Sant Fost Decideix

Fa uns tres mesos va començar una història que mai no oblidaré. Ens vam reunir un grup de veïnes i veïns de Sant Fost per sondejar la possibilitat d’organitzar una consulta popular sobre la independència al nostre poble. Érem gent diversa, de partits polítics diferents, alguns representants d’entitats i també molts que volien fer la seva aportació a títol personal. Recordo com  un d’aquest darrer grup, en les primeres reunions, reclamava que no hi hagués manipulació política, que no s’identifiqués en cap moment la plataforma amb unes sigles concretes. I no es va fer. El conjunt plural i heterogeni d’activistes pel dret a decidir es posava a caminar amb vista al 25 d’abril, la data escollida. Hi havia poc temps però molta il·lusió, complicitats i ganes de treballar per Sant Fost i per Catalunya. Com és sabut, el meu partit és un grup independent, amb moltes sensibilitats, i he de dir que no em va posar cap impediment per col·laborar amb la Plataforma Sant Fost Decideix a títol personal. El meu partit és petit però lliure. Al costat d’altres companys i companyes, vam començar a fer xarxa i a mi em va tocar l’àmbit de premsa i comunicació (fa molt de temps que m’hi dedico, ja des de les beceroles a principis dels anys 80, quan vaig ajudar a fundar Ràdio Sant Fost): creació de grup de Google, llistes de distribució, blog, Twitter, Facebook i els contactes amb els mitjans, a banda d’ajudar en el que calgués. He de dir que m’he sentit molt a gust amb els meus (nous i no tan nous) amics i amigues de la plataforma: sempre han tingut paraules amables i sempre ens hem trobat en el diàleg i la comprensió. Ningú no ha aprofitat la inèrcia del procés per a la seva promoció personal (com fan altres de fora de la plataforma, egòlatres manipuladors i populistes, perseguidors de la glòria per mitjà de la mentida), sinó que hem actuat com un sol home, el col·lectiu per damunt dels individus. I el més important: units per una finalitat comuna, a la recerca de la llibertat del nostre país. Vam aconseguir una participació del 15,31 %: els de sempre diran que això ha estat un fracàs i tota la cantarella típica, però nosaltres sabem que aquesta només és la primera pedra, la que cap Sísif serà capaç de deixar caure. Sant Fost Decideix va ser el somni fet realitat d’un grup d’utòpics preparats per fer real allò que semblava impossible. Idealistes amarats de compromís, la força d’una terra que malda per ser reconeguda. No oblidaré mai el retrobament amb vells amics i coneguts i fins i tot l’intent de redreçar antigues rancúnies. I em resisteixo a pensar que s’ha acabat: segur que serà l’embrió de noves esperances, el camí vers la identitat.

L’amic Xavi també ens parla de les seves percepcions del 25A

[A la imatge, actualitzant el blog durant la jornada electoral]

Anuncis

Decideix-te!

[Del blog de Sant Fost Decideix]

Ja falta menys per a la gran festa de la democràcia. Amb l’excepció dels que ja han exercit el seu dret en el vot anticipat, 6831 santfostencs i santfostenques estan convocats a les urnes el proper diumenge dia 25 d’abril, moment que marca per al nostre poble una fita històrica en l’exercici de la llibertat. Una consulta convocada des de la societat civil, amb el suport d’entitats i partits polítics, amb l’objectiu de copsar l’opinió de la ciutadania en una qüestió tan important com el dret a l’autodeterminació. Els votants podran votar sí, no o en blanc i la qüestió que es plantejarà serà la següent:

“ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT A LA UNIÓ EUROPEA?”

Es tracta d’un procés rigorós, amb totes les garanties democràtiques i amb presència d’observadors internacionals. És el moment de dipositar el sufragi de la il·lusió, el vot de la tolerància i el pluralisme, la clau que ha d’obrir la porta de l’esdevenidor del nostre país, Catalunya.

Decideix-te! Veuràs com s’ho val! T’esperem el 25!
Vodpod videos no longer available.

La repetició

Imatges que vénen i van sense sentit, acoblant-se en la percepció humana de les unitats. Semblen totalitats noümèniques, però resten en un segon pla categorial quan l’oblit les marceix. Es repeteixen les mateixes tonalitats i l’espectador que observa deixa d’estar sorprès. Quan el vull mirar ja ha fugit de l’escena. No pateixo per un món que s’ha negat a si mateix, curull d’humans que com plagues assassines s’esforcen per perseverar en el seu ésser ignorant que llur perseverança és la perdició del planeta. El nostre plaer és el dolor de la mare, amniòtica lluna que no alletarà més nadons purs. Repetim moviments obscens sense saber que la nostra pràctica lúbrica és la interacció telemàtica dels dobles virtuals en un espai de fluxos. I els cossos acoblant-se esdevenen uns i zeros esvalotats en un microblog amb reenviament massiu als amics insensats. La forassenyada pensa que si posteja més que ningú serà la dona més popular del món: repetició de gestos immadurs a la recerca de l’autoconsciència en el reconeixement d’altri. La forassenyada és la màxima productora de soroll informacional, deixalla virtual en procés de descomposició, restes fètides fagocitades pel cercador. És ella qui ens mostrarà les noves taules de la llei.