Pep Mita ens ha visitat

Avui ens ha visitat Pep Mita, poeta visual, editor i agitador cultural de Badalona que vaig tenir ocasió de conèixer fa uns mesos en la trobada de poesia i blogs que se celebrà a l’Espai Betúlia. Convidat per Josep Torrents, ha xerrat durant l’hora d’informàtica amb els alumnes de 1r de Batxillerat i jo he tingut el plaer d’escoltar les seves opinions sobre l’art, la poesia i internet. No han mancat les al·lusions als blogs com a eina utilíssima per a l’experimentació amb les paraules i amb la imatge en moviment. És l’autor de tvb1minut, un projecte de filmets en el qual hi cap la denúncia de l’ordre establert, la crítica politicosocial i la poesia entesa com a ruptura dràstica del vers tradicional, una aposta arriscada en un món tan previsible com el nostre. Internet li serveix com a via democratitzadora des de l’autopublicació: el blog i el Web 2.0 esedevenen canals immillorables del flux d’idees artístiques. Els alumnes han reconegut que el primer cop que van veure els vídeos (penjats al YouTube, és clar) van reaccionar amb perplexitat, ja que creien que a l’autor li faltava un bull, i ell ha assenyalat que precisament l’art és una forma de provocació, a fi de generar una commoció en el públic que faci replantejar les qüestions i els fets que ens mostra el sentit comú. El poeta ha situat la manca de reflexió com la causa de tots els mals: abans de prendre decisions en un sentit o un altre quan duem a terme una acció estètica hem de pensar, fer servir la ment per regirar el món material i enfrontar-nos-hi des de la novetat, de manera original i creativa. No pensar és acomodar-nos al que ens ve donat, fugir del llenguatge de l’abisme i romandre a la crosta del superflu. Pensar és bloguejar. Pensar col·lectivament és literatura 2.0.

A la presentació del llibre hi assistirà la futura alcaldessa del meu poble.

El llibre dels passatges blògics

Una portada magnífica per a un llibre analògic de fragments digitals, empremtes d’identitats seduïdes per l’harmonia singular de l’esfera blogològica.

I, a partir de la imatge, un record poètic que no puc evitar reproduir:

UNDERWOOD GIRLS

Quietas, dormidas están,
las treinta, redondas, blancas.
Entre todas
sostienen el mundo.
Míralas, aquí en su sueño,
como nubes,
redondas, blancas, y dentro
destinos de trueno y rayo,
destinos de lluvia lenta,
de nieve, de viento, signos.
Despiértalas,
con contactos saltarines
de dedos rápidos, leves,
como a músicas antiguas.
Ellas suenan otra música:
fantasías de metal
valses duros, al dictado.
Que se alcen desde siglos
todas iguales, distintas
como las olas del mar
y una gran alma secreta.
Que se crean que es la carta,
la fórmula, como siempre.
Tú alócate
bien los dedos, y las
raptas y las lanzas,
a las treinta, eternas ninfas
contra el gran mundo vacío,
blanco a blanco.
Por fin a la hazaña pura,
sin palabras, sin sentido,
ese, zeda, jota, i…

Un dels més grans

Silencis, inicis, aigües.
No hi ha, a la matinada,
cap primavera sense aire.
Les fulles de les paraules
cauen, arremolinant-se,
de la meva boca baixa.
Silencis, inicis, aigües.
El vent demana una flama
i polsa els dits de la flauta.
Paraules encar, paraules;
cada vegada més blanques,
cada vegada més aire,
cada vegada més altes.

JOSEP PALAU I FABRE: “Paraules (cerquen música)”, a Poemes de l’alquimista.

