Trobada de coordinadors TIC

Els darrers tres dies he participat a la trobada de Coordinadors TIC que se celebrava a la meva escola (Col·legi Sant Andreu), unes sessions molt interessants sobre la implementació de les noves tecnologies a les escoles Natzaret (han vingut companys dels diferents centres de Catalunya, Madrid i les Canàries). El dimecres el coordinador TIC Josep Torrents (gran company i amic i, com jo, defensor de la xarxa internet davant dels incrèduls pretecnològics) iniciava la sessió amb la presentació de la M. Àngels Melero i l’exposició del propi Torrents sobre Nazaret en red, un compromís per unir en xarxa els centres a nivell estatal i compartir experiències i inquietuds. El plat fort de dimecres va ser la presència de Narcís Vives, un dels pares de la telemàtica a Catalunya, que dissertà sobre l’aprenentatge en xarxa i l’ús de les tecnologies de localització (QR, Mediascapes), de gran valor per les seves múltiples aplicacions pedagògiques. El QR és un codi que es converteix en un autèntic hipervincle en el territori: només amb un telèfon mòbil amb càmera i un programa senzill es pot interpretar el codi, que ens porta a una informació, que pot ser cultural, turística o de qualsevol mena. Esmentà el canvi de paradigma que s’està produint en educació, d’un model basat en el dipòsit de coneixements a un altre centrat en les xarxes: les distàncies han desaparegut i els projectes telemàtics ens obren al món, sense quedar reclosos en l’espai limitat de l’aula. En la darrera part de la seva ponència, Vives va reflexionar sobre els continguts digitals: la desaparició dels llibres de text no ha de portar als llibres de text en PDF (que no aporten res de nou) sinó a continguts treballats des de l’òptica de Web social, amb estàndards oberts d’e-learning. Els llibres del futur seran finestres obertes al món, no superfícies opaques: l’alumnat podrà  interactuar i tenir al seu abast enllaços, àudio, vídeo, marcadors socials, etc. Parlà del Common Cartridge com a possible estàndard i del LAMS (Learning Activity Management System), que permet crear seqüències didàctiques digitals de forma molt ràpida i es pot integrar en el Moodle. Sens dubte, la presència de Narcís Vives ens va il·luminar per assajar en un model d’ensenyament-aprenentatge que ja és aquí. El final de la sessió es va dedicar a la presentació de les escoles i de les activitats TIC que es duen a terme. Van continuar el dijous, una jornada més tècnica, amb la presentació dels nous serveis Natzaret TI per part de Joan Ramon Rams i de les extensions Joomla! amb Marc Estruch. Per la tarda, Montse Rodon, de les Escoles Minguella, va parlar de les funcions del coordinador TIC, aquella persona que ha de dinamitzar un grup humà que a vegades és reticent a les innovacions. El final de la seva ponència consistia a indicar metàfores per aquesta mena de coordinador: des del corredor de maratons fins a l’explorador de territoris desconeguts, n’hi va haver per triar i remenar. Finalment, ahir divendres em va tocar a mi, amb la ponència titulada Los blogs en un centro educativo (teniu la presentació Slideshare encapçalant aquest post), una presentació sobre la fecunditat pedagògica dels blogs i la seva aplicació en el nostre centre (tenim una autèntica blogosfera, que hem presentat als Premis Blocs Catalunya 2009 -per cert, ens podeu votar aquí-). Les jornades van acabar amb temes més interns com la planificació de la integració de les TIC en les escoles o la reflexió sobre els projectes telemàtics i les possibles millores.

Acabo agraint a Josep Torrents l’oportunitat de participar-hi i a la resta de companys de Catalunya i altres territoris de l’Estat per mantenir en tot moment un caliu que em va fer sentir molt còmode. I no oblido els meus companys Joan Calvo i Albert Correa, amb els quals vam reflexionar sobre el diví i l’humà (en termes TIC, és clar).

Nou paradigma

castells

L’educació es troba davant d’un nou paradigma. Les propostes del govern espanyol sobre la imminent digitalització de les aules han servit per encetar un debat fecund en relació amb la integració definitiva de les TIC (i no pas testimonial, com fins ara) en els centres educatius. Com assenyala el sociòleg Manuel Castells en el vídeo (entrevista que aparegué ahir a TV3), els centres hauran de ser redissenyats perquè la transformació sigui efectiva, sense oblidar el canvi de mentalitat dels docents (cal reconèixer que un important percentatge tindria seriosos problemes per adaptar-s’hi). Ens trobem actualment amb una societat que utilitza amb freqüència les eines digitals i, paradoxalment, amb unes escoles ancorades en la cultura del guix, amb mestres dipositaris del saber i alumnes que han d’assimilar fil per randa allò que el mestre explica. El docent haurà d’entendre que no pot seguir en un reducte decimonònic sinó participar en els nous temps tot guiant els que han d’aprendre i aprenent amb ells. En una societat de xarxes el coneixement és col·lectiu, no existeix l’autoritat única, Aristòtil ja no és el Filòsof sinó que tots ho som d’alguna manera. No haurem de perdre, però, el contacte amb el món analògic, convertint el portàtil en un fi en si mateix: la idea clau és endinsar els actors de l’educació en la cultura digital conservant el llegat històric de la interacció concreta i material.

