Beta permanent

Aquest serà el nom del meu futur programa a Ràdio Sant Fost, un espai setmanal d’una hora de durada sobre el món d’internet, ordinadors, dispositius mòbils, enfocat de manera molt divulgativa i amb especial èmfasi en les novetats sobre aplicacions i altres artefactes que cal conèixer per estar al dia del que s’esdevé a la xarxa. No defugirem la reflexió (no endebades em considero un humanista tecnològic) i estarem sempre en beta permanent, aprenent i revisant i oberts a les innovacions. Perquè no podem estar parats, perquè res no és definitiu, ens mantindrem atents a les múltiples transformacions que pateix el ciberespai, des d’una mentalitat social i amb desig de seduir l’audiència. A partir de setembre, tots els dijous de 20 a 21 hores a la ràdio del meu poble, en directe i també en podcast.

Si reprodueixes l’àudio, tindràs un tast del que serà el programa, amanit amb reflexions tecnològiques en companyia de Ramón Caro i Vicenç Safont.

Anuncis

2010 in review (estadístiques 2010 del blog)

The stats helper monkeys at WordPress.com mulled over how this blog did in 2010, and here’s a high level summary of its overall blog health:

Healthy blog!

The Blog-Health-o-Meter™ reads Fresher than ever.

Crunchy numbers

Featured image

A Boeing 747-400 passenger jet can hold 416 passengers. This blog was viewed about 5,400 times in 2010. That’s about 13 full 747s.

 

In 2010, there were 40 new posts, growing the total archive of this blog to 651 posts. There were 24 pictures uploaded, taking up a total of 4mb. That’s about 2 pictures per month.

The busiest day of the year was June 18th with 70 views. The most popular post that day was La repetició.

Where did they come from?

The top referring sites in 2010 were enricgil.cat, facebook.com, premisblocs.cat, desdelesgolfes.wordpress.com, and 3cat24.cat.

Some visitors came searching, mostly for enric gil, escurçons, gravetat zero, enric gil garcia, and filosofia per ser feliços.

Attractions in 2010

These are the posts and pages that got the most views in 2010.

1

La repetició April 2010

2

Qui sóc? December 2006
28 comments

3

Discurs de graduació 2009 May 2009
2 comments

4

Xarxes socials i potencial educatiu September 2009

5

Discurs de graduació 2010 May 2010
1 comment

Procrastinació

Ja fa més d’un mes des del darrer apunt en el nostre blog i, casualment, aquests dies celebrem els quatre anys d’existència d’aquest artefacte virtual (a finals de 2006 ja començàvem a anticipar les meditacions esferològiques, després d’anys de tesines, blogs santfostencs i bitàcoles filosòfiques). Aquest retard en l’actualització no té res a veure amb l’absència de temes o de motivacions per escriure, sinó amb un simple acte de procrastinació, d’ajornament de la reflexió a favor d’altres activitats més frívoles i menys elaborades. Recordo que una de les promeses que vaig fer a finals de l’any passat va ser la d’escriure molt, textualment “participar en el relat literari de la meva generació”: ens hem allunyat d’aquest propòsit fins al punt que hem els apunts s’han reduït fins a uns límits gens desitjables. No vull matar les Meditacions, encara que em plauria reinventar-les, obrir una nova etapa en les reflexions virtuals que em permetés gaudir de l’escriptura, dedicar-hi temps, valorar l’actualitat amb la ploma dels bits i ser present en els canvis de la nació i la humanitat. En el darrer mes d’absència han passat moltes coses i he pogut judicar-les puntualment amb piulades o comentaris a les xarxes socials, però no passen de fragments sintetitzats al màxim que són desats en pocs segons a les pauses que el teletreball ens deixa. El blog no pot morir, em resisteixo a la seva desaparició, baldament la desídia de les darreres setmanes pogués fer pensar el contrari. L’essencial ha de tornar i l’accessori esdevenir una excepció. No dubteu que intentaré revifar el meu esperit blògic per impedir el declivi d’una de les tasques més plaents. Tot i així, no em puc estar de presentar una versió més lleugera del blog, amb el suport de Tumblr:

Meditacions breus des de l’esfera

Espero que no ajorneu massa les vostres prioritats. Com deien els clàssics, ars longa, vita brevis.

