Beta permanent

Aquest serà el nom del meu futur programa a Ràdio Sant Fost, un espai setmanal d’una hora de durada sobre el món d’internet, ordinadors, dispositius mòbils, enfocat de manera molt divulgativa i amb especial èmfasi en les novetats sobre aplicacions i altres artefactes que cal conèixer per estar al dia del que s’esdevé a la xarxa. No defugirem la reflexió (no endebades em considero un humanista tecnològic) i estarem sempre en beta permanent, aprenent i revisant i oberts a les innovacions. Perquè no podem estar parats, perquè res no és definitiu, ens mantindrem atents a les múltiples transformacions que pateix el ciberespai, des d’una mentalitat social i amb desig de seduir l’audiència. A partir de setembre, tots els dijous de 20 a 21 hores a la ràdio del meu poble, en directe i també en podcast.

Si reprodueixes l’àudio, tindràs un tast del que serà el programa, amanit amb reflexions tecnològiques en companyia de Ramón Caro i Vicenç Safont.

Els amics de la ràdio

Avui dijous, dia 26 de juliol de 2012, serà un dia molt especial, la culminació d’un any i mig de reunions i trobades amb els vells companys de Ràdio Sant Fost, aquella emissora municipal que va néixer a finals de 1981 en el garatge de l’amic Joan Sanjuan, amb aquelles proves -quasi sense mitjans- que en la meva ingènua adolescència realitzàvem combinant la música dels 70 amb la veu aguda que de mica en mica esdevenia greu, madurant davant del micròfon un estil que m’ha ajudat a viure. I serà un dia molt especial perquè és la conseqüència de l’aposta col·lectiva en un projecte fet per a la gent. Els amics de Ràdio Sant Fost, com cantants de rock delerosos de tornar a la carretera, ens vam retrobar l’any 2011 en un sopar que va servir per teixir complicitats amb vista a obrir de nou aquella ràdio de poble que havia estat tancada (per deixadesa política) un dia de l’any 1992, deu anys després de la seva inauguració oficial. A més de Joan Sanjuan, el pare fundador, hi eren Albert Artés (un altre dels visionaris dels inicis), Vicenç Safont (indispensable en aquells anys d’esplendor), Rafa Núñez (un home coherent i de gran vàlua), Jesús Olmo (locutor per vocació i actualment a la ràdio comercial), Gabriel de las Heras (treballador incansable) i també s’hi afegí Jonatan Rodero (rigor i racionalitat perseguint un ideal). Va ser l’embrió de l’Associació Amics de Ràdio Sant Fost, una entitat que apareixia per negociar amb l’Ajuntament un dels punts programàtics. El Consistori es va mostrar obert a les nostres demandes, tot i que calia filar prim, ja que en temps de crisi gastar no és la fita principal. Es determinà que la ràdio ocuparia el segon pis de l’edifici de la Casa Bastinos, local habilitat com a casal d’avis, punt de joves i espai d’entitats. Un cop adjudicat l’indret, apareixia el problema pressupostari, que es va resoldre amb aparells cedits gratuïtament per Ràdio Mollet, el compromís d’emetre inicialment per internet (sense renunciar, en estranya alteració de l’ordre progressiu, a l’emissió per FM) i la voluntat de treballar de forma altruista. Es van iniciar les reunions amb els futurs col·laboradors, molt exitoses, i es van començar a definir les atribucions de cadascú. Un programa de proves per Sant Jordi, organitzat per l’entitat, i l’aprovació en Ple Municipal del director de la ràdio (Rafa Núñez), va servir per oficialitzar l’existència de Ràdio Sant Fost. I així fins arribar a avui. A les 6 de la tarda s’iniciarà el programa especial de Festa Major, un recull dels actes amb moltes entrevistes i participació dels ciutadans i les entitats. El poble tornarà a tenir un mitjà de proximitat i jo seguiré gaudint d’uns amics únics.

Enllaços:

