Mil tres-cents quaranta-sis

A la meva dona i al gran equip d’Independents Units per Sant Fost

El passat diumenge es van celebrar les Eleccions Municipals, en una jornada que ha suposat per a molts una decepció per l’ascens de la dreta (i no tan sols de la “civilitzada”), però que per a mi va ser un dels moments més emotius de la meva vida. A Sant Fost de Campsentelles l’alcaldessa, Montserrat Sanmartí (Independents Units per Sant Fost), es presentava per primer cop, després de substituir Joan Gassó com a màxima autoritat local l’any 2008. Hi havia altres sis opcions, amb serioses possibilitats d’obtenir representació. En aquestes circumstàncies esdevé complicat intuir quin serà el desenllaç, atès que els suports poden variar d’una legislatura a una altra. Jo tenia clar que el meu partit guanyaria, després d’una intensa campanya trepitjant poble i de percebre bones vibracions en la gent, cansada de la crítica fàcil i anhelosa d’estabilitat i bon govern. Un altre partit independent, representant del populisme extrem i de la destrucció de l’adversari com a lema, atiava els fantasmes del passat a través de mentides interessades i d’una agressivitat poc habitual. Però la gent continuava mostrant-se satisfeta per l’obra realitzada i alhora desconfiava dels pessimistes de torn. Teníem la millor candidata, una dona oberta al diàleg, sincera i humil, amb un carisma que contagia els qui s’hi apropen, amb l’experiència de tres anys lluitant en temps de crisi i governant el vaixell amb eficàcia. I amb un equip extraordinari. Independents Units per Sant Fost ha estat durant la campanya un exemple de mobilització, de col·laboració ferma i de treball constant. La nostra gent ha contagiat il·lusió, optimisme, ganes de construir el futur, i això s’ha transmès a la població. Des dels més veterans fins als nouvinguts, tots han aportat energia positiva, amb una única fita: aconseguir la victòria a les eleccions. Hem presentat el programa, l’hem explicat, sense crítiques, parlant tan sols de projectes, de futur i de poble. El nostre eslògan ens ha ajudat molt: “Fem poble, fem Sant Fost!”, en el benentès que cal una acció decidida en el present que tingui continuïtat, ho estem fent i ens comprometem a seguir fent-ho.

No hem parat de treballar, des de la presentació de la candidata al gener, i la nostra feina ha tingut recompensa. La força de l’equip i la presència de l’alcaldessa ens ha permès aconseguir 1346 vots, amb un total de sis regidors, a un de la majoria absoluta i amb la següent formació política amb quatre regidors menys. L’èxit rotund d’un conjunt de persones que només pensen en Sant Fost i que no es troben empresonades pel sectarisme dels partits tradicionals. L’èxit d’homes i dones independents que, des de la llibertat, volen continuar generant sinergies i construint la història. Montserrat Sanmartí, la meva dona, ja n’ha esdevingut una peça clau.

Anuncis

Fem poble, fem Sant Fost!

Vota Montserrat Sanmartí, la nostra alcaldessa!!!

PD: Ara enteneu perquè el meu blog és tancat des de fa tant de temps, oi?

Candidata Sanmartí

El passat divendres dia 14 de gener s’aplegaren a l’Ateneu de Sant Fost un centenar de persones, que havien estat convidades a l’acte de proclamació del cap de llista del meu partit, Independents Units per Sant Fost, a les Eleccions Municipals del 22 de maig. L’acte va ser especialment emotiu, atès que vam retrobar amics i vam tornar a gaudir de la presència dels companys i companyes de sempre. IUSF és una formació política, com va ressaltar el president Juan F. Fernández, que només treballa per Sant Fost i que no posseeix cap relació de dependència amb els partits tradicionals. Som de Sant Fost i ens preocupa, en l’àmbit local, el progrés del nostre poble. Gent d’ideologies diferents unida per una causa legítima i per uns valors compartits d’honradesa, honestedat i senzillesa. La nostra cap de llista per als comicis del maig, Montserrat Sanmartí (escollida per unanimitat), va parlar en el seu discurs d’amistat, benestar, progrés, justícia social, treball i perseverança i no va oblidar el treball en equip (una virtut de la candidata que contrasta amb èpoques anteriors de la gestió municipal) com a aspecte fonamental de la seva feina al capdavant del Consistori. He viscut gairebé tres anys de política local d’alta intensitat (des de la meva posició d’observador compromès) i he comprovat com treballa sense descans per millorar el poble, intentant resoldre petits problemes i enfrontant-se als grans projectes amb humilitat i realisme. Mereix ser la candidata perquè representa com ningú la força de la proximitat, l’altruisme i la vocació de servei. La política per a ella no és un ofici, és l’oportunitat de contribuir al bé comú defugint les temptacions d’egolatria (mal que històricament ha afectat molts treballadors de la cosa pública), sense renunciar a la fermesa en els moments en què cal denunciar la demagògia i la ineptitud. El regidor Ferran Mauri la va presentar amb una lloança que em va colpir: ella ha sabut comunicar als seus regidors els avantatges de l’autonomia en cada àrea i ha tret el millor d’ells mateixos. El discurs es va cloure amb paraules encoratjadores, d’il·lusió i d’esperança en el futur. Començava l’any de Sanmartí 2011.

