Desert

El desert. La nit màgica de les promeses ermes. No vull marxar sense dir que t’estimo. Gaudeixes de la tranquil·la vetllada ociosa i em deixes arrossegat pels bits, exànime, curt de gambals catosfèric que ignora la transcendència dels mots que depassen el llindar de la ment per conquerir l’espai dels fluxos. Estic massa cansat. Per avui no escric més.

Anuncis

Dos anys i nova imatge

cropped-meditacions22

Meditacions des de l’esfera compleix dos anys. Fou el primer dia de 2007 que vam compondre el primer post oficial, després d’uns dies d’emissió de proves. De fet, la creació d’un blog personal era una idea que em ballava pel cap des de feia un temps (i realment el meu primer blog el vaig obrir el gener de 2004, dedicat al meu poble, amb la coneguda recerca que vaig dur a terme aquell mateix any). Puc dir, doncs, que sóc blogaire des de fa cinc anys, que és un període molt respectable en aquesta esfera telemàtica en què ens movem. Moltes coses han canviat: el web 1.0 s’ha transformat en la megaxarxa social, en bona part per culpa dels blogs, que van obrir el camí. Ara tothom coincideix en el Facebook com a plaça pública i comparteix l’estat, els enllaços, les imatges, els vídeos, les anotacions i tota la colla d’aplicacions que s’hi apleguen. I és un miracle que les ànimes solitàries es trobin en aquest oceà virtual buscant un bocí de passat anorreat pel flux inexorable. Però van ser els blogs els pioners i ens n’hem de felicitar aquells que hem contribuït, poc o molt, en aquesta expansió social d’internet. Avui fa dos anys que les meditacions esferològiques iniciaven el seu camí incert, al principi amb molta il·lusió i al llarg del trajecte amb algunes crisis periòdiques fruit de la ment eixelebrada del seu autor. Em vaig obsessionar en oferir un blog diferent (pocs s’editaven llavors en WordPress.com) i vaig creure convenient mostrar una visió polièdrica del personatge (les categories mostren aquesta dèria per la multitasca). No sé si he aconseguit  l’objectiu proposat però almenys estic segur que aquestes pàgines escrites en hipertext -i les que seguiran- esdevindran un testimoni d’algú que es va entestar en escriure sobre el seu temps per a una audiència incerta d’ànimes solitàries al bell mig d’un oceà virtual.

Per celebrar aquests dos anys, hem fet alguns canvis al disseny del blog (dintre dels límits de la plantilla) per fer-lo més social i més RSS.

Dia Mundial de l’Alzheimer

No perdre mai més la memòria i la identitat. Ser autoconscient i autònom. Viure feliç els darrers anys de la vida. Recuperar la persona intel·ligent que va ser. Estimar des del més profund amb la certesa de la coneixença.

Un lleu fil de consciència

El teu món

El coratge

Sempre el meu heroi

Memòria

El musical, en directe

Vodpod videos no longer available.

more about “standreutv: Ustream.TV Show, Chat Roo…“, posted with vodpod

Jesucrist Superstar, escenificat per l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, amb col·laboracions de Batxillerat. En directe des de StAndreu TV. Inici previst sobre les 10:15 del matí.

L’absència

He estat absent durant els darrers quatre dies per unes circumstàncies personals que m’han fet replantejar el sentit de la realitat i la virtualitat i que m’han tancat en el meu jo, entotsolat, conscient de la contingència de l’existència. Quan, de sobte, els impactes de la vida solquen els plecs del més íntim hom perd la bruíxola vital, el que ens arrela al món i ens obliga a continuar en la mateixa direcció, tedioses hores amb les presències que de costum ignoren el que es remou en l’interior. No podia romandre gaire en el món virtual, ja que des de la realitat física l’estimada reclamava tota la meva atenció. I un possible dissort (que no es produí) ha vingut acompanyat d’un missatge d’esperança, d’una obertura intencional des dels viaranys polítics a la recerca del benestar ciutadà. Perquè ella és el tot que m’inspira. El relat dels meus dies.

Espero reprendre amb ganes el blog. El futur és ple de bones notícies. Sí, de debò.