Un nou començament

La manifestació d’ahir dissabte 10 de juliol s’anunciava massiva. El grau de desencís de bona part de la ciutadania havia arribat al seu punt culminant, atiat per la provocació de la publicació de tota la sentència del TC el passat divendres, com dient “Ustedes no saben con quién están hablando”. La fatxenderia de la institució ha arribat al paroxisme i el poble català ha dit “prou” amb rotunditat i fermesa. Més d’un milió de persones han omplert els carrers de Barcelona amb crits a favor de la independència i de la condició de Catalunya com a nació. Joves i grans, homes i dones, rics i pobres, de dretes i esquerres, gent compromesa amb la nació s’ha donat la mà per fer sentir la veu d’un país maltractat, injustament castigat per un Estat que es dedica a l’espoli permanent i que alhora demana amor tot exercint l’odi. L’única nació jurídica ha de ser l’espanyola, Catalunya és una simple peculiaritat (l’anomenarem com a molt “nacionalitat” però que no pretenguin excedir-se). Fins i tot es discuteix un model exemplar de convivència educativa com és la immersió lingüística a les aules: amb la sentència, s’obre el camí a la separació per raó de llengua, al gueto lingüístic. El nostre alumnat acadèmicament s’expressa en català, amb tota normalitat, i al pati canvia de llengua, també de forma normal. I estudien llengua castellana i són més o menys competents, com en les altres matèries. Model de convivència que vol trencar un tribunal il·legítim per bé que legal. L’única opció, doncs, davant això és replantejar-nos molt seriosament si cal observar una llei injusta. La resposta ètica és molt clara: desobediència civil davant la injustícia. Per això els nostres polítics haurien d’intentar canalitzar l’energia de la manifestació en un canvi real. Dubto molt que ho facin. Tots ells, instal·lats en llur sectarisme vergonyós, pensaran només en els vots i bandejaran l’interès general. Cal un canvi polític profund, que estigui a l’alçada de la lliçó ciutadana, per això cal un canvi de polítics, una nova generació que no tingui por de prendre decisions, fins i tot les més dràstiques. Llavors estarem a les beceroles d’una nova època.

Anuncis

Sant Fost Decideix

Fa uns tres mesos va començar una història que mai no oblidaré. Ens vam reunir un grup de veïnes i veïns de Sant Fost per sondejar la possibilitat d’organitzar una consulta popular sobre la independència al nostre poble. Érem gent diversa, de partits polítics diferents, alguns representants d’entitats i també molts que volien fer la seva aportació a títol personal. Recordo com  un d’aquest darrer grup, en les primeres reunions, reclamava que no hi hagués manipulació política, que no s’identifiqués en cap moment la plataforma amb unes sigles concretes. I no es va fer. El conjunt plural i heterogeni d’activistes pel dret a decidir es posava a caminar amb vista al 25 d’abril, la data escollida. Hi havia poc temps però molta il·lusió, complicitats i ganes de treballar per Sant Fost i per Catalunya. Com és sabut, el meu partit és un grup independent, amb moltes sensibilitats, i he de dir que no em va posar cap impediment per col·laborar amb la Plataforma Sant Fost Decideix a títol personal. El meu partit és petit però lliure. Al costat d’altres companys i companyes, vam començar a fer xarxa i a mi em va tocar l’àmbit de premsa i comunicació (fa molt de temps que m’hi dedico, ja des de les beceroles a principis dels anys 80, quan vaig ajudar a fundar Ràdio Sant Fost): creació de grup de Google, llistes de distribució, blog, Twitter, Facebook i els contactes amb els mitjans, a banda d’ajudar en el que calgués. He de dir que m’he sentit molt a gust amb els meus (nous i no tan nous) amics i amigues de la plataforma: sempre han tingut paraules amables i sempre ens hem trobat en el diàleg i la comprensió. Ningú no ha aprofitat la inèrcia del procés per a la seva promoció personal (com fan altres de fora de la plataforma, egòlatres manipuladors i populistes, perseguidors de la glòria per mitjà de la mentida), sinó que hem actuat com un sol home, el col·lectiu per damunt dels individus. I el més important: units per una finalitat comuna, a la recerca de la llibertat del nostre país. Vam aconseguir una participació del 15,31 %: els de sempre diran que això ha estat un fracàs i tota la cantarella típica, però nosaltres sabem que aquesta només és la primera pedra, la que cap Sísif serà capaç de deixar caure. Sant Fost Decideix va ser el somni fet realitat d’un grup d’utòpics preparats per fer real allò que semblava impossible. Idealistes amarats de compromís, la força d’una terra que malda per ser reconeguda. No oblidaré mai el retrobament amb vells amics i coneguts i fins i tot l’intent de redreçar antigues rancúnies. I em resisteixo a pensar que s’ha acabat: segur que serà l’embrió de noves esperances, el camí vers la identitat.

L’amic Xavi també ens parla de les seves percepcions del 25A

[A la imatge, actualitzant el blog durant la jornada electoral]

Decideix-te!

[Del blog de Sant Fost Decideix]

Ja falta menys per a la gran festa de la democràcia. Amb l’excepció dels que ja han exercit el seu dret en el vot anticipat, 6831 santfostencs i santfostenques estan convocats a les urnes el proper diumenge dia 25 d’abril, moment que marca per al nostre poble una fita històrica en l’exercici de la llibertat. Una consulta convocada des de la societat civil, amb el suport d’entitats i partits polítics, amb l’objectiu de copsar l’opinió de la ciutadania en una qüestió tan important com el dret a l’autodeterminació. Els votants podran votar sí, no o en blanc i la qüestió que es plantejarà serà la següent:

“ESTÀ D’ACORD QUE LA NACIÓ CATALANA ESDEVINGUI UN ESTAT DE DRET, INDEPENDENT, DEMOCRÀTIC I SOCIAL, INTEGRAT A LA UNIÓ EUROPEA?”

