Precampanya

Precampanya, una època en què es marquen els horitzons del que serà la campanya i del procés electoral. Moment de compartir estratègies, fites, dissenyar programes, acordar eslògans, establir criteris de temporalització per poder complir amb les tasques proposades… Unes setmanes en què algunes obligacions es troben amb l’obstacle de la procrastinadora angoixa del sofert militant compromès, bolcat en el seu grup polític i amatent dels moviments dels adversaris, que també intenten no defallir davant els ajornaments del que és urgent. Setmanes de marcar perfil, de fer ostentació de les bondats del propi projecte i de la perversió innata instal·lada en els rivals. Dubtes sobre la capacitat d’arrossegar els votants a les urnes i magnificació de les crítiques, fins al punt que arriben a pensar que tot és una conxorxa per desmuntar l’edifici bastit amb tant d’esforç, sigui una construcció de fets reals en el cas dels governants, sigui el projecte d’una alternativa viable en el cas dels grups opositors. El mercat on s’ofereixen productes polítics que intenten ser atractius per captar l’atenció i generar desig (atracció envers la imatge i/o el projecte sòlid) és la metàfora que millor defineix la sortida al carrer dels partits a la recerca de reconeixement, una hegeliana entremaliadura dialèctica per dissimular la lluita de les subjectivitats. Mentrestant, els més esbojarrats es mengen les ungles i fan ganyotes per fer-se veure, conscients de la dificultat d’excel·lir en un món que intel·lectualment els supera.