Discurs de proclamació de la cap de llista per Independents Units per Sant Fost, Montserrat Sanmartí

Blog d’Independents Units per Sant Fost

Blog de Sanmartí 2011

Dos anys d’alcaldia

Avui, 14 de maig, fa exactament dos anys de la presa de possessió de la meva dona, Montserrat Sanmartí, com a alcaldessa de Sant Fost. Va ser un Ple especialment emotiu, atès que una dona accedia per primera vegada al càrrec més important del municipi i acabava amb un any d’incertesa i de govern en minoria. El pacte entre IUSF (el nostre partit), CiU i ERC, signat el 23 d’abril, oferia a Sant Fost l’oportunitat de mirar el futur amb optimisme, en un acord de gran abast social i amb un canvi de tarannà que s’ha desplegat en múltiples iniciatives participatives i en una única fita: treballar per Sant Fost sense descans. L’alcaldessa, i d’això en dono fe, ha mostrat la seva extraordinària capacitat de treball i la seva mirada dialogant, sincera i humil. En les nostres converses privades sempre em manifesta el seu únic interès de treballar pel poble i fins i tot expressa un desig de no perpetuar-se en el poder, tot entenent que la política no ha d’esdevenir mai un ofici (com molts representants de partits tradicionals pensen), sinó un servei desinteressat a la ciutadania. He vist, des de la meva perspectiva, com poden arribar a ser les exigències del càrrec: feina les vint-i-quatre hores del dia, ja que en qualsevol moment pot sonar el mòbil anunciant una emergència. Ella està feta per això: hàbil en el discurs, ferma davant les injustícies o els rampells de desraó  (que també hi són), però sempre disposada a parlar i a escoltar, amb un mot de compromís o amb un somrís de complicitat. També ha d’entomar els atacs de l’oposició, lògica estratègia d’aquells que volen governar en el futur però sovint amarada de demagògia instal·lada en el ressentiment. Ella sap que el joc de la política és com un Janus bifront: cares que miren d’un costat tot d’una es giren cap a l’altre. La virtus i el fatum maquiavel·lians (no empraré amb ella l’adjectiu maquiavèl·lic perquè estic convençut que no ho és) difícilment es concilien i l’esforç en la resolució de problemes pot topar amb la fortuna desfavorable. Una de les seves habilitats és com ha enfocat la tasca municipal en plena crisi, sense aturar en cap moment la màquina: el 24 d’abril el conseller Tresserras va inaugurar la nova Biblioteca (un prodigi de modernitat), al setembre tindrem escola bressol municipal, l’any vinent la zona esportiva serà una realitat i tants altres projectes que té plantejats. Sovint pateixo perquè la veig cansada, però es refà i comença de nou la seva indefugible activitat. Sempre li agrairé l’oportunitat que m’ha donat de ser un petit Plató en aquesta Siracusa sense tirans. I sempre agrairé al meu partit, Independents Units per Sant Fost, una petita formació que governa en el poble des de 1993, l’oportunitat de ser partícips d’aquesta gran aventura. Algun dia passarem revista literària d’aquests anys i mostrarem al món com es pot governar amb eficàcia sense pertànyer als aparells partidistes, des del santfostisme (permeteu-me el neologisme) i la independència de qualsevol sigla establerta mediàticament.

A ella li dedico aquest post, per tantes coses compartides i per haver-me ensenyat a viure en plenitud.

Discurs de presa de possessió (14 de maig de 2008)

Un any de pacte

Continuem amb les presentacions (i no serà el darrer dia d’inserció d’objectes). Avui tinc el plaer de mostrar-vos bona part de l’obra de l’actual Equip de Govern del meu poble, constituït per Independents Units per Sant Fost (el meu partit, del qual sóc vicepresident), Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya (el pacte, en la redacció del qual vaig col·laborar, se signà el 23 d’abril de 2008). L’alcaldessa, que com sabeu és la meva dona, ha iniciat un nou període en les relacions amb la ciutadania basat en el diàleg i la mà estesa, sense defugir els compromisos i les responsabilitats. Queda molta feina per fer, però la bona disposició dels integrants d’aquest equip (tant els independents com els regidors dels partits nacionals) i el treball sense descans són la millor recepta per encarar el futur amb il·lusió i esperança.