Ja fa més d’un mes des del darrer apunt en el nostre blog i, casualment, aquests dies celebrem els quatre anys d’existència d’aquest artefacte virtual (a finals de 2006 ja començàvem a anticipar les meditacions esferològiques, després d’anys de tesines, blogs santfostencs i bitàcoles filosòfiques). Aquest retard en l’actualització no té res a veure amb l’absència de temes o de motivacions per escriure, sinó amb un simple acte de procrastinació, d’ajornament de la reflexió a favor d’altres activitats més frívoles i menys elaborades. Recordo que una de les promeses que vaig fer a finals de l’any passat va ser la d’escriure molt, textualment “participar en el relat literari de la meva generació”: ens hem allunyat d’aquest propòsit fins al punt que hem els apunts s’han reduït fins a uns límits gens desitjables. No vull matar les Meditacions, encara que em plauria reinventar-les, obrir una nova etapa en les reflexions virtuals que em permetés gaudir de l’escriptura, dedicar-hi temps, valorar l’actualitat amb la ploma dels bits i ser present en els canvis de la nació i la humanitat. En el darrer mes d’absència han passat moltes coses i he pogut judicar-les puntualment amb piulades o comentaris a les xarxes socials, però no passen de fragments sintetitzats al màxim que són desats en pocs segons a les pauses que el teletreball ens deixa. El blog no pot morir, em resisteixo a la seva desaparició, baldament la desídia de les darreres setmanes pogués fer pensar el contrari. L’essencial ha de tornar i l’accessori esdevenir una excepció. No dubteu que intentaré revifar el meu esperit blògic per impedir el declivi d’una de les tasques més plaents. Tot i així, no em puc estar de presentar una versió més lleugera del blog, amb el suport de Tumblr:
Meditacions breus des de l’esfera
Espero que no ajorneu massa les vostres prioritats. Com deien els clàssics, ars longa, vita brevis.
Meditacions des de l'esfera 
en sento bastant reflectit, copio l a paraula procastinació i l’afegeixo el meu vobaculari, en comprometo a citar- te quan l’emprei, com faig amb “multitasca” , malgrat tot, a mi en fà un xic de mandra el blog ara, davant de twitter o d’altres, recordo un post teu que deia quelcom així com que radera d’un blogaire hi havia certa personalitat exhibicionista, potser jo només buscava això amb el blog, i les noves xarxes socials ja omplen aquest ego, i aquest és el motiu de la meva mandra davant el blog.
Bon any per t i els teus
ricard
Hola, amic Ricard:
A mi m’ha passat el mateix, em deia “avui actualitzaré el blog”, tenia múltiples temes però sempre hi havia alguna cosa que passava al davant. Com el Twitter i el FB són molt més àgils, em conformava amb la seva actualització, però encara no he trobat una eina de reflexió com el blog, i cal conservar-lo (potser només com a teràpia, o no).
Una abraçada i Feliç Any 2011!
Existir es tornar sempre. Ànims!
Retroenllaç: Precampanya « Meditacions des de l'esfera