Llengües, bestieses i indisciplines

Acabo de llegir, a la pàgina principal de l’imperi prosocialista, que un grup d’intel·lectuals europeus ha proposat, a través d’un document, una estratègia de defensa davant l’avanç imparable de l’anglès com a lingua franca. Sembla ser que aquesta omnipresència pot acabar afectant algunes llengües d’Europa i alhora provocar que l’anglès acabi generant rebuig entre la població. Volen que totes les llengües europees acabin disposant d’una base popular suficient per sobreviure a l’impacte globalitzador i unificador. Per això parlen, d’una banda, de la llengua internacional de comunicació, que s’orienta per una necessitat comunicativa àmplia (seria quasi sempre l’anglès, encara que obren opcions per a altres llengües d’ús majoritari); d’altra banda, trobem la llengua materna, que utilitzem des de petits en l’àmbit familiar (és la llengua de la nostra llar); per últim, proposen una tercera, anomenada llengua personal adoptiva, que no seria conseqüència de la necessitat social de comunicar-nos a nivell global, sinó de la dèria individual, de la tria lliure per part de l’individu, d’acord amb el seu bagatge, la seva subjectivitat i els seus gustos personals. Proposen que sigui com una segona llengua materna, ben apresa i treballada, acaronada pel desig d’entendre el món des d’una altra perspectiva. Es tracta d’una idea interessant, que podria anar acompanyada d’una certa promoció per part dels seus parlants autòctons. Potser ens interessaria publicitar el nostre bell parlar, recomanant veure el món des dels ulls de Ramon Llull, Joanot Martorell, Mercè Rodoreda o Gabriel Ferrater. Potser fins i tot trobaríem adeptes al català en els racons més insospitats del continent, anhelosos d’adoptar els mots que ens emocionen i ens alliberen. I alhora nosaltres descobriríem altres parlars remots, enduts pel desig de saber com s’ordenen les entitats en les contrades més feréstegues. I ens enriquiríem, no com aquells que es limiten a caçar vots espanyolistes amb la proposta de crear guetos en l’educació: una proposta abjecta que ha rebut el càstig merescut per part del tripartit i de CiU. Per últim, ERC s’ha desmarcat del govern en la qüestió del túnel del TGV pel centre de Barcelona i finalment la moció de CiU prosperarà. Una indisciplina que no haurà caigut bé en el quarter general illetrat.

Accés al document dels intel·lectuals europeus (PDF)

Anuncis

2 pensaments sobre “Llengües, bestieses i indisciplines

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s