Imatges que vénen i van sense sentit, acoblant-se en la percepció humana de les unitats. Semblen totalitats noümèniques, però resten en un segon pla categorial quan l’oblit les marceix. Es repeteixen les mateixes tonalitats i l’espectador que observa deixa d’estar sorprès. Quan el vull mirar ja ha fugit de l’escena. No pateixo per un món que s’ha negat a si mateix, curull d’humans que com plagues assassines s’esforcen per perseverar en el seu ésser ignorant que llur perseverança és la perdició del planeta. El nostre plaer és el dolor de la mare, amniòtica lluna que no alletarà més nadons purs. Repetim moviments obscens sense saber que la nostra pràctica lúbrica és la interacció telemàtica dels dobles virtuals en un espai de fluxos. I els cossos acoblant-se esdevenen uns i zeros esvalotats en un microblog amb reenviament massiu als amics insensats. La forassenyada pensa que si posteja més que ningú serà la dona més popular del món: repetició de gestos immadurs a la recerca de l’autoconsciència en el reconeixement d’altri. La forassenyada és la màxima productora de soroll informacional, deixalla virtual en procés de descomposició, restes fètides fagocitades pel cercador. És ella qui ens mostrarà les noves taules de la llei.
Meditacions des de l'esfera 