El bell retorn i el desori en fragments

El retorn dels nostres cooperants és un bell regal d’estiu. Roque i Albert, ja esteu entre nosaltres i la nostra joia és una mostra d’empatia. Sabem que heu patit i que no és fàcil l’equilibi després de fregar el desastre. Ara necessiteu l’escalfor de la família i els amics i una lenta adaptació a la coherència de la vida ordinària. El retorn de les vacances és també bell, tot i la constatació de la finitud dels dies de lleure i de la proximitat de nous reptes, potser més ardus que els d’antany. Retornem des del retir de les nostres lectures i reflexions, en l’entotsolament dels breus moments de soledat: volíem escriure però el teclat sentia al·lèrgia del discurs farragós, plom d’arma en la xafogor estiuenca. Per què bloguejar, si les xarxes socials ens ofereixen un camí més curt per al discurs de la immediatesa? L’apologia del fragment ha vençut l’estrella del blog. Àvids piuladors es retiren de l’invent perquè el troben massa postmodern, hiperbòlic frikisme de la despreocupació contemporània. Piulen, ergo esdevenen, atès que han perdut l’essència immutable pel camí de la recurrència del soroll informacional que ells mateixos fomenten. Però ens atreu la seductora insistència de l’actualització tothora: el nostre ego ha de ser projectat més enllà del cos per trobar els nodes de la felicitat virtual. Potser estem malalts, tan obsessionats pel dos punt zero que arribem a abandonar l’opacitat del món 1 de Popper. I hipercomuniquem innecessàriament fent ostentació dels dispositius minimalistes que ens acompanyen, simples andròmines que fan nosa a la butxaca. I retornem al blog, receptacle de la reflexió, cau del pensament sense complexos, artefacte de la llibertat que ens ha de guarir de la trivialitat dels acomodats i de la insensatesa dels apocalíptics.

Xarxes socials i potencial educatiu

Imagen 5

Provar un model d’aprenentatge «obert», en un entorn virtual obert a internet, basat en l’ús de recursos educatius oberts i en una metodologia dinamitzada per mitjà de la interacció en xarxes socials, és l’objectiu del curs pilot que la UOC començarà el mes d’octubre vinent per mitjà del Facebook, que estarà obert a tota la comunitat d’aquesta xarxa social i que tindrà una durada de dos mesos. Si l’experiència és positiva, la Universitat estudiarà oferir alguna assignatura nova per mitjà de xarxes socials.

(Universitat Oberta de Catalunya:Curs pilot de la UOC al Facebook per a avaluar-ne el potencial formatiu”, a Notícies (28/8/2009)

En el meu curs “Construint les xarxes socials”, que he impartit en dues edicions (més la pilot) en el marc de la col·laboració entre la UOC i el SOC, hi ha un punt en què treballem les xarxes d’interacció virtual, i a banda d’enumerar les més destacades (Facebook, MySpace i LinkedIn, sense oblidar el Twitter, situat emperò en una categoria diferent de microblogging), plantegem una activitat sobre aquesta darrera, que es presenta com una xarxa social professional. Els estudiants rastregen l’eina i detecten els seus avantatges en la recerca de feina, així com els lligams que es poden establir amb altres professionals per tal de promocionar-se i mostrar la seva imatge. Esmento el Facebook i comento que és la més famosa en l’actualitat, tot ignorant que la meva universitat està investigant la seva potència educativa, que no es pot menystenir. Més enllà de la seva importància en la cibertafaneria, Facebook és una compilació d’un seguit d’eines que totes soles han tingut aplicació pedagògica, entre elles el blog, el xat, els marcadors socials, els fòrums de discussió, els lectors RSS, vídeos, podcasts, etc. Tot s’hi pot introduir, per la qual cosa és obvi que la prova pot assolir l’èxit si es troba ben plantejada. Amb l’obertura d’un grup que es focalitzarà en un tema, els estudiants-usuaris col·laboraran en la construcció del coneixement (amb quins criteris?) en un escenari totalment obert i amb materials amb llicència Creative Commons. Els seguirem la pista…

Món dos punt zero

web2.0

És el seductor univers del programari social, aquelles eines que provoquen la trobada virtual, reviuen vincles i satisfan el desig de la interacció real. El blog va ser el primer espècimen, conjunt d’enllaços recomanats i posteriorment diari-íntim-no-tan-íntim amb accés a comentaris i a inserció de microcontinguts. Altres objectes es van anar incrustant en aquest producte, excel·lent promoció de fites autopublicades, vehicle per al lluïment literari i per a l’exaltació egotista. Sons, imatges -quietes i en moviment-, etiquetes en forma de núvol, categories folcsonòmiques i altres andròmines gràfiques es van anar amuntegant en aquesta munió de textos lliurats a l’audiència entotsolada. I aparegueren les xarxes socials, la democratització definitiva: si el blog mantenia un cert elitisme, amb un autor que tancava a pany i forrellat la seva obra (o la compartia tímidament amb parents o amics), les xarxes d’interacció es presenten com l’obertura virtual a l’altre, la crida a l’amistat, la cerca del vis-à-vis telemàtic. Els posts, el blogroll, els gadgets (o widgets, en terminologia WP) deixen pas a l’estat, el mur, la gent que coneixes (potser, o potser no), el que ens passa pel cap, la llista pendent dels aniversaris, etc. De la solitud de l’escriptor meditabund hem passat a la vida social del col·lega proactiu, que no dubta a mostrar-nos casa seva i que comparteix els seus gustos musicals i les seves festes nocturnes. El perill és la pèrdua de reflexió, la banalització dels lligams i la conversió en simple xerrameca buida. El blog és esforç, perseverança, treball: cal obrir l’espai d’administració i lligar oracions amb sentit, veure si són pertinents els enllaços i penjar alguna imatge o vídeo si convé. A la xarxa social en tenim prou amb clicar que ens agrada alguna intervenció o simplement afirmar que ens avorrim sobiranament a l’actualització d’estat. Però ens atreu com potser no ho va fer el blog: sabem que al darrere tenim aquell amic de la infantesa o una professora que ens va impartir EGB fa més de trenta anys, o fins i tot aquella noia tan bonica que mai no gosàvem saludar. Ens atreu saber dels altres, la màgia del retrobament en el ciberespai.

Dues recomanacions:

  1. Un blog que em recorda els meus anys de recerca doctoral: es diu La Societat 2.0 i el seu autor és Josep Andreu Palacios.
  2. El portal d’un ex-alumne de la UOC, en Lluís Aragonès, persona molt compromesa i d’àmplia trajectòria política.

El meu perfil a FriendFeed