TR (II)

Avui era el dia. La presentació oral del Treball de Recerca. Les noies i els nois de 2n de Batxillerat havien de demostrar que coneixien el tema i que realment havien dut a terme un procés seriós d’investigació. És obvi que aquest tipus de treballs no són homologables amb els universitaris, però suposen una primera aproximació al mètode científic. En alguns casos la qualitat ha estat molt alta. La utopia i els blogs, el maltractament de les dones (tema repetit amb dos enfocaments diferents), els transtorns alimentaris, les diferències en el món del bàsquet entre Europa i els Estats Units, el dopatge en l’esport, l’eutanàsia, la teleporqueria i la seva influència en els nens i, per últim, el fitkid, han estat els temes que m’han tocat en el meu tribunal (el darrer s’ha hagut d’ajornar per malaltia de l’alumna). He de dir que ser membre d’un tribunal no ha estat mai una de les meves aspiracions (el dret no és el meu fort), però, en el cas dels treballs de recerca, és una manera d’inspirar respecte i també d’acostumar els estudiants a aquesta mena de situacions. Les qüestions que he formulat no han estat massa complicades (potser algunes de caire metodològic o bibliogràfic, fetes per avisar de mancances formals), constatació del fet que l’edat dolcifica el docent, ja que fa uns anys jo era el principal representant de l’anomenat “tribunal de la mort”, que, amb mirada inquisitiva, buscava enxampar l’alumne i les seves errades. Eren altres temps, un altre col·legi (anomenat Col·legi Àlvarez, d’infausta memòria) i no hi havia públic, tan sols l’alumne o alumna davant el perill dels professors-voltors a la recerca de carronya. Ara tot ha canviat: el públic pot assistir a les defenses orals (fins i tot pares i mares) i no és qüestió de posar-se repel·lent.

Una innovació remarcable: alguns comencen a fer servir vídeo digital en comptes de l’habitual PowerPoint. El mitjà és important, però l’important continua essent el contingut. A més, com deia un Ockham postmodern, “no s’han de multiplicar els PowerPoints sense necessitat”.

Nota: la imatge és de l’any passat (febrer 2006), del millor treball, que tractava sobre Leonardo da Vinci.