Parlem de blogs a la ràdio

El passat dia 13 es va emetre a Ràdio Ciutat de Badalona l’entrevista que em van fer per al programa Ciutat Oberta. Vaig parlar sobre blogs i Web 2.0 (Facebook, Twitter…) i en especial sobre Meditacions des de l’esfera. Us convido a escoltar-la.

El bell retorn i el desori en fragments

El retorn dels nostres cooperants és un bell regal d’estiu. Roque i Albert, ja esteu entre nosaltres i la nostra joia és una mostra d’empatia. Sabem que heu patit i que no és fàcil l’equilibi després de fregar el desastre. Ara necessiteu l’escalfor de la família i els amics i una lenta adaptació a la coherència de la vida ordinària. El retorn de les vacances és també bell, tot i la constatació de la finitud dels dies de lleure i de la proximitat de nous reptes, potser més ardus que els d’antany. Retornem des del retir de les nostres lectures i reflexions, en l’entotsolament dels breus moments de soledat: volíem escriure però el teclat sentia al·lèrgia del discurs farragós, plom d’arma en la xafogor estiuenca. Per què bloguejar, si les xarxes socials ens ofereixen un camí més curt per al discurs de la immediatesa? L’apologia del fragment ha vençut l’estrella del blog. Àvids piuladors es retiren de l’invent perquè el troben massa postmodern, hiperbòlic frikisme de la despreocupació contemporània. Piulen, ergo esdevenen, atès que han perdut l’essència immutable pel camí de la recurrència del soroll informacional que ells mateixos fomenten. Però ens atreu la seductora insistència de l’actualització tothora: el nostre ego ha de ser projectat més enllà del cos per trobar els nodes de la felicitat virtual. Potser estem malalts, tan obsessionats pel dos punt zero que arribem a abandonar l’opacitat del món 1 de Popper. I hipercomuniquem innecessàriament fent ostentació dels dispositius minimalistes que ens acompanyen, simples andròmines que fan nosa a la butxaca. I retornem al blog, receptacle de la reflexió, cau del pensament sense complexos, artefacte de la llibertat que ens ha de guarir de la trivialitat dels acomodats i de la insensatesa dels apocalíptics.

Blogs i filosofia

El curs 2008-2009 vaig iniciar una experiència educativa amb l’alumnat de Batxillerat que volia ser un intent de conjuminar l’assignatura de Filosofia i Ciutadania amb la Web 2.0, una síntesi entre el saber tradicional i la intel·ligència col·lectiva de l’era postmetafísica. Es tractava de crear un blog de l’alumne/a que integrés les activitats de l’aula i que anés més enllà de l’opacitat del paper, amb la inclusió d’enllaços, imatges, presentacions multimèdia, podcasts i videopodcasts, en el marc d’una reflexió sobre els grans temes de la història del pensament. Aquests blogs s’havien d’obrir a Blogger (el sistema de publicació més senzill) i era obligatori oferir un disseny funcional i elegant per donar cabuda a les activitats, convenientment ordenades. Aquests blogs no es van tancar a 1r de Batxillerat, sinó que han continuat oberts a 2n, com a suport de l’assignatura d’Història de la Filosofia, en la qual no hem apostat tan sols pels autors de les PAU, sinó que hem volgut que els alumnes tinguessin un coneixement panoràmic de la història de les idees, sense defugir temes d’un cert esforç. Així, al costat de Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche, cada alumne ha hagut de triar un/a autor/a en el projecte “El meu filòsof”, que ha inclòs vida, obra, pensament i valoració: la síntesi del pensament en una presentació incrustada en Slideshare i la valoració en un podcast o videopodcast en què cadascú s’ha mostrat discursivament (els arxius d’àudio per als més tímids i els de vídeo per als extrovertits, encara que molts han elaborat muntatges de vídeo amb la seva veu de fons). No cal dir que l’ús de les TIC en aquest projecte ha estat molt fructífer, esdevenint pròpiament TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i que els alumnes de 1r d’aquest curs prosseguiran el curs vinent (la qualitat dels seus blogs també és molt destacable). La forma de diari de les bitàcoles és un avantatge per narrar l’aventura pedagògica com una sèrie de fragments inserits en el temps amb una coherència interna i un objectiu comú.

