Difunts

Els difunts no parlen. Les seves rialles romanen recloses en el clot obscur. Inertes imatges de galindaines les despulles oloroses que ofrenen un cop finats. Devorats per anèl·lids famolencs que roseguen el que fou i mutilen la carn que antany devorava un cos sensual. No senten els esternuts dels vius ni llurs discussions estèrils sobre la indiferència de molts usurpadors del poder. Han perdut l’olfacte i no poden seure al sofà per veure el darrer espectacle teleporqueria. Dissortats els difunts que no gaudeixen de les meravelles que ofereixen diàriament els personatges de la vida social. Dissortats els qui no poden conduir el darrer model de totterreny per continuar ofegant el món amb les emissions de diòxid de carboni. Ja no tenen veu per denunciar les injustícies del món i tampoc per emetre bestieses a tort i a dret. Un dia van intentar sortir del clot obscur de la inexistència, però van decidir quedar-se en el no-res perquè els feia nosa el soroll dels existents. “Més enllà de la matèria es viu millor”, mussitava l’esperit del vellet centenari. “Aquí no paguem impostos i no hem de suportar la ferum dels hipòcrites“.

Advertisements

3 pensaments sobre “Difunts

  1. La mort, aquest gran final que ens negam a acceptar! Potser símplement alliberam l’energia tants d’anys empresonada en el cos humà i retornam, a la fí, als nostres orígens. Ja totalment lliures….

  2. Retroenllaç: Dolors que no justifiquen una existència « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s