L’eina de l’expressió poètica

Avui he participat en una taula rodona sobre blogs i poesia, en el marc del cicle “L’hora de la poesia” que du a terme l’Espai Betúlia de Badalona fins al proper mes de febrer. La moderadora ha estat Roser Amills, que a més ha participat en la creació d’un blog que permet ser un punt de trobada dels poetes de la ciutat. He tingut l’honor de compartir taula amb poetes com Xavier Sabater (editor i promotor de esdeveniments culturals relacionats amb la poesia, la polipoesia, ciberpoesia, l’art de avantguarda i l’experimentació poètica), Pep Mita (poeta visual i narrador amb nombroses publicacions) i J. M. Calleja (poeta visual, agitador cultural i performer format en el món de la imatge). Després de les presentacions (en el meu cas he fet referència al meu blog i a la recerca duta a terme en aquest camp), hem discutit sobre la importància del fenomen blog en relació amb la creació poètica. Hem coincidit en assenyalar que els blogs constitueixen una molt bona eina de promoció de la poesia i alhora d’experimentació poètica i de planter per als qui comencen. També s’ha ressaltat el reviscolament del fet poètic amb internet, tot mostrant algunes de les creacions virtuals dels poetes convidats, i la importància de disposar d’una audiència que pugui oferir un punt de vista sobre les obres que es comparteixen en xarxa. Agraeixo també la presència de Tals i Uribetty: aquest darrer ha intervingut per exposar que en el seu blog darrerament només escriu poemes i que el resultat a nivell de comentaris és molt bo. Potser cal focalitzar més els continguts en comptes de dispersar-los en temes variats. Roser Amills, molt cordial, m’ha formulat qüestions relatives a l’audiència dels blogs. Hem parlat de l’autoritat de Technorati i de la màxima no escrita “Jo t’enllaço perquè tu m’enllaces”, que possibilita la creació d’una xarxa endogàmica blogosfèrica. He ressaltat que els blogs canvien el suport, però que l’important és que la lectura pugui sobreviure, més enllà de la dependència del llibre. La coincidència ha estat total en plantejar que els blogs són un gran invent per a l’autopropaganda (és l’ús que li dóna Pep Mita, com bé ha reconegut) i una mostra de l’ego en expansió. Finalment, ens ha tocat recitar, en el meu cas els poemes Blogomania, Lluna amniòtica i el post El fragment etern, com a declaració de principis d’un aprenent de blogòleg. També ha llegit un poema, en castellà i de gran fondària, la Maga Despistada.

Enllaç: El blog de poesia de Badalona

Ens ha deixat Jordi Pope

Poesia i blogs

Demà a l’Espai Betúlia de Badalona en parlarem, de tot plegat.

Blogomania

Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
des del blog contemplo el món,
un paisatge blògic d’harmonies.
Blogaires filen un ordit lliure
sense amo, sense patró, sense senyor.
Edito els apunts de la meva blogografia
i administro els mots deseixits.

Arrelats al cau virtual,
em cerquen i els cerco,
m’enllacen i els enllaço,
àvids conquerim l’espai de les muses,
catosfèriques contrades de llengua agosarada.

Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
des del blog percebo el flux
de les coses que passen,
l’empremta sangonosa que s’endú
els fulls del calendari.
Insereixo records, sensacions, il·lusions,
pixelats reflexos de l’enyor.

Arrelats al cau virtual,
bloguistes amb nom creen i inventen,
solquen versos amb plomes invisibles,
tinta binària tenyida de temps.
Perseverants bloguistes es revolten contra el tot,
combaten l’analògica hipocresia
que embruta el món real, massa sensible.

Bloguejo per ser millor,
bloguejo perquè existeixo,
el meu món és un blog,
el blog cap en un món.

Ens trobem el proper dijous a l’Espai Betúlia de Badalona. 

No deixis de riure

No deixis mai de riure,
infant venturós,
no vulguis conèixer el ver,
màscara immunda il·latent
que jeu a la vora del riu llord.

No deixis mai de riure,
trapella innocent,
que tres monarques coronats
solquen un núvol d’il·lusions,
no vulguis conèixer el real,
remor de tristor ploranera
que a voltes mulla els meus ulls.

No deixis mai de riure,
àngel dels meus dies,
no vulguis conèixer el mal,
boira espessa i tràgica tempesta
que s’emporta la llum
i porta la ceguesa al món.

Publicat amb Flock

El codi és poesia

<div id=”El codi és poesia“>
<ul>
<?php registrat amb caràcters amuntegats en la pobra i llisa interfície(’<li class=”liout”>’, ‘</li>’); ?>
<li class=”liout”><a href=”<?php Bloguejar és filosofar (’url’); ?>”>A la catosfera els éssers divaguen</a></li>
<li class=”liout”><a href=”http://www.poliblocs.cat”>Polítics consagrats es connecten a la gran xarxa</a></li>
<li class=”liout”><a href=”http://www.enricgil.cat”>Apoteosi del jo, el jo irreductible</a></li>
<li class=”liout”><a href=”http://wordpress.org/” title=”Els responsables de l’obsessió pels espais transparents d’administració, el més semblant a la rebotiga de la consciència.“>WordPress</a></li>
<li class=”liout”><?Envoltat per interrogants que exploren les qüestions rellevants; ?></li>
<li class=”sindicar”><a href=”<La subscripció és la vida dels bloguistes socioculturals“>Sindicar</a></li>
<?php wp_metafísica intel·lectiva, noètiques planures(); ?>
</ul>

