Nazaret en Red 2011 (II)

El diumenge ens va visitar al col·legi Santa María de los Volcanes (Arrecife) Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i especialista en Noves Tecnologies aplicades a l’educació. Ens va presentar el TPACK (Technological Pedagogical and Content Knowledge), una forma d’integrar la tecnologia a les aules que posa l’accent en les metodologies. Adell va assenyalar que cal estimular processos cognitius d’alt nivell (sintetitzar, avaluar, crear), no simplement memoritzar, i que cal integrar-hi una diversitat de llenguatges (text, àudio, imatge, vídeo…), atès que la nostra fita com a docents no és simplement formar espectadors crítics sinó autors, constructors de l’aprenentatge, amb activitats vivencials que emocionin. No es tracta de dominar l’eina i aplicar-la (si jo sé Twitter em dedico a fer classe amb Twitter), sinó de dissenyar activitats des del vessant metodològic i veure, només al final, si puc aplicar-hi l’eina.

La planificació no ha de ser tecnocèntrica, sinó basada en la metodologia, en funció del context en què es mou l’alumnat. Judi Harris ha establert que, en una primera fase, hem de triar els continguts, revisar els objectius de l’àrea, les competències i els criteris avaluatius; en segon lloc, caldrà prendre decisions pedagògiques sobre la naturalesa de l’activitat didàctica; en tercer, seleccionar i seqüenciar els tipus més adients d’activitat a combinar per constituir la seqüència; en quart, seleccionar les estratègies d’avaluació (formativa i sumativa); i en últim lloc, seleccionar les eines i recursos apropiats. Això ens mostra que l’important en pedagogia no és la tecnologia en si mateixa, sinó allò que el nostre alumnat pot fer amb ella. Si establim criteris seriosos, aleshores veurem que les eines es troben al final del procés: hem de saber què fem per inferir com ho apliquem. Abans tothom treballava amb blogs perquè eren moda: cal concretar què volem que l’alumnat aprengui abans d’embarcar-nos en una eina. I hem de compartir, tot abandonant la concepció privativa del passat: compartir coses digitals no implica renunciar a res. Ho tinc tot, però no perdo res si l’altre també ho té. Les eines ens han d’ajudar a canviar, a ser solidaris pedagògicament, a donar sense por a perdre: si oferim els nostres productes hem d’esperar que els altres també ho facin. Compartir és expandir la nostra mirada a un món d’infinites possibilitats.

Gràcies, Jordi, pel teu entusiasme i les ganes de comunicar-lo amb passió i rigor.

Anuncis

Nazaret en Red 2011 (I)

El darrer cap de setmana he participat a la II Trobada de Coordinadors TIC de les escoles Natzaret, celebrada a Arrecife (Lanzarote). La meva contribució ha estat com a ponent, ja que he impartit el taller sobre LAMS (el dissabte a la tarda), tot i que també he tingut el plaer d’escoltar Jordi Adell i de participar en les diferents discussions sobre educació i sobre els projectes de les àrees TIC dels centres. L’experiència ha estat molt positiva, en comprovar que les escoles segueixen treballant activament en xarxa, sota la sàvia coordinació del visionari Josep Torrents i amb l’inestimable treball de les coordinacions, que s’impliquen en projectes telemàtics, elaboren els plans estratègics amb les Comissions TIC i controlen que la implementació tecnològica s’esdevingui de forma positiva.

Pel que fa a la meva presentació, m’he adonat que el LAMS, plataforma de seqüències didàctiques, pot ser una bona eina en combinació amb el Moodle, de tal manera que es puguin interrelacionar les diferents eines d’acord amb les fites educatives. Després d’una introducció amb la meva experiència sobre el tema, plasmada en la presentació que encapçala el post, vaig exposar l’àrea de disseny, la de seguiment i la d’aprenentatge, amb una enumeració i descripció de les eines (cartellera, compartir recursos, examen, gmaps, preguntes i respostes, enquesta, xat, fòrum…) i vaig proposar el disseny d’una seqüència senzilla (amb l’ús de cinc eines), que havien de desar i després afegir com a lliçó a l’àrea de seguiment. A continuació, havien d’afegir quatre companys com a alumnes de la seqüència i aquests darrers l’havien d’emplenar. Dissenyaven, desaven, compartien i després participaven com alumnes. En les més de dues hores i mitja de la sessió, van passar del rol de dissenyador-autor al d’estudiant. Temps molt ben aprofitat, gràcies a la bona disposició dels assistents.