El simulacre de democràcia

Ens van enganyar quan ens van dir que gaudíem d’un règim de llibertats, que seríem feliços en el si d’un sistema benèvol que ens acotxaria i ens oferiria suport davant els patiments de la vida social. Sobirania del poble, sarcasme dels autors obsolets que encara tenen el cap a la vella tirania dels drets de propietat intel·lectual, com si fos possible la propietat sobre els bits, petites criatures informacionals que no aprendran mai l’esclavatge. No ens és permès de posseir l’intangible, estols de paradigmes que volen en el cel intel·ligible dels nodes telemàtics. Ni tan sols les ministres de mentalitat estreta poden posar tanques al camp obert dels arxius d’extensions múltiples que naveguen sense por per les interioritats de l’impuls elèctric. Però volen desconnectar els dobles virtuals que s’entesten a intercanviar fitxers de so i de vídeo, metàfora de l’amistat universal, i desitgen anorrear la xarxa amb eufemismes com “economia sostenible”. Vostès sí que són insostenibles, governants de pa sucat amb oli que es deixen endur per una colla de sapastres, vostès, ignorants del nou model de societat que estem construint malgrat la seva presència ignominiosa en un poder que no controlen. Volen desconnectar els esperits lliures que malden per fer avançar aquest organisme viu i fins i tot volen fiscalitzar els continguts que consulten. Sí, vostès que s’omplen la boca amb els drets i després censuren els que volen exercir-los. Sí, vostès, apòstols del nou totalitarisme digital, podran fer fora de la xarxa aquell que gosi atemptar contra la sagrada propietat intel·lectual. On quedarà la llibertat d’expressió? On aniran a parar les veus discordants? Perdonin però no tenen ni idea. Per cert, els filòsofs ja estem acostumats a la seva aversió al pensament.

Involucionismo digital, la vergüenza de la democracia o el gobierno de Los Otros (gran post d’Enrique Dans)

Un any de pacte

Continuem amb les presentacions (i no serà el darrer dia d’inserció d’objectes). Avui tinc el plaer de mostrar-vos bona part de l’obra de l’actual Equip de Govern del meu poble, constituït per Independents Units per Sant Fost (el meu partit, del qual sóc vicepresident), Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya (el pacte, en la redacció del qual vaig col·laborar, se signà el 23 d’abril de 2008). L’alcaldessa, que com sabeu és la meva dona, ha iniciat un nou període en les relacions amb la ciutadania basat en el diàleg i la mà estesa, sense defugir els compromisos i les responsabilitats. Queda molta feina per fer, però la bona disposició dels integrants d’aquest equip (tant els independents com els regidors dels partits nacionals) i el treball sense descans són la millor recepta per encarar el futur amb il·lusió i esperança.