Maleït temps, sempre a punt de ser gestionat. Les hores flueixen sense aturador i la vida s’esmuny cada dia una mica. La necessitat d’aturar el transcórrer ens obsessiona, però no podem, provem de fer pausa i ja ens ha fugit un minut. Passat, present i futur com a punts de referència en el rellotge: res no és cognoscible en la marxa inexorable i les busques ja no busquen res, ni tan sols un recer intemporal. Plató tenia raó quan es queixava del fet que no és possible la ciència de coses que ara són i després ja han desaparegut. Les aparences dansen davant la mirada d’estupefacció del dansaire que no ha estat convidat. Gestioneu, maleïts executius de l’eficàcia! Ignoreu que no és gestionable allò que no és permanent, que tot projecte culmina en un sonor silenci en la pau dels xiprers. La qüestió és viure, la resta és tragèdia.