Creure-hi

Dedicat al gran Pep Guardiola

El gran èxit assolit pel Barça, amb els sis títols aconseguits en un mateix any, el converteix en l’equip més important de la història del futbol en un mateix exercici. No és tan sols una victòria del futbol, sinó de la fe en l’equip i el valor el treball grupal, que màgicament esdevé superior al de cadascun dels individus. No és tan sols la victòria d’uns homes que practiquen un joc vistós amb una esfèrica, sinó l’èxit de la confiança en les persones. És el triomf de la creença en unes idees i de la coherència en la seva aplicació. És la perseverança, la regularitat en les tasques diàries. És no baixar mai la guàrdia, estar atent al defalliment i assajar noves opcions quan una de les peces no sembla funcionar. És creure-hi amb tota la força i alhora mantenir la senzillesa dels inicis. És no imposar l’ego per damunt dels altres, sinó fer partícips els altres de cadascuna de les passes donades. És mantenir la disciplina i saber inculcar l’autodisciplina: preservar l’autoritat sense semblar autoritari. És deixar una empremta de bonhomia en cadascun dels mots. És respectar l’adversari i reconèixer les seves virtuts. És entendre que de les errades presents provenen grans satisfaccions futures. És romandre amagat en els moments de glòria perquè els altres rebin tots els afalacs. És liderar un grup humà i dirigir-lo al mateix objectiu de manera sostinguda i pacient. És la saviesa del mestre, que educa amb fites clares, estima els seus deixebles i sap que ells són sempre els protagonistes.

La confiança

confiar

La confiança en un mateix i en el grup és la clau de l’èxit. Només amb la convicció que es poden fer coses grans és factible assolir l’excel·lència. No hi ha res de dolent en voler ser el millor, sempre que la pedanteria i les aparences no es mengin les virtuts. Ser part de la massa és la dissort d’aquells que se senten normals, ajustats a la norma, ben fidels a les estructures immutables del comú. Treballar amb constància, ser perseverant i comptar amb els mitjans per créixer són les claus perquè la persona triomfi en un món d’envejosos i de malfactors plens de gelosia.  El desig d’un poble pot atiar un grup humà i esperonar-lo en la conquesta del món. Ens ho hem de creure, ja que només els que s’ho creuen travessen el futur amb autoritat legítima i lideratge. El cap cot, sentir-se empipat per les injustícies que es cometen contra la nació no és forma de progressar. La llibertat només es mira a la cara des de la fe en la victòria incondicional.