Beta permanent

Aquest serà el nom del meu futur programa a Ràdio Sant Fost, un espai setmanal d’una hora de durada sobre el món d’internet, ordinadors, dispositius mòbils, enfocat de manera molt divulgativa i amb especial èmfasi en les novetats sobre aplicacions i altres artefactes que cal conèixer per estar al dia del que s’esdevé a la xarxa. No defugirem la reflexió (no endebades em considero un humanista tecnològic) i estarem sempre en beta permanent, aprenent i revisant i oberts a les innovacions. Perquè no podem estar parats, perquè res no és definitiu, ens mantindrem atents a les múltiples transformacions que pateix el ciberespai, des d’una mentalitat social i amb desig de seduir l’audiència. A partir de setembre, tots els dijous de 20 a 21 hores a la ràdio del meu poble, en directe i també en podcast.

Si reprodueixes l’àudio, tindràs un tast del que serà el programa, amanit amb reflexions tecnològiques en companyia de Ramón Caro i Vicenç Safont.

Inacció

88518083

http://9k258q.bay.livefilestore.com/y1pu5Sv-2ffRTVYTxyqVyfSfoVC9b_aoJ4kQ-PKauyOhTbffwY_glBp5d9LNrxZ-4t6YK4pGmaIgoOj3mf7GEaiMEa52pLCvPLT/inaccio.mp3?download

Aturar-me a mirar el paisatge després d’un any de tribulacions. Saber que tot és incert, que la veritat jeu colgada en el subsòl dels metafísics, protegida per un Cèrber amb el rostre de Tomàs d’Aquino. Inacció. Restes del naufragi de les múltiples finestres obertes durant el curs dels esdeveniments de la temporada regular. Semblo un esportista amb el contracte acabat buscant un nou equip. La brúixola existencial marcava el nord del fred intel·ligible i ara mira cap a l’est de l’albada. Res no ha canviat des que l’infant jugava al carrer en aquells estius inacabables: juliol i agost i mig setembre s’arrossegaven impàvids i l’infant mirava de desfer l’avorriment amb activitats sense fi. Però la percepció ha provocat un gir copernicà i l’estiu ha esdevingut un lleu respir enmig de la tempesta, quatre dies malgirbats que malden per ser engolits pel forat de la rutina. Inacció. Restes de l’estat anorgànic, el lleure absolut del no-res o els primers batecs en l’úter matern, seu de les aigües primordials. No fer res, gaudir del relativisme dels dies sense rellotge, defugir l’esclavatge i saber que algun dia seré despertat de la il·lusió per un tirà malvolent, l’home windows, el senyor de les finestres que mai no desapareixen ni tan sols queden minimitzades. Vull alliberar-me de la pressió del teclat, dels compromisos frívolament adquirits a la xarxa social, vull tornar a ser el bon salvatge dels inicis, innocent criatura analògica disposada a enfrontar-se al món amb la mirada dels que s’admiren davant els fenòmens de la natura. Si m’allibero del teclat, la meva potència blogològica es veurà reduïda, seré un zero dos punt zero, un proscrit expulsat de l’artefacte digital. Miraré el món amb els ulls d’un inactiu sense prejudicis.

Per cert, com no vull trencar la passió dels blogs (encara que ho sembli), et convido amablement perquè em votis als Premis Blocs Catalunya 2009. Ho faràs o et resignaràs a ser un guiri digital?

Catosfera literària en podcast

Com a nou projecte, estaria bé crear La Catosfera Literària en format àudio, ja que així podríem escoltar les veus dels blogaires. Aquesta és la meva aportació, l’entrada Possibilitats en format podcast, un petit homenatge irònic al gran filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz i al seu optimisme metafísic. Aquí el teniu:

Entrevista a Ràdio Mollet

Avui han entrevistat la meva dona a Ràdio Mollet, amb motiu de la seva incorporació a l’alcaldia de Sant Fost el proper dimecres 14 de maig.

Improvisant

Avui inaugurem un nou apartat, una mena de simulacre radiofònic, amb un podcast que és una improvisació miscel·lània. Així recordo velles èpoques a la ràdio del meu poble.