Dia Mundial de la Filosofia

Els filòsofs de totes les èpoques han partit d’una mancança per construir el seu pensament, una absència de sentit que calia emplenar amb mots, àtoms primigenis d’un desplegament conceptual portentós a la recerca del ver, el bell i el bo, les grans aspiracions de la canya pensant moguda pel vent que desitjava posseir el saber amb follia gnoseològica, tot esperant la manifestació pristina de les formes immutables i necessàries. Pel camí es van perdre les il·lusions de l’esfera parmenídia, però va romandre l’actitud interrogativa, la capacitat d’admirar-se davant allò que esdevé, una pulsió filosofant que no hem de perdre mai si volem continuar sent humans… massa humans.

L’home és una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l’univers sencer s’armi per aixafar-lo: un vapor, una gota d’aigua, basten per matar-lo. Però, encara que l’univers l’esclafés, l’home seria encara més noble que el qui el mata, perquè sap que mor, i l’univers no sap res de l’avantatge que té sobre ell. Tota la nostra dignitat consisteix, doncs, en el pensament.

Blaise Pascal: Pensaments

Anuncis

Blogs i filosofia

El curs 2008-2009 vaig iniciar una experiència educativa amb l’alumnat de Batxillerat que volia ser un intent de conjuminar l’assignatura de Filosofia i Ciutadania amb la Web 2.0, una síntesi entre el saber tradicional i la intel·ligència col·lectiva de l’era postmetafísica. Es tractava de crear un blog de l’alumne/a que integrés les activitats de l’aula i que anés més enllà de l’opacitat del paper, amb la inclusió d’enllaços, imatges, presentacions multimèdia, podcasts i videopodcasts, en el marc d’una reflexió sobre els grans temes de la història del pensament. Aquests blogs s’havien d’obrir a Blogger (el sistema de publicació més senzill) i era obligatori oferir un disseny funcional i elegant per donar cabuda a les activitats, convenientment ordenades. Aquests blogs no es van tancar a 1r de Batxillerat, sinó que han continuat oberts a 2n, com a suport de l’assignatura d’Història de la Filosofia, en la qual no hem apostat tan sols pels autors de les PAU, sinó que hem volgut que els alumnes tinguessin un coneixement panoràmic de la història de les idees, sense defugir temes d’un cert esforç. Així, al costat de Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche, cada alumne ha hagut de triar un/a autor/a en el projecte “El meu filòsof”, que ha inclòs vida, obra, pensament i valoració: la síntesi del pensament en una presentació incrustada en Slideshare i la valoració en un podcast o videopodcast en què cadascú s’ha mostrat discursivament (els arxius d’àudio per als més tímids i els de vídeo per als extrovertits, encara que molts han elaborat muntatges de vídeo amb la seva veu de fons). No cal dir que l’ús de les TIC en aquest projecte ha estat molt fructífer, esdevenint pròpiament TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i que els alumnes de 1r d’aquest curs prosseguiran el curs vinent (la qualitat dels seus blogs també és molt destacable). La forma de diari de les bitàcoles és un avantatge per narrar l’aventura pedagògica com una sèrie de fragments inserits en el temps amb una coherència interna i un objectiu comú.

Per cert, tres alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat als Premis Blocs Catalunya. Si us agraden els seus blogs, les podeu votar:

És ciència la Filosofia?

Filoblog

Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d’obrir-los

També podeu accedir a l’espai Netvibes del projecte (en fase d’actualització).

Vídeo sobre la pràctica educativa

Com ja us vaig prometre, aquí teniu el vídeo que il·lustrava la pràctica que vaig compartir amb docents d’arreu de l’Estat el passat dissabte en el Col·legi Montserrat. El vídeo ha estat fet per alumnes de 2n de Batxillerat de la meva escola.

Como os prometí, aquí tenéis el vídeo que ilustraba la práctica que compartí con docentes de toda España el pasado sábado en el Col·legi Montserrat. Estoy a vuestra entera disposición ante cualquier duda o consulta sobre el uso de los blogs en educación. Los autores del vídeo son alumnos y alumnas de 2º de Bachillerato de mi colegio.

Un filòsof en el govern

Plató deia que els filòsofs havien de governar o bé que els reis havien de convertir-se en filòsofs. Com el segon és impossible en l’Estat Espanyol (per raons òbvies), s’ha produït el primer com a fruit de la decisió de Zapatero de fer un canvi de rumb en el navili desorientat que és el govern central. Ángel Gabilondo, catedràtic de Metafísica de la UAM i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), és el nou ministre d’Educació. Sembla ser que s’ha mostrat sensible davant les protestes dels estudiants contra l’EEES, encara que és un defensor de la reforma, i ha estat bel·ligerant davant Esperanza Aguirre en la reclamació d’un millor finançament de les universitats en la seva comunitat autònoma. Potser li convenia al ministeri una mica d’alçària metafísica, atesa la manca de reflexió que ha presidit la legislació educativa en els darrers temps. Sembla especialment sarcàstic que sigui un filòsof el màxim responsable d’Educació, després d’assistir al menyspreu continuat del pensament per part dels governs socialistes, obsessionats per la ciutadania i el domini de les ciències. Des dels vells temps del BUP els professors de Filosofia hem passat de quatre hores a dues (3r de BUP i 1r de Batxillerat): actualment hem de reduir les unitats temàtiques a la mínima expressió si volem encabir-hi tots els continguts obligatoris. Estaria bé que el germà d’Iñaki reflexionés també sobre el mal que el seu govern ha infligit a les Humanitats, convertint-les en simples objectes decoratius en el currículum. I també que es posés al davant d’una campanya informativa sobre l’EEES que acabi amb la desinformació actual. Posats a demanar, li reclamaríem una política de beques més ambiciosa i un replantejament dels aspectes econòmics del procés de Bolonya.

Un filósofo en la Moncloa