Emissió dels programes de Ràdio Sant Fost

Twitter

Facebook

Mil tres-cents quaranta-sis

A la meva dona i al gran equip d’Independents Units per Sant Fost

El passat diumenge es van celebrar les Eleccions Municipals, en una jornada que ha suposat per a molts una decepció per l’ascens de la dreta (i no tan sols de la “civilitzada”), però que per a mi va ser un dels moments més emotius de la meva vida. A Sant Fost de Campsentelles l’alcaldessa, Montserrat Sanmartí (Independents Units per Sant Fost), es presentava per primer cop, després de substituir Joan Gassó com a màxima autoritat local l’any 2008. Hi havia altres sis opcions, amb serioses possibilitats d’obtenir representació. En aquestes circumstàncies esdevé complicat intuir quin serà el desenllaç, atès que els suports poden variar d’una legislatura a una altra. Jo tenia clar que el meu partit guanyaria, després d’una intensa campanya trepitjant poble i de percebre bones vibracions en la gent, cansada de la crítica fàcil i anhelosa d’estabilitat i bon govern. Un altre partit independent, representant del populisme extrem i de la destrucció de l’adversari com a lema, atiava els fantasmes del passat a través de mentides interessades i d’una agressivitat poc habitual. Però la gent continuava mostrant-se satisfeta per l’obra realitzada i alhora desconfiava dels pessimistes de torn. Teníem la millor candidata, una dona oberta al diàleg, sincera i humil, amb un carisma que contagia els qui s’hi apropen, amb l’experiència de tres anys lluitant en temps de crisi i governant el vaixell amb eficàcia. I amb un equip extraordinari. Independents Units per Sant Fost ha estat durant la campanya un exemple de mobilització, de col·laboració ferma i de treball constant. La nostra gent ha contagiat il·lusió, optimisme, ganes de construir el futur, i això s’ha transmès a la població. Des dels més veterans fins als nouvinguts, tots han aportat energia positiva, amb una única fita: aconseguir la victòria a les eleccions. Hem presentat el programa, l’hem explicat, sense crítiques, parlant tan sols de projectes, de futur i de poble. El nostre eslògan ens ha ajudat molt: “Fem poble, fem Sant Fost!”, en el benentès que cal una acció decidida en el present que tingui continuïtat, ho estem fent i ens comprometem a seguir fent-ho.

No hem parat de treballar, des de la presentació de la candidata al gener, i la nostra feina ha tingut recompensa. La força de l’equip i la presència de l’alcaldessa ens ha permès aconseguir 1346 vots, amb un total de sis regidors, a un de la majoria absoluta i amb la següent formació política amb quatre regidors menys. L’èxit rotund d’un conjunt de persones que només pensen en Sant Fost i que no es troben empresonades pel sectarisme dels partits tradicionals. L’èxit d’homes i dones independents que, des de la llibertat, volen continuar generant sinergies i construint la història. Montserrat Sanmartí, la meva dona, ja n’ha esdevingut una peça clau.

Candidata Sanmartí

El passat divendres dia 14 de gener s’aplegaren a l’Ateneu de Sant Fost un centenar de persones, que havien estat convidades a l’acte de proclamació del cap de llista del meu partit, Independents Units per Sant Fost, a les Eleccions Municipals del 22 de maig. L’acte va ser especialment emotiu, atès que vam retrobar amics i vam tornar a gaudir de la presència dels companys i companyes de sempre. IUSF és una formació política, com va ressaltar el president Juan F. Fernández, que només treballa per Sant Fost i que no posseeix cap relació de dependència amb els partits tradicionals. Som de Sant Fost i ens preocupa, en l’àmbit local, el progrés del nostre poble. Gent d’ideologies diferents unida per una causa legítima i per uns valors compartits d’honradesa, honestedat i senzillesa. La nostra cap de llista per als comicis del maig, Montserrat Sanmartí (escollida per unanimitat), va parlar en el seu discurs d’amistat, benestar, progrés, justícia social, treball i perseverança i no va oblidar el treball en equip (una virtut de la candidata que contrasta amb èpoques anteriors de la gestió municipal) com a aspecte fonamental de la seva feina al capdavant del Consistori. He viscut gairebé tres anys de política local d’alta intensitat (des de la meva posició d’observador compromès) i he comprovat com treballa sense descans per millorar el poble, intentant resoldre petits problemes i enfrontant-se als grans projectes amb humilitat i realisme. Mereix ser la candidata perquè representa com ningú la força de la proximitat, l’altruisme i la vocació de servei. La política per a ella no és un ofici, és l’oportunitat de contribuir al bé comú defugint les temptacions d’egolatria (mal que històricament ha afectat molts treballadors de la cosa pública), sense renunciar a la fermesa en els moments en què cal denunciar la demagògia i la ineptitud. El regidor Ferran Mauri la va presentar amb una lloança que em va colpir: ella ha sabut comunicar als seus regidors els avantatges de l’autonomia en cada àrea i ha tret el millor d’ells mateixos. El discurs es va cloure amb paraules encoratjadores, d’il·lusió i d’esperança en el futur. Començava l’any de Sanmartí 2011.

Discurs de proclamació de la cap de llista per Independents Units per Sant Fost, Montserrat Sanmartí

