtiques a la mínima expressió si volem encabir-hi tots els continguts obligatoris. Estaria bé que el germà d’Iñaki reflexionés també sobre el mal que el seu govern ha infligit a les Humanitats, convertint-les en simples objectes decoratius en el currículum. I també que es posés al davant d’una campanya informativa sobre l’EEES que acabi amb la desinformació actual. Posats a demanar, li reclamaríem una política de beques més ambiciosa i un replantejament dels aspectes econòmics del procés de Bolonya.

Un filósofo en la Moncloa

El sentit comú i la llibertat

Avui escric el meu post per solidaritzar-me amb un grup d’estudiants de Filosofia que han obert un blog, titulat Bona Mens, en el qual volen fer sentir la seva veu davant els esdeveniments que han tingut lloc les darreres setmanes a la facultat del Raval. Es tracta d’una iniciativa valenta davant d’algunes actituds unidimensionals i dogmàtiques de certs grups d’estudiants que no toleren la diferència. Una mostra que a les universitats no predominen les actituds violentes (això és el que vol una minoria), sinó que cal enfrontar-se als problemes a través del diàleg. En el seu manifest fundacional, els signants es queixen del fet que les vagues no han de votar-se, ja que són un dret, i que no és lícit impedir l’accés al recinte universitari fent ús de la força. Alhora protesten contra les autoritats acadèmiques, que no han fet res per resoldre el problema, sinó que tan sols han deixat que es podreixi sol, actitud que provoca més tensió si no es produeix un final espontani. Alguns entenen el consens com la imposició dels propis criteris i això no és diàleg ni és res. Només pot triomfar l’acord si les parts actuen amb llibertat, sense pressions ni amenaces. Impedir el dret a l’educació és el fracàs de l’argument. Tothom té dret a discrepar, a expressar la disconformitat amb l’EEES, però des del respecte als drets dels altres. No hi ha llibertat si, per excés de zel, convertim l’altre en un esclau.

[Per col·laborar-hi, cal enviar un missatge a bonamens2009(arrova)gmail.com]

Bona Mens

Manifest Fundacional