Tendresa i rigor

Vodpod videos no longer available.

El Telenotícies Migdia ens va obsequiar ahir amb una entrevista al filòsof José Antonio Marina (llegeixo que també és floricultor, interessant combinació) en la qual ens va oferir la seva valoració de l’educació i dels reptes que tenim per endavant amb l’actual crisi de l’autoritat i de la cultura de l’esforç. Fa referència a la proliferació dels nens tirans, que sotmeten els pares permissius i no accepten responsabilitats, i a una manca d’aprenentatge de la llibertat. Quan els desigs no poden ser satisfets (i el principi del plaer en reclama la satisfacció immediata i total, deia Freud) els nens se senten frustrats i reaccionen amb la depressió o les conductes agressives. La postmoderna era del buit i de la despreocupació genera persones incapaces d’interpretar les tries de la vida adulta per una manca de referents, ofegades pel món líquid (ànims, Bauman!) que els ha tocat combatre. Marina l’encerta quan esmenta els dos elements claus de l’educació (bàsics en l’entorn familiar i també a l’escola): la tendresa i el rigor. No es pot educar sense estimar: és l’amor la força que omple de sentit el vincle educatiu i que crea en el nen la necessitat d’una interacció enriquidora, tant en l’aspecte intel·lectual -amb els continguts curriculars- com en l’axiològic, amb les actituds, normes i valors que brollen de les relacions humanes. El nen ha de percebre aquesta tendresa però no pot perdre el rigor, la necessitat d’unes regles del joc existencial, l’exigència del fet que no tot és permès, sinó que cal aprendre la llibertat sense oblidar la justícia, la moral mínima de la convivència. L’esforç ha de ser reivindicat davant els apòstols del no-res, els que pensen que es pot educar sense marcs referencials. L’autoritat en aquest cas no és tirania, sinó sàvia acceptació dels criteris que ens fan créixer. Un docent que es guanya el respecte persegueix l’excel·lència i els seus alumnes capten de seguida el seu tarannà i agraeixen les normes i la feina ben feta. I deixem que els nens juguin, des de ben petits. No permetem que es converteixin en tirans amb un excés de consentiment: que coneguin altres nens i se socialitzin tot entenent que en el món els pares no hi són sempre. I potser el més important en aquesta època de crisi: cal un pacte social a favor de l’escola. Com exposa Marina, de l’escola cal parlar-ne bé sempre, evitant el desafiament continuat per part d’altres àmbits. Els mestres i professors són persones importants, cal recordar-ho, no simplement individus amb més vacances que els altres. L’educació és el sector que mou la societat, que dinamitza les consciències, i tots hem de ser prou curosos per no malmetre aquest capital humà.

