Trobada bloguista

Trobada de blogaires al FNAC-Triangle per presentar La Catosfera Literària. Ha estat més d’una hora de xerrada distesa i de diàleg entre els assistents. El representant de Cossetània ha obert l’acte, conduït per Toni Ibàñez. A la taula, a més d’en Toni, el Veí de Dalt, la Judit Ortiz, en Sani Girona, en David Figueres en Vicent, d’Ilercavònia i un servidor. En el públic, altres bloguistes coautors del llibre que ens ocupa, inclosa la Natàlia, la més jove del recull i filòsofa en potència. Hem explicat els nostres orígens en el món dels blogs. Jo m’he sentit una mica avi quan he parlat de l’any 2004, tot i que he comprovat que alguns arriben ja a la categoria de besavis de la catosfera. Com passa el temps en el cieberespai! Quatre anys, un període breu en la trajectòria vital, esdevenen solcs profunds en el temps telemàtic (hi eren alguns informants de la meva època de doctorand: el mateix Toni, en Rubèn i en Jordi). Qui sap si algun dia les energies permetran l’elaboració definitiva de la tesi! He explicat, a banda de les aigües primordials de la meva vida blògica, el meu exemplar actual, una sèrie miscel·lània on no hi falta la política, la literatura, l’educació i la filosofia. Alhora he assenyalat que La Catosfera Literària és una oportunitat per donar a conèixer el que fem els blogaires en català a la gent que no està connectada. El paper és un suport més, malgrat les crítiques que hem rebut per fer un llibre en paper. És totalment legítim, tot i que el nostre laboratori, allà on experimentem amb els mots és davant d’una pantalla. Fer que el 2.0 esdevingui 1.0 és una forma d’apropar a tothom la nostra activitat. M’ha agradat molt la intervenció d’en Sani Girona, un brollador de projectes i de bones intencions, amb el futur de LCL i de les jornades de la Catosfera com a temes immediats a considerar. L’Ester Andorrà ha encetat la polèmica mostrant preocupació per aquells que, com nosaltres, estem enganxats als blogs de manera perpètua (ei, que també patim crisis periòdiques!) i no vivim la vida. No és vida escriure? No és vida participar del sentit literari de l’existència? Hem dissentit, tot reivindicant que també ens agraden les cerveses (el Veí de Dalt) o que la virtualitat és tan real com l’anomenada realitat física (o no són reals els posts que posteriorment s’han convertit en paper?). En Vicent ha reivindicat la c de bloc apel·lant a l’autoritat i jo he contestat que és legítim contradir l’autoritat (va ser Locke qui va incloure la desobediència civil davant la injustícia) quan aquesta no té en compte tots els elements (en Toni va dir a les jornades de la Catosfera que nosaltres no bloquegem, sinó que bloguegem: el primer no seria una mostra de llibertat).

Ha estat un autèntic plaer compartir la tertúlia amb gent tan engrescadora, inclòs el blogaire Marc Belzunces, amb un contenciós obert contra ell per fer objecció electoral. La demostració que amb Espanya no tenim res a fer.