</div>

<div id=”buscador de tresors en la blogosfera, que no blocosfera quin nom més lleig“>
<form id=”Discurs del mètode en vers, informàtica veu binària=”get” acció a favor dels servidors autònoms=”<?php echo $_SERVIDOR['PHP_ELL MATEIX']; ?>”>
<input type=”Conjunt de textos interrelacionats” name=”xarxa” id=”s” size=”la totalitat” class=”hipertextuals antropòlegs del veïnat 2.0” />
<input type=”sotmesos a múltiples eines que desenvolupen rutines” value=”Buscar” class=”poesia” />
</formes inherents al contingut>
</div>

<div id=”colors” >
<h2>Autor: Enric Gil </h2>
<img src=”<?php bloguejar és alenar, exhalar davant la quietud dels mediocres(’url’); ?>/wp-content/themes/leia/imagenes/autor-que-sóc-jo-i-ningú-més.png” title=”autor de la imatge d’un mateix” align=”right”/>
<p>Des d’aquest espai bastim identitats, celebrem els triomfs i convoquem els prosèlits que ens acompanyen en la travessia blògica. </p>
<p align=”No hi ha centre: el bloguer n’és l’extrem“> </p>
<p align=”center”><imatge sempre src=”http://cadena interminable de lletres i nombres.png“></p>
<p>&bloguers envoltats de bits somien amb el paradís ciberespacial, temps intemporal i espai dels fluxos;</p>
</div>

<div id=”el menú és el missatge amanit pel setrill oliós dels gestors de continguts“>

<div id=”des de l’esquerra real, no virtual, hom contempla el món“>

<ul>
<?php if ( si la funció existeix (’dinàmics seguidors de la il·latència’) && dinàmics filosòfics anorèctics(1) ) : més en trobareu si regireu les capses gnoseològiques : ?>

<li><h2>Categories, sempre n’hi ha</h2>
<ul>
<?php wp_la llista dels catosfèrics esvalota el públic(); ?>
</ul>
</li>
</ul>
<ul>
<?php wp_vull una llista de pàgines i conrear la visibilitat(’títol_li=<h2>Besades profundes entre ignotes pells sinàptiques</h2>’ ); ?>
</ul>

<?php final del laberint; ?>

</div>

<div id=”la dreta real és massa real“>
<ul>
<?php if (si la funció existeix (’dinàmiques poncelles espacials del microcosmos’) && dinàmics_onanistes a temps parcial(2) ) : l’amant més sincer és un mateix : ?>
<?php obtenir una llista d’enllaços amb les muses(); ?>
</ul>
<?php final del discurs, post finat; ?>

</div>

L’oblit

Oblidar el que s’esdevingué.  No ser-hi sempre. Gaudir un ínfim instant al costat d’altres carns ignotes. Existències malbaratades per un bri de goig intens. Rialles escapçades per la crueltat del destí. Folles il·lusions d’un banquet sense final. Feina, feina, feina. Inautèntics que encalcen un sentit que tot d’una s’esmuny. Ràbia, ràbia, ràbia. Oblidem el que fou per adorar el que és. Li escau el vestit del dolor sense escarafalls. No recordo on vaig deixar el document del tràmit al més enllà. No ser-hi sempre. Navegar per simulacres ordits per fantasmes que un dia foren amos de l’orbe. Navegar i visitar i estimar. No tenir memòria per recordar el que fórem. Empremtes dels dies i esvorancs de les nits. La clivella del meu cor és un corc famolenc.

Vuit anys

Vas arribar quan el segle expirava,
ulls maragdins i l’esguard d’un futur.
Verb loquaç i expressió serena,
somrís a l’aire i petó infinit.
Nou mesos en la gran matriu
i vuit anys en l’esfera blava,
tens el nom d’un comte
i la noblesa d’un trobador.

Vuit anys en l’esfera blava,
en un món d’andròmines ignotes
que es revolten contra els mots,
vuit anys descobrint el misteri
dels objectes exteriors,
vuit anys estimant amb tendresa
i volant en els astres de l’amor,
vuit anys de joia i esperança
a recer del nin venturós.

A l’Arnau (nascut el 13 de setembre de 1999 a les 14:05)