Intel·ligibles

escher_encounterL’intel·lecte contempla el món i l’adapta a les seves idees, fragments d’eternitat que viatgen pels nodes mentals i s’abraonen a l’estabilitat de les figures immutables. Volen recollir l’essència en la pristina claredat de l’esfera i oferir-la com a triomf a l’humà receptor. Les idees ballen la dansa platònica en una orgia de paradigmes que s’interpenetren sense compassió, bastint la casa sòlida del sistema metafísic. Mentrestant, a l’altra banda, la sensibilitat observa l’escena sense ulleres, tan sols amb les qualitats secundàries com a aliades de confiança, colors i sons que no saben on situar-se i que lluiten per trobar un lloc en l’escenari de la pluralitat. Vénen i van sensacions efímeres carregades de nostàlgia, el record d’aquella breu fiblada que prometia un món i que s’ha negat sortint fora de si i menystenint el plaer resultant. La ment antropoide inventa monstres per fugir de l’avorriment de tanta sensació periclitada i somia que existeix un viarany intel·ligible, un camí amb un final definit on llueixen el bé, la veritat, la bellesa i la justícia, un repòs per a tanta guerra conceptual. La pàtria de la identitat és la nova Ítaca, la llar que ens espera per apaivagar el dolor de la trista causalitat, les topades entre boles de billar que no saben on van i que sospiten que hi ha una substància única que les fa moure sense solta ni volta, un Déu-Natura que ha begut massa i que és a punt de vomitar en la seva immanència. Netejaran les restes del naufragi noètic els encarregats de construir el nou escenari postmodern, joves despreocupats que lloaran el plaer fàcil i enfonsaran els metarelats en una peixera d’àcid contingent. Un nou món haurà nascut i els filòsofs beuran el seu verí al costat d’un bust de Sòcrates ofegat en el sanglot de la ignomínia.