Procrastinació

Ja fa més d’un mes des del darrer apunt en el nostre blog i, casualment, aquests dies celebrem els quatre anys d’existència d’aquest artefacte virtual (a finals de 2006 ja començàvem a anticipar les meditacions esferològiques, després d’anys de tesines, blogs santfostencs i bitàcoles filosòfiques). Aquest retard en l’actualització no té res a veure amb l’absència de temes o de motivacions per escriure, sinó amb un simple acte de procrastinació, d’ajornament de la reflexió a favor d’altres activitats més frívoles i menys elaborades. Recordo que una de les promeses que vaig fer a finals de l’any passat va ser la d’escriure molt, textualment “participar en el relat literari de la meva generació”: ens hem allunyat d’aquest propòsit fins al punt que hem els apunts s’han reduït fins a uns límits gens desitjables. No vull matar les Meditacions, encara que em plauria reinventar-les, obrir una nova etapa en les reflexions virtuals que em permetés gaudir de l’escriptura, dedicar-hi temps, valorar l’actualitat amb la ploma dels bits i ser present en els canvis de la nació i la humanitat. En el darrer mes d’absència han passat moltes coses i he pogut judicar-les puntualment amb piulades o comentaris a les xarxes socials, però no passen de fragments sintetitzats al màxim que són desats en pocs segons a les pauses que el teletreball ens deixa. El blog no pot morir, em resisteixo a la seva desaparició, baldament la desídia de les darreres setmanes pogués fer pensar el contrari. L’essencial ha de tornar i l’accessori esdevenir una excepció. No dubteu que intentaré revifar el meu esperit blògic per impedir el declivi d’una de les tasques més plaents. Tot i així, no em puc estar de presentar una versió més lleugera del blog, amb el suport de Tumblr:

Meditacions breus des de l’esfera

Espero que no ajorneu massa les vostres prioritats. Com deien els clàssics, ars longa, vita brevis.