Per cert, tres alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat als Premis Blocs Catalunya. Si us agraden els seus blogs, les podeu votar:

És ciència la Filosofia?

Filoblog

Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d’obrir-los

També podeu accedir a l’espai Netvibes del projecte (en fase d’actualització).

Catosfera literària 2010

No existeix literatura en paper i literatura digital: existeix la literatura (Twitter: @enricgil)

El passat dissabte, en un dels espais paral·lels a les taules principals, tingué lloc la conversa La catosfera literària, conduïda per Toni Ibàñez, promotor del llibre del mateix títol, que el 2008 aplegà cent blogaires amb cent escrits representatius de la literatura 2.0 en els ciberdietaris, convertits en llibre en paper, sòlida massa atòmica que abandonava els bits primigenis. Una de les assistents, Teresa Fèrriz, del projecte de la UOC Lletra, ens mostrà les Topografies de l’exili català, uns mashups realitzats pels estudiants que segueixen el camí de l’exili dels nostres literats amb el suport de GoogleMaps. Alhora comentà la Música de Poetes, una combinació entre melodies i versos en podcast. Un dels col·laboradors en aquest projecte, Vicent Sanz, també digué la seva i n’ha deixat testimoni en el seu blog. Va resultar curiosa la presència de filòsofs en un espai destinat a la reflexió literària: una blogaire que va mantenir l’anonimat del seu espai internàutic i un altre dels participants, sociòleg però doctorand en filosofia, es van afegir a en Toni Ibàñez i a un servidor en la dèria del pensament. Potser ja seria hora de publicar La catosfera filosòfica! Els exembutaires i ara membres del colador, trangressors granollerins, van recordar el bombardeig poètic de la ciutat, un acte literari extraordinari que commemorava el bombardeig real de la ciutat. Versos que es precipitaven des del cel amb un missatge d’esperança en el final de totes les guerres. Per un suggeriment de Fèrriz, em va tocar exposar el sentit de l’aristocràcia virtual en els blogs, el domini que el blogaire té sobre el seu territori, que legisla amb total llibertat, permetent o no la intervenció dels altres usuaris i obrint-se als altres aristòcrates que són enllaçats amb la condició que enllacin al seu torn. Toni Ibàñez reflexionà sobre el ciberdietari, gènere literari que opera des de la virtualitat i que posseeix les seves pròpies normes. Pau Farell, amb un blog que combina el còmic i les arts plàstiques, argumentà que internet és una eina d’absoluta llibertat creativa, que fa possible l’autopublicació, la manca d’intermediaris, l’obertura radical de l’artista al seu públic. El debat adquirí un to metafísic quan aparegué la crítica d’aquells que pensen que la xarxa és un altre món, quan no és més que una modalitat del primer. “El virtual és real”, no ho podem oblidar. Per això no té sentit plantejar la distinció entre literatura en paper i literatura digital: només existeix la literatura, la resta són suports contingents. Un blog pot ser tan literari com un dietari tradicional, un e-book pot expressar el mateix que un llibre en paper. Vindrà l’iPad i altres suports, però la literatura romandrà. Finalment, vam debatre sobre el futur dels editors i els percentatges en la venda de llibres. Ibàñez, que va reivindicar la publicació online (Bubok, Issuu), va apostar per un model futur de domini públic. Els escriptors ja no es guanyaran la vida (si és que realment se la poden guanyar), sinó que regalaran les seves obres al món. A més, de què serveix vendre les obres si després es poden baixar en qualsevol programari peer-to-peer?

Va ser reconfortant la presència de la Montserrat Mas, una dona jubilada que ens va ensenyar el seu blog i ens va demanar consell per publicitar-lo.

Uns enllaços interessants:

Molt bé el CDigital 2010, tot i que alguns dels ponents són una mica repetitius. Propostes per al proper any: taules sobre educació, ciència i art i no tanta obsessió pel periodisme i la política.