Els veus cada dia en el parc, fent unes cistelles, preparant-se per a un possible futur verd-i-negre. La vida no és res sense l’esfèrica pesant dels malabaristes badalonins, intentant un triple impossible o un alley hoop inversemblant. Cada dia entrenen en el parc: un és el director de joc i mostra un domini innegable de l’art d’assistir; un altre exerceix de tirador i copia l’estil d’un famós escorta amb el vint-i-quatre a l’esquena; l’últim, el més alt, no gaire cepat i amb uns braços llarguíssims, reboteja com ningú, mirant a l’aire en cada jugada. Somien desperts en un esdevenidor que els dugui la joia d’aixecar un bell trofeu argentat en una ciutat llunyana, envoltats de milers de persones enfervorides. El seu és un estil de vida. Demà tocarà filosofia i el professor els alliçonarà amb l’ètica del savi Mill, que no els interessa gens al costat de Rudy, Ricky o Mallet, els herois de l’esfèrica pesant en una ciutat on la màgia envaeix el basquetbol ajudats per un geni de l’estratègia.
Meditacions des de l'esfera 