La revolta

Je me révolte, donc nous sommes (Albert Camus, L’homme révolté)

La revolta és l’esperit del poble a la recerca de la justícia. Agenollats davant el tirà han passat els anys, com lloses feixugues llançades des d’una talaia d’intransigència. La muntanya semblava àrdua i poderosa, però al capdavall s’ha revelat com polsim dissolt en decennis d’odi. El poble diu prou i surt al carrer, endut per la inèrcia d’un joc de dòmino amb peces daurades. Sap que és la seva oportunitat, que mai no tornarà a sotmetre’s a la figura grotesca, que el món és un joc de possibilitats i que el futur s’obre com una poncella. Arrisquen tota una vida per un bocí de llibertat, lluiten per la fita somiada, pel sentit íntim d’aquells versos que digueren un dia a cau d’orella mentre l’estimada, enjogassada, mostrava amb orgull la seva nuesa, tot desafiant les prohibicions atàviques, ordres antivida proferides per un profeta castrat. Saben que la mort no és res al costat de la promesa d’una pàtria alliberada, on cada ànima pugui preservar la seva independència (què hi ha de millor que ser independent, com a individu i en comunitat?) i els cossos recuperin l’estat plaent de les beceroles. La revolta no serà plena sense la vindicació de la propietat més sagrada, la corporeïtat, que ens situa al bell mig de la matèria i ens incorpora al delit sensual, la força del jo reviscolat que esdevé el sentit de la terra, maleint els mediocres titelles que ballen al so de l’esperpèntic ninot que antany proclamà la revolució i que ha fracassat per la seva egolatria insomne. Han de caure els que reten culte a la seva amorfa subjectivitat! Són deixalles cerebrals escampades per l’orbe que passegen l’estupidesa amb la impunitat de l’uniforme. Destruïm els tirans que maten el seu poble i l’ofeguen en un sangonós esclavatge!

Anuncis

La revolta 2.0

logo

Alguns obsolets encara pensen que Internet és un joc de quatre arreplegats que es troben per minúcies. Pensen que les xarxes socials són un atac a la privacitat i que hauríem de prohibir el flux lliure de la informació. Creuen que la cultura no és lliure i que caldria prohibir les connexions als usuaris més arrauxats, que no paren de baixar continguts sotmesos als sagrats drets d’autor. Els que defensem la xarxa tenim clar que la interconnexió global d’ordinadors és l’invent del segle (o potser del mil·lenni?), malgrat que es poden detectar disfuncions o errades que són fruits de la fal·libilitat humana (en el món offline no errem mai?). I les xarxes d’interacció virtual han esdevingut un instrument per oferir una veu a aquells que l’han perdut, per culpa de governs amb ànsies totalitàries i de control omnipresent de les consciències. Els missatges dels manifestants iranians han travessat les fronteres gràcies al Twitter i dels internautes estrangers que han compartit els seus servidors. El ciberactivisme d’aquests intrèpids topa amb el tancament mental dels que encara creuen que els ciutadans poden ser vulnerats impunement sense que ningú no se n’assabenti. Amb Internet tots ho sabem i tenim l’oportunitat de denunciar-lo. La revolta 2.0 ja és aquí! Els manipuladors tradicionals es troben perplexos davant la revolució dels bits. Com ja sentenciava Albert Camus en el seu famós L’homme revolté, el cogito de la nova època ha de ser el “Je me révolte donc nous sommes”, jo em revolto des del meu enclavament virtual, per consegüent, som una sola veu que s’alça contra la tirania a la recerca d’una nova llar social i política.