Dolors que no justifiquen una existència

Avui, passejant per una gran superfície de Barcelona, mentre sortejava els diferents obstacles humans que s’interposaven entre la meva família i les botigues, he vist una noia jove sense cabell, prima, segurament malalta d’alguna mena de tumor, que duia una crossa i que difícilment podia caminar. Un esperit ple de vida que s’enfrontava a un turment corporal difícilment justificable per a una ment finita que està dissenyada per evitar els dolors i per romandre en el món des de la perseverança. No puc entendre aquesta traïció de la natura sobre les seves criatures, aquesta revolta invisible d’algun demiürg maldestre sobre la matèria en perpètua transformació. La sofrença és l’inefable, allò que crea les religions i els seus ritus fundacionals, no pas la mort, que és final i alliberament a la fi de la insuportable feixuguesa del mal. Hume (a la imatge) va reflexionar de manera sàvia sobre el mal i va posar en entredit l’omnipotència divina i àdhuc la seva benvolença: és injust que la gent pateixi i que aquest dolor tingui una intensitat molt superior a la dels plaers mundans. El patiment és la nafra de l’humà deseixit.

Admitting your position, replied Philo, which yet is extremely doubtful, you must at the same time allow, that if pain be less frequent than pleasure, it is infinitely more violent and durable. One hour of it is often able to outweigh a day, a week, a month of our common insipid enjoyments; and how many days, weeks, and months, are passed by several in the most acute torments? Pleasure, scarcely in one instance, is ever able to reach ecstasy and rapture; and in no one instance can it continue for any time at its highest pitch and altitude. The spirits evaporate, the nerves relax, the fabric is disordered, and the enjoyment quickly degenerates into fatigue and uneasiness. But pain often, good God, how often! rises to torture and agony; and the longer it continues, it becomes still more genuine agony and torture. Patience is exhausted, courage languishes, melancholy seizes us, and nothing terminates our misery but the removal of its cause, or another event, which is the sole cure of all evil, but which, from our natural folly, we regard with still greater horror and consternation.

DAVID HUME: Dialogues concerning natural religion, X, 200.

Anuncis

Un pensament sobre “Dolors que no justifiquen una existència

  1. Després de llegir, el primer pensament ha estat per en Lévinàs… el segon per Espriu.

    Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
    Camino l’últim solc, després vindrà el desert.
    Sota claríssims cels, escolto com el vent
    em diu el nom guanyat, aquest nom: “Ningú”
    …./….
    Ara, sense cap por, tot sol, m’allunyaré, nit endins, Déu endins, per la sorra i la set.

    El dolor i la ràbia malmeten la pau interior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s