Perfil baix

Els demòcrates estan d’acord amb la participació. Els demòcrates gaudeixen quan veuen com la societat civil pren iniciatives a favor de les llibertats. Els demòcrates entenen que el món no acaba en els partits polítics i que hi ha realitat a fora. Els demòcrates donen suport als que pretenen decidir sobre l’esdevenidor. Els demòcrates no titllaran mai d’irresponsables aquells que exerceixen el dret de decidir. Els polítics de perfil baix no defensen ni el seu propi país, el qual no entenen, i es dediquen a torpedinar amb arguments insostenibles les consultes organitzades per la societat civil. Per això s’ho passen bé quan assisteixen al descens del nivell de participació de les consultes després de silenciar els mitjans de comunicació no fos cas que la gent es mobilitzés. Els polítics de perfil baix no ens faran callar perquè encara tenim força per cridar i perquè la nostra idea de democràcia és molt més fecunda: no ens refugiem en les nostres cavernes sectàries sinó que ens obrim a la gent amb tolerància i respecte. Haurien de saber que a les consultes populars es pot votar que no (ells bé ho farien, però s’estimen més afavorir l’abstenció, que és molt pitjor, ja que redueix el seu compromís polític a foc d’encenalls) i que les persones que les organitzen es mouen per la il·lusió i l’esperança de veure un dia el seu país en el lloc que li correspon. Sí,  malgrat les seves invectives anirem a votar, perquè creiem en el nostre futur i no estem encotillats com vostè en una camisa de força de complexos i frustracions. Pensem que Catalunya pot tornar a ser capdavantera i no el darrer vagó d’un comboi atrotinat. Per això el dia 25 aniré a votar al meu poble, Sant Fost de Campsentelles, i per això faré campanya perquè tothom qui estigui interessat en els afers de la vida col·lectiva participi en una consulta que no vol ser res més que una festa de la democràcia.

Senyor president, ho diu seriosament que som uns irresponsables?

Sant Fost Decideix, el blog de la consulta al meu poble

Anuncis

A la recerca del líder

Catalunya es troba òrfena de líders, de persones humils que ofereixin la seva vida al servei de la ciutadania, de gent senzilla capaç de sacrificar un temps molt valuós pel benestar col·lectiu. Necessitem un líder que pensi en la nació més que en el seu partit, que sàpiga donar ànims a la gent, un optimista de mena que converteixi l’esperança intel·ligida en la seva brúixola. No volem illetrats, prepotents ni irresponsables, els primers perquè no coneixen l’ànima catalana, els segons perquè llur fatxenderia no els permet entendre les necessitats dels qui més pateixen i els últims perquè posen en perill aquells dels quals es proclamen salvadors. Els sectaris han de desaparèixer de l’escena política (o és una utopia?), el primer són les persones (no ho proclamen tothora?). Doncs si això és cert, ja poden desmantellar els aparells partidistes i posar-se a buscar els més preparats. No ho faran, perquè no en saben i no els interessa. Han convertit la política en un ofici i malden per una perpetuació insana en el poder, però els electors passen factura, encara que només siguin uns pocs, ja que els altres s’han quedat a casa malalts d’apatia. No ens podem permetre el luxe de convertir l’abstenció en un esport nacional: hem de fer tots plegats que la participació política sigui la prioritat, que el compromís retorni i que la llibertat esdevingui senyora de la nostra conducta. Entre un tripartit en declivi i una CiU que treu profit dels demèrits d’altri (on són els mèrits propis?), el paisatge és desolador. Necessitem un líder que ens engresqui, que comuniqui idees amb sentit, que somrigui davant les consecucions i s’entristeixi amb les tragèdies, un humà capaç d’articular discursos per si mateix, sense un titellaire ocult que el faci ballar contínuament amb el pas canviat. I el necessitem urgentment si no volem rebre un país sense il·lusió, esmorteït, capcot i acomplexat.

Meditacions multimèdia

Tornem al blog, després d’uns dies d’absència per nevades i maltempsades diverses. Les ocupacions quotidianes es mengen el temps de reflexió i elaboració literària, però afortunadament sempre resta un buit per actualitzar els continguts. Aprofito per compartir una presentació senzilla que he preparat amb Keynote per als alumnes de 2n de Batxillerat sobre les quatre primeres Meditacions metafísiques de Descartes, amb una síntesi de les idees més rellevants. Tot i que ja estem en l’empirisme i Hume, va bé recordar els arguments d’aquests textos, que a més entren a les PAU.

Escepticisme

No puc conèixer, sóc un atribolat que viatja a través dels dies sense bruíxola, perdut eternament entre la boira espessa dels dubtes i les contradiccions. Amb tantes coses a fer el rumb es desdibuixa, el compromís es reparteix i els projectes esdevenen quefers prescindibles. Vida líquida, fluid corrent que s’emporta les grans paraules i em deixa amb fonemes impronunciables. Inacció davant el munt d’accions que s’acumulen i torben el sentit. Exàmens deixats de la mà de Déu per una mandra desconeguda. Addicció al correu electrònic i petites dosis de Twitter. Xarxa social i diàleg sense rostre. Però res no és comparable al teu cos, promesa de felicitat en efímeres incursions que em recorden totes les coses que encara em resten per fer.