Malmesos

Incerta poesia que em malmet en vida i em roba la inspiració estava convençut que un dia foradaria la consciència amb l’escalpel que disseca les ànimes crida amb tota la força i no troba resposta ni tan sols un breu bramul vaporós els udols de l’orgàstica fera lúbrica que humiteja els contorns del plaer guaita com cerca un motiu per abandonar-se als gossos que l’encalçaven adesiara roba el flux dels mortals i els ofereix un fragment d’ésser la carn eidètica que antany fruïa dels simis extàtics brunzit somort messiànica lluita una ocasió perduda per vomitar els posts d’un blog hipercalòric recordeu que la g blogueja i la c genera fetus 2.0 com la blocosfera que és un bloqueig de la llibertat que reivindicaven aquells que iniciaren el camí que altres han pervertit empreu la g genitals de torpitud extrema un dia tancaré la boca virtual per on surten les deixalles i els exabruptes i em tancaré en el cau físic d’on brollen els versos de la poesia certa.

Anuncis

Blogs i filosofia

El curs 2008-2009 vaig iniciar una experiència educativa amb l’alumnat de Batxillerat que volia ser un intent de conjuminar l’assignatura de Filosofia i Ciutadania amb la Web 2.0, una síntesi entre el saber tradicional i la intel·ligència col·lectiva de l’era postmetafísica. Es tractava de crear un blog de l’alumne/a que integrés les activitats de l’aula i que anés més enllà de l’opacitat del paper, amb la inclusió d’enllaços, imatges, presentacions multimèdia, podcasts i videopodcasts, en el marc d’una reflexió sobre els grans temes de la història del pensament. Aquests blogs s’havien d’obrir a Blogger (el sistema de publicació més senzill) i era obligatori oferir un disseny funcional i elegant per donar cabuda a les activitats, convenientment ordenades. Aquests blogs no es van tancar a 1r de Batxillerat, sinó que han continuat oberts a 2n, com a suport de l’assignatura d’Història de la Filosofia, en la qual no hem apostat tan sols pels autors de les PAU, sinó que hem volgut que els alumnes tinguessin un coneixement panoràmic de la història de les idees, sense defugir temes d’un cert esforç. Així, al costat de Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche, cada alumne ha hagut de triar un/a autor/a en el projecte “El meu filòsof”, que ha inclòs vida, obra, pensament i valoració: la síntesi del pensament en una presentació incrustada en Slideshare i la valoració en un podcast o videopodcast en què cadascú s’ha mostrat discursivament (els arxius d’àudio per als més tímids i els de vídeo per als extrovertits, encara que molts han elaborat muntatges de vídeo amb la seva veu de fons). No cal dir que l’ús de les TIC en aquest projecte ha estat molt fructífer, esdevenint pròpiament TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i que els alumnes de 1r d’aquest curs prosseguiran el curs vinent (la qualitat dels seus blogs també és molt destacable). La forma de diari de les bitàcoles és un avantatge per narrar l’aventura pedagògica com una sèrie de fragments inserits en el temps amb una coherència interna i un objectiu comú.

Per cert, tres alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat als Premis Blocs Catalunya. Si us agraden els seus blogs, les podeu votar:

És ciència la Filosofia?

Filoblog

Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d’obrir-los

També podeu accedir a l’espai Netvibes del projecte (en fase d’actualització).

Igualtat?

Aquesta tarda he assistit, amb algunes companyes de la meva escola, a la concentració de l’escola concertada que, sota el lema “No a la discriminació”, protestava per les retallades aprovades pel Govern de la Generalitat (màxim responsable en aquest cas concret), que afecten, no tan sols els centres públics, sinó també els que es troben en règim de concert. És ben coneguda la situació de les nostres escoles, en les quals treballem més hores que la pública amb un sou inferior i ens hem d’espavilar per assolir els objectius amb uns mitjans sovint insuficients. Cal recordar que també som treballadors i, per tant, tenim uns drets que han de ser respectats, fet sovint ignorat per uns polítics que estimen la doble moral (conec uns quants als quals se’ls omple la boca parlant de la pública i porten els fills a la privada). Faig constar que sóc un defensor de l’escola pública i gratuïta i que no reivindico cap dels privilegis de què gaudeixen els funcionaris (han superat unes oposicions, ho sé), però sí que exigeixo un respecte cap a la nostra tasca i una conducta decent per part de les autoritats que ens (mal)governen des de la Generalitat.

Educar

Transmetre la il·lusió de saber. Incorporar els valors al bell mig de l’ànima. Mostrar el camí tortuós dels afers humans. Ensenyar a esborrar els prejudicis arrelats a la consciència. Imaginar altres mons construïts segons l’ordre geomètric. Olorar la bellesa que s’esmuny rere les aparences. Declamar amb veu sublim les melodies de l’univers. Confirmar la ignorància com a porta d’entrada del coneixement. Exalçar el dubte. Mantenir intacta la capacitat de sorpresa. Gaudir en el trajecte cap a entramats virtuals que són metàfores dels reals. Plorar amb versos de fondària indescriptible. Motivar amb l’encís dels mots. Omplir el buit de sentit que humanament ens aclapara. Renunciar al jo a favor de l’altre. Entendre que la felicitat és cada moment viscut i no una quimera inassolible. Fomentar el gust per la llibertat. Estimar i no fer res més.

[Seríeu capaços de continuar la sèrie? Endavant amb els comentaris!]