Un filòsof en el govern

Plató deia que els filòsofs havien de governar o bé que els reis havien de convertir-se en filòsofs. Com el segon és impossible en l’Estat Espanyol (per raons òbvies), s’ha produït el primer com a fruit de la decisió de Zapatero de fer un canvi de rumb en el navili desorientat que és el govern central. Ángel Gabilondo, catedràtic de Metafísica de la UAM i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), és el nou ministre d’Educació. Sembla ser que s’ha mostrat sensible davant les protestes dels estudiants contra l’EEES, encara que és un defensor de la reforma, i ha estat bel·ligerant davant Esperanza Aguirre en la reclamació d’un millor finançament de les universitats en la seva comunitat autònoma. Potser li convenia al ministeri una mica d’alçària metafísica, atesa la manca de reflexió que ha presidit la legislació educativa en els darrers temps. Sembla especialment sarcàstic que sigui un filòsof el màxim responsable d’Educació, després d’assistir al menyspreu continuat del pensament per part dels governs socialistes, obsessionats per la ciutadania i el domini de les ciències. Des dels vells temps del BUP els professors de Filosofia hem passat de quatre hores a dues (3r de BUP i 1r de Batxillerat): actualment hem de reduir les unitats temàtiques a la mínima expressió si volem encabir-hi tots els continguts obligatoris. Estaria bé que el germà d’Iñaki reflexionés també sobre el mal que el seu govern ha infligit a les Humanitats, convertint-les en simples objectes decoratius en el currículum. I també que es posés al davant d’una campanya informativa sobre l’EEES que acabi amb la desinformació actual. Posats a demanar, li reclamaríem una política de beques més ambiciosa i un replantejament dels aspectes econòmics del procés de Bolonya.

Un filósofo en la Moncloa