Blog d’Independents Units per Sant Fost

Blog de Sanmartí 2011

Dos anys d’alcaldia

Avui, 14 de maig, fa exactament dos anys de la presa de possessió de la meva dona, Montserrat Sanmartí, com a alcaldessa de Sant Fost. Va ser un Ple especialment emotiu, atès que una dona accedia per primera vegada al càrrec més important del municipi i acabava amb un any d’incertesa i de govern en minoria. El pacte entre IUSF (el nostre partit), CiU i ERC, signat el 23 d’abril, oferia a Sant Fost l’oportunitat de mirar el futur amb optimisme, en un acord de gran abast social i amb un canvi de tarannà que s’ha desplegat en múltiples iniciatives participatives i en una única fita: treballar per Sant Fost sense descans. L’alcaldessa, i d’això en dono fe, ha mostrat la seva extraordinària capacitat de treball i la seva mirada dialogant, sincera i humil. En les nostres converses privades sempre em manifesta el seu únic interès de treballar pel poble i fins i tot expressa un desig de no perpetuar-se en el poder, tot entenent que la política no ha d’esdevenir mai un ofici (com molts representants de partits tradicionals pensen), sinó un servei desinteressat a la ciutadania. He vist, des de la meva perspectiva, com poden arribar a ser les exigències del càrrec: feina les vint-i-quatre hores del dia, ja que en qualsevol moment pot sonar el mòbil anunciant una emergència. Ella està feta per això: hàbil en el discurs, ferma davant les injustícies o els rampells de desraó  (que també hi són), però sempre disposada a parlar i a escoltar, amb un mot de compromís o amb un somrís de complicitat. També ha d’entomar els atacs de l’oposició, lògica estratègia d’aquells que volen governar en el futur però sovint amarada de demagògia instal·lada en el ressentiment. Ella sap que el joc de la política és com un Janus bifront: cares que miren d’un costat tot d’una es giren cap a l’altre. La virtus i el fatum maquiavel·lians (no empraré amb ella l’adjectiu maquiavèl·lic perquè estic convençut que no ho és) difícilment es concilien i l’esforç en la resolució de problemes pot topar amb la fortuna desfavorable. Una de les seves habilitats és com ha enfocat la tasca municipal en plena crisi, sense aturar en cap moment la màquina: el 24 d’abril el conseller Tresserras va inaugurar la nova Biblioteca (un prodigi de modernitat), al setembre tindrem escola bressol municipal, l’any vinent la zona esportiva serà una realitat i tants altres projectes que té plantejats. Sovint pateixo perquè la veig cansada, però es refà i comença de nou la seva indefugible activitat. Sempre li agrairé l’oportunitat que m’ha donat de ser un petit Plató en aquesta Siracusa sense tirans. I sempre agrairé al meu partit, Independents Units per Sant Fost, una petita formació que governa en el poble des de 1993, l’oportunitat de ser partícips d’aquesta gran aventura. Algun dia passarem revista literària d’aquests anys i mostrarem al món com es pot governar amb eficàcia sense pertànyer als aparells partidistes, des del santfostisme (permeteu-me el neologisme) i la independència de qualsevol sigla establerta mediàticament.

A ella li dedico aquest post, per tantes coses compartides i per haver-me ensenyat a viure en plenitud.

Discurs de presa de possessió (14 de maig de 2008)

Sant Fost Decideix

Fa uns tres mesos va començar una història que mai no oblidaré. Ens vam reunir un grup de veïnes i veïns de Sant Fost per sondejar la possibilitat d’organitzar una consulta popular sobre la independència al nostre poble. Érem gent diversa, de partits polítics diferents, alguns representants d’entitats i també molts que volien fer la seva aportació a títol personal. Recordo com  un d’aquest darrer grup, en les primeres reunions, reclamava que no hi hagués manipulació política, que no s’identifiqués en cap moment la plataforma amb unes sigles concretes. I no es va fer. El conjunt plural i heterogeni d’activistes pel dret a decidir es posava a caminar amb vista al 25 d’abril, la data escollida. Hi havia poc temps però molta il·lusió, complicitats i ganes de treballar per Sant Fost i per Catalunya. Com és sabut, el meu partit és un grup independent, amb moltes sensibilitats, i he de dir que no em va posar cap impediment per col·laborar amb la Plataforma Sant Fost Decideix a títol personal. El meu partit és petit però lliure. Al costat d’altres companys i companyes, vam començar a fer xarxa i a mi em va tocar l’àmbit de premsa i comunicació (fa molt de temps que m’hi dedico, ja des de les beceroles a principis dels anys 80, quan vaig ajudar a fundar Ràdio Sant Fost): creació de grup de Google, llistes de distribució, blog, Twitter, Facebook i els contactes amb els mitjans, a banda d’ajudar en el que calgués. He de dir que m’he sentit molt a gust amb els meus (nous i no tan nous) amics i amigues de la plataforma: sempre han tingut paraules amables i sempre ens hem trobat en el diàleg i la comprensió. Ningú no ha aprofitat la inèrcia del procés per a la seva promoció personal (com fan altres de fora de la plataforma, egòlatres manipuladors i populistes, perseguidors de la glòria per mitjà de la mentida), sinó que hem actuat com un sol home, el col·lectiu per damunt dels individus. I el més important: units per una finalitat comuna, a la recerca de la llibertat del nostre país. Vam aconseguir una participació del 15,31 %: els de sempre diran que això ha estat un fracàs i tota la cantarella típica, però nosaltres sabem que aquesta només és la primera pedra, la que cap Sísif serà capaç de deixar caure. Sant Fost Decideix va ser el somni fet realitat d’un grup d’utòpics preparats per fer real allò que semblava impossible. Idealistes amarats de compromís, la força d’una terra que malda per ser reconeguda. No oblidaré mai el retrobament amb vells amics i coneguts i fins i tot l’intent de redreçar antigues rancúnies. I em resisteixo a pensar que s’ha acabat: segur que serà l’embrió de noves esperances, el camí vers la identitat.

L’amic Xavi també ens parla de les seves percepcions del 25A

[A la imatge, actualitzant el blog durant la jornada electoral]