Sobre la demagògia

En les ciutats governades democràticament no hi ha demagogs, sinó que els ciutadans millors ocupen els llocs més destacats; però on les lleis no són sobiranes, allà sorgeixen els demagogs.

Aristòtil: Política, IV, 1292a 26.

El demagog és l’adulador del poble.

Aristòtil: ibid., V, 1313b 12.

La supèrbia i el menyspreu de les lleis desemboquen, amb el temps, en la demagògia.

Polibi, Històries, VI, 4, 10-11.

Adular el poble no és fer-li un servei. Jugar amb els seus sentiments, emocions o desigs és manipular. Dir el que ells volen escoltar no és una acció de creativitat política, sinó la sortida fàcil del qui és orfe d’idees. Us anomenem demagogs i fugiu d’estudi, adduint que desconeixem la definició. Potser sou vosaltres els desconeixedors dels mots, instal·lats en un balbuceig inaudible d’un estadi previ a l’hominització. Parleu en un discurs somort, fonemes que s’arrosseguen gratant l’espai i fent malbé el sagrat silenci. Més valdria que suspenguéssiu el judici: l’escepticisme és una posició neta davant els qui embruten la veritat amb deixalles retòriques. Us agomboleu al voltant de la idea de progrés, com si el simple concepte actués de guia a l’encalç de la llum destructora de l’adversari, ell sempre fosc, sinistre, definit com el que no compleix mai, ignorant decebedor que un dia es cregué victoriós. Feu propostes que sabeu que no s’aprovaran per quedar bé, simplement per fer constar la vostra infinita compassió envers els pobres, els miserables, els desheretats. I després, en veu baixa, lamenteu l’arribada dels immigrants i la pudor que fan. Ompliu els cervells de mentides, però les sinapsis alienes sovint funcionen i capten el vostre parany. Us agradaria que la vostra raça fos la pura i que els forasters acabessin en un camp d’extermini. Si algun dia el poder truqués a casa vostra,  crearíeu un departament de propaganda per lloar la vostra imatge, el líder carismàtic, el que estima el poble, el gran timoner, el guaita de les essències. Si algun dia el poder truqués a casa vostra, ens prepararíem per bastir la major resistència que mai no s’ha imaginat.

Escepticisme

No puc conèixer, sóc un atribolat que viatja a través dels dies sense bruíxola, perdut eternament entre la boira espessa dels dubtes i les contradiccions. Amb tantes coses a fer el rumb es desdibuixa, el compromís es reparteix i els projectes esdevenen quefers prescindibles. Vida líquida, fluid corrent que s’emporta les grans paraules i em deixa amb fonemes impronunciables. Inacció davant el munt d’accions que s’acumulen i torben el sentit. Exàmens deixats de la mà de Déu per una mandra desconeguda. Addicció al correu electrònic i petites dosis de Twitter. Xarxa social i diàleg sense rostre. Però res no és comparable al teu cos, promesa de felicitat en efímeres incursions que em recorden totes les coses que encara em resten per fer.