Escepticisme

No puc conèixer, sóc un atribolat que viatja a través dels dies sense bruíxola, perdut eternament entre la boira espessa dels dubtes i les contradiccions. Amb tantes coses a fer el rumb es desdibuixa, el compromís es reparteix i els projectes esdevenen quefers prescindibles. Vida líquida, fluid corrent que s’emporta les grans paraules i em deixa amb fonemes impronunciables. Inacció davant el munt d’accions que s’acumulen i torben el sentit. Exàmens deixats de la mà de Déu per una mandra desconeguda. Addicció al correu electrònic i petites dosis de Twitter. Xarxa social i diàleg sense rostre. Però res no és comparable al teu cos, promesa de felicitat en efímeres incursions que em recorden totes les coses que encara em resten per fer.

Humanitat

Què queda de la humanitat en un món que ha perdut la confiança i que es dilueix de mica en mica en el líquid de la contingència? Què ens pot oferir l’humà que s’amaga rere els discursos buits? Què resta del llenguatge amarat de suor retòrica que destil·len els incompetents? Què és l’ésser enmig dels ens transversals que dominen l’exterioritat? Què podem dir els filòsofs quan el dicible ja ha estat proferit? Què ens és permès esperar en l’abisme dels dissortats? Què bloguejarem quan la nostra veu hagi emmudit per culpa dels censors postmoderns? Ens estan silenciant, ens volen rendits, fracassats, occits per l’espasa dels analògics.