Habermas ha estat a Catalunya

Canvis i més canvis

Ja he repetit molts cops que l’educació al nostre país es troba sotmesa a les improvisacions dels governs de torn i que no hi ha manera d’avançar en el consens per dotar el nostre alumnat d’un sistema eficaç que contribueixi a la millora de l’ensenyament-aprenentatge. Avui he participat, al costat de la directora del meu centre, en la sessió informativa sobre el nou Batxillerat i les noves PAU que organitzava la FECC a l’Orfeó Martinenc (a la imatge). Ha intervingut inicialment Jaume Graells, director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, encara que el gruix de la ponència l’ha desenvolupat el sotsdirector general d’Ordenació Curricular, Àngel Domingo. Ha comentat que el nou Batxillerat no ha introduït canvis substancials sinó qualitatius i de procediments, buscant una formació de caire més especialitzat. També ha emfasitzat que cal dur a terme una evolució en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, amb una major presència de les TIC (celebrem aquesta voluntat, a veure si entre tots els docents la fem culminar) i que cal un compromís per integrar les llengües estrangeres en les matèries no pròpiament lingüístiques. En aquest nou model les mitjanes ja no es faran per crèdits sinó per matèries. La discussió ha sorgit quan el sotsdirector ha afirmat que aquest any els alumnes que suspenguin més de tres matèries no hauran de repetir tot el curs sinó tan sols les assignatures no superades, introduint segons ell una major flexibilitat. Si ens mirem l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, veiem que en el seu article 13.3 assenyala textualment que “Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries es poden matricular d’aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades”. Sempre he entès “es poden” com una indicació de possibilitat (qüestions de lògica modal) i no pas de necessitat. Domingo, davant les qüestions dels assistents, no ho ha acabat de deixar clar i ha apel·lat a la flexibilitat del model. Realment, si els que poden prendre decisions es contradiuen no sé què farem els que ens trobem diàriament a l’arena escolar i hem d’orientar acadèmicament els alumnes. Suposo que aviat ens arribarà al centre alguna nota aclarint el tema. Recordo que el curs a nivell de 2n de Batxillerat es troba a la recta final i que ja no queda gaire temps per rectificar. Pel que fa referència a les noves PAU, el ponent ha mantingut que és competència del departament d’Universitats (per què l’educació no es tracta tota en conjunt i no en compartiments partidistes?), encara que no ha evitat comentar el nou model, que és més obert i flexible, no està condicionat per la modalitat del Batxillerat i ofereix una major coherència amb el que demanen les universitats en els estudis de grau. Hi haurà una fase obligatòria, que per a molts (aquells que hagin d’accedir a estudis no massa demandats) serà l’única: estarà constituïda per la llengua catalana, la castellana (comentari de text), l’estrangera, la tria entre història de la filosofia o història i, finalment, una matèria de modalitat escollida per l’alumne. El moment dels aplaudiments ha arribat quan una professora ha argumentat que no té gaire sentit convertir aquesta prova en obligatòria, ja que integra matèries que han vist reduït llur pes horari (és el cas del castellà i el català, ara amb dues hores setmanals i seriosos problemes per tancar el temari). Domingo ha mirat de raonar el desori recordant que les llengües (i en concret la catalana, vehicular en l’ensenyament) han de ser presents en tot el currículum, no tan sols en les matèries lingüístiques. Si és així, s’acabaran les complexes reflexions sintàctiques de les proves de català de les darreres convocatòries? Jo ho reduiria tot a una redacció, que és el màxim a què es pot aspirar en dues hores. Quant a la fase específica, només la faran aquells que vulguin accedir a estudis més demandats (Comunicació Audiovisual, Medicina, Biotecnologia…): podran triar fins a tres matèries de modalitat adients per als estudis desitjats, de les quals només es comptaran les aprovades i un màxim de dues (aquelles amb la nota més alta). Seran matèries conceptuades de 2n de Batxillerat i fins i tot se n’ha fet una llista. El Batxillerat continuarà amb un valor d’un 60 % i les PAU un 40. A la nota d’admissió s’hi podran incloure les assignatures de la prova específica, amb una ponderació que dependrà de les facultats. Domingo ha al·ludit a la prova de majors de 25 anys i a la nova prova per a majors de 40 o 45 anys. A les 18:30 hem sortit de l’auditori amb més informació però alhora amb dubtes que veurem si els podrem resoldre a curt termini.

Un filòsof en el govern

Plató deia que els filòsofs havien de governar o bé que els reis havien de convertir-se en filòsofs. Com el segon és impossible en l’Estat Espanyol (per raons òbvies), s’ha produït el primer com a fruit de la decisió de Zapatero de fer un canvi de rumb en el navili desorientat que és el govern central. Ángel Gabilondo, catedràtic de Metafísica de la UAM i president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), és el nou ministre d’Educació. Sembla ser que s’ha mostrat sensible davant les protestes dels estudiants contra l’EEES, encara que és un defensor de la reforma, i ha estat bel·ligerant davant Esperanza Aguirre en la reclamació d’un millor finançament de les universitats en la seva comunitat autònoma. Potser li convenia al ministeri una mica d’alçària metafísica, atesa la manca de reflexió que ha presidit la legislació educativa en els darrers temps. Sembla especialment sarcàstic que sigui un filòsof el màxim responsable d’Educació, després d’assistir al menyspreu continuat del pensament per part dels governs socialistes, obsessionats per la ciutadania i el domini de les ciències. Des dels vells temps del BUP els professors de Filosofia hem passat de quatre hores a dues (3r de BUP i 1r de Batxillerat): actualment hem de reduir les unitats temàtiques a la mínima expressió si volem encabir-hi tots els continguts obligatoris. Estaria bé que el germà d’Iñaki reflexionés també sobre el mal que el seu govern ha infligit a les Humanitats, convertint-les en simples objectes decoratius en el currículum. I també que es posés al davant d’una campanya informativa sobre l’EEES que acabi amb la desinformació actual. Posats a demanar, li reclamaríem una política de beques més ambiciosa i un replantejament dels aspectes econòmics del procés de Bolonya.

Un filósofo en la Moncloa