Sant Fost Decideix

Fa uns tres mesos va començar una història que mai no oblidaré. Ens vam reunir un grup de veïnes i veïns de Sant Fost per sondejar la possibilitat d’organitzar una consulta popular sobre la independència al nostre poble. Érem gent diversa, de partits polítics diferents, alguns representants d’entitats i també molts que volien fer la seva aportació a títol personal. Recordo com  un d’aquest darrer grup, en les primeres reunions, reclamava que no hi hagués manipulació política, que no s’identifiqués en cap moment la plataforma amb unes sigles concretes. I no es va fer. El conjunt plural i heterogeni d’activistes pel dret a decidir es posava a caminar amb vista al 25 d’abril, la data escollida. Hi havia poc temps però molta il·lusió, complicitats i ganes de treballar per Sant Fost i per Catalunya. Com és sabut, el meu partit és un grup independent, amb moltes sensibilitats, i he de dir que no em va posar cap impediment per col·laborar amb la Plataforma Sant Fost Decideix a títol personal. El meu partit és petit però lliure. Al costat d’altres companys i companyes, vam començar a fer xarxa i a mi em va tocar l’àmbit de premsa i comunicació (fa molt de temps que m’hi dedico, ja des de les beceroles a principis dels anys 80, quan vaig ajudar a fundar Ràdio Sant Fost): creació de grup de Google, llistes de distribució, blog, Twitter, Facebook i els contactes amb els mitjans, a banda d’ajudar en el que calgués. He de dir que m’he sentit molt a gust amb els meus (nous i no tan nous) amics i amigues de la plataforma: sempre han tingut paraules amables i sempre ens hem trobat en el diàleg i la comprensió. Ningú no ha aprofitat la inèrcia del procés per a la seva promoció personal (com fan altres de fora de la plataforma, egòlatres manipuladors i populistes, perseguidors de la glòria per mitjà de la mentida), sinó que hem actuat com un sol home, el col·lectiu per damunt dels individus. I el més important: units per una finalitat comuna, a la recerca de la llibertat del nostre país. Vam aconseguir una participació del 15,31 %: els de sempre diran que això ha estat un fracàs i tota la cantarella típica, però nosaltres sabem que aquesta només és la primera pedra, la que cap Sísif serà capaç de deixar caure. Sant Fost Decideix va ser el somni fet realitat d’un grup d’utòpics preparats per fer real allò que semblava impossible. Idealistes amarats de compromís, la força d’una terra que malda per ser reconeguda. No oblidaré mai el retrobament amb vells amics i coneguts i fins i tot l’intent de redreçar antigues rancúnies. I em resisteixo a pensar que s’ha acabat: segur que serà l’embrió de noves esperances, el camí vers la identitat.

L’amic Xavi també ens parla de les seves percepcions del 25A

[A la imatge, actualitzant el blog durant la jornada electoral]

Decideix-te!

[Del blog de Sant Fost Decideix]

Ja falta menys per a la gran festa de la democràcia. Amb l’excepció dels que ja han exercit el seu dret en el vot anticipat, 6831 santfostencs i santfostenques estan convocats a les urnes el proper diumenge dia 25 d’abril, moment que marca per al nostre poble una fita històrica en l’exercici de la llibertat. Una consulta convocada des de la societat civil, amb el suport d’entitats i partits polítics, amb l’objectiu de copsar l’opinió de la ciutadania en una qüestió tan important com el dret a l’autodeterminació. Els votants podran votar sí, no o en blanc i la qüestió que es plantejarà serà la següent:

“ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT A LA UNIÓ EUROPEA?”

Es tracta d’un procés rigorós, amb totes les garanties democràtiques i amb presència d’observadors internacionals. És el moment de dipositar el sufragi de la il·lusió, el vot de la tolerància i el pluralisme, la clau que ha d’obrir la porta de l’esdevenidor del nostre país, Catalunya.

Decideix-te! Veuràs com s’ho val! T’esperem el 25!
Vodpod videos no longer available.

Perfil baix

Els demòcrates estan d’acord amb la participació. Els demòcrates gaudeixen quan veuen com la societat civil pren iniciatives a favor de les llibertats. Els demòcrates entenen que el món no acaba en els partits polítics i que hi ha realitat a fora. Els demòcrates donen suport als que pretenen decidir sobre l’esdevenidor. Els demòcrates no titllaran mai d’irresponsables aquells que exerceixen el dret de decidir. Els polítics de perfil baix no defensen ni el seu propi país, el qual no entenen, i es dediquen a torpedinar amb arguments insostenibles les consultes organitzades per la societat civil. Per això s’ho passen bé quan assisteixen al descens del nivell de participació de les consultes després de silenciar els mitjans de comunicació no fos cas que la gent es mobilitzés. Els polítics de perfil baix no ens faran callar perquè encara tenim força per cridar i perquè la nostra idea de democràcia és molt més fecunda: no ens refugiem en les nostres cavernes sectàries sinó que ens obrim a la gent amb tolerància i respecte. Haurien de saber que a les consultes populars es pot votar que no (ells bé ho farien, però s’estimen més afavorir l’abstenció, que és molt pitjor, ja que redueix el seu compromís polític a foc d’encenalls) i que les persones que les organitzen es mouen per la il·lusió i l’esperança de veure un dia el seu país en el lloc que li correspon. Sí,  malgrat les seves invectives anirem a votar, perquè creiem en el nostre futur i no estem encotillats com vostè en una camisa de força de complexos i frustracions. Pensem que Catalunya pot tornar a ser capdavantera i no el darrer vagó d’un comboi atrotinat. Per això el dia 25 aniré a votar al meu poble, Sant Fost de Campsentelles, i per això faré campanya perquè tothom qui estigui interessat en els afers de la vida col·lectiva participi en una consulta que no vol ser res més que una festa de la democràcia.

Senyor president, ho diu seriosament que som uns irresponsables?

Sant Fost Decideix, el blog de la consulta al meu poble

La llar és a prop

Anem fent camí. Hem estat un poble acomplexat, agenollat i menystingut. No ens han deixat ser, ens han fet creure que havíem d’estar sota un domini únic fins a la fi dels temps, però hem gosat dir no a la dependència d’un règim d’espoliació permanent, capitanejat pels lladres d’identitats. Han negat la nostra llengua, hem estat empresonats, han escrit la llei adaptant-la al seu estil i ens han volgut anorrear. Però no han pogut. Som un país petit que mai no es rendirà. Ja no. La paciència ha arribat a un límit. Avui ja són 167 municipis i demà seran molts més. No callarem perquè ningú no pot silenciar la veu dels que mostren llurs drets a cara descoberta i van sumant voluntats per la causa de la independència. Cada dia més, fins i tot aquells que parlen una altra llengua, fins i tot aquells nouvinguts que comprenen que no hi ha justícia sense llibertat, fins i tot aquells que antany comprenien Espanya i ara han deixat d’entendre-la per culpa del seu odi estrany a la nostra llar. S’ha acabat el joc i la befa contínua. La utopia es fa camí, lentament el possible esdevé real. La llar és més a prop.