Es tracta d’un procés rigorós, amb totes les garanties democràtiques i amb presència d’observadors internacionals. És el moment de dipositar el sufragi de la il·lusió, el vot de la tolerància i el pluralisme, la clau que ha d’obrir la porta de l’esdevenidor del nostre país, Catalunya.

Decideix-te! Veuràs com s’ho val! T’esperem el 25!
Vodpod videos no longer available.

Perfil baix

Els demòcrates estan d’acord amb la participació. Els demòcrates gaudeixen quan veuen com la societat civil pren iniciatives a favor de les llibertats. Els demòcrates entenen que el món no acaba en els partits polítics i que hi ha realitat a fora. Els demòcrates donen suport als que pretenen decidir sobre l’esdevenidor. Els demòcrates no titllaran mai d’irresponsables aquells que exerceixen el dret de decidir. Els polítics de perfil baix no defensen ni el seu propi país, el qual no entenen, i es dediquen a torpedinar amb arguments insostenibles les consultes organitzades per la societat civil. Per això s’ho passen bé quan assisteixen al descens del nivell de participació de les consultes després de silenciar els mitjans de comunicació no fos cas que la gent es mobilitzés. Els polítics de perfil baix no ens faran callar perquè encara tenim força per cridar i perquè la nostra idea de democràcia és molt més fecunda: no ens refugiem en les nostres cavernes sectàries sinó que ens obrim a la gent amb tolerància i respecte. Haurien de saber que a les consultes populars es pot votar que no (ells bé ho farien, però s’estimen més afavorir l’abstenció, que és molt pitjor, ja que redueix el seu compromís polític a foc d’encenalls) i que les persones que les organitzen es mouen per la il·lusió i l’esperança de veure un dia el seu país en el lloc que li correspon. Sí,  malgrat les seves invectives anirem a votar, perquè creiem en el nostre futur i no estem encotillats com vostè en una camisa de força de complexos i frustracions. Pensem que Catalunya pot tornar a ser capdavantera i no el darrer vagó d’un comboi atrotinat. Per això el dia 25 aniré a votar al meu poble, Sant Fost de Campsentelles, i per això faré campanya perquè tothom qui estigui interessat en els afers de la vida col·lectiva participi en una consulta que no vol ser res més que una festa de la democràcia.

Senyor president, ho diu seriosament que som uns irresponsables?

Sant Fost Decideix, el blog de la consulta al meu poble

A la recerca del líder

Catalunya es troba òrfena de líders, de persones humils que ofereixin la seva vida al servei de la ciutadania, de gent senzilla capaç de sacrificar un temps molt valuós pel benestar col·lectiu. Necessitem un líder que pensi en la nació més que en el seu partit, que sàpiga donar ànims a la gent, un optimista de mena que converteixi l’esperança intel·ligida en la seva brúixola. No volem illetrats, prepotents ni irresponsables, els primers perquè no coneixen l’ànima catalana, els segons perquè llur fatxenderia no els permet entendre les necessitats dels qui més pateixen i els últims perquè posen en perill aquells dels quals es proclamen salvadors. Els sectaris han de desaparèixer de l’escena política (o és una utopia?), el primer són les persones (no ho proclamen tothora?). Doncs si això és cert, ja poden desmantellar els aparells partidistes i posar-se a buscar els més preparats. No ho faran, perquè no en saben i no els interessa. Han convertit la política en un ofici i malden per una perpetuació insana en el poder, però els electors passen factura, encara que només siguin uns pocs, ja que els altres s’han quedat a casa malalts d’apatia. No ens podem permetre el luxe de convertir l’abstenció en un esport nacional: hem de fer tots plegats que la participació política sigui la prioritat, que el compromís retorni i que la llibertat esdevingui senyora de la nostra conducta. Entre un tripartit en declivi i una CiU que treu profit dels demèrits d’altri (on són els mèrits propis?), el paisatge és desolador. Necessitem un líder que ens engresqui, que comuniqui idees amb sentit, que somrigui davant les consecucions i s’entristeixi amb les tragèdies, un humà capaç d’articular discursos per si mateix, sense un titellaire ocult que el faci ballar contínuament amb el pas canviat. I el necessitem urgentment si no volem rebre un país sense il·lusió, esmorteït, capcot i acomplexat.

Llibertat, decisió, Catalunya

El passat divendres, un grup de santfostencs i santfostenques ens vam aplegar a l’Ateneu per posar les bases de la plataforma “Sant Fost Decideix”, amb l’objectiu de preparar en el nostre poble una consulta popular sobre la independència per al dia 25 d’abril. Unes trenta persones de diferents partits polítics, entitats i fins i tot alguns a títol personal es van unir, en un moviment inequívocament transversal, per fer possible que Sant Fost decideixi quin és el millor escenari per al futur del nostre país. Tot i les diferències a nivell polític entre alguns dels assistents, el que va presidir la reunió va ser l’aposta per un model de consulta democràtic, tolerant i just. Una consulta en la qual tothom s’hi pugui sentir representat i que sigui el reflex d’un poble viu i compromès. Sens dubte, els que formem la plataforma pensem que Catalunya té el dret a decidir i que el millor seria una consulta a nivell nacional de caràcter vinculant, però també som conscients que alguns no volen sentir a parlar de referèndums d’autodeterminació, enduts per temences no massa edificants. És el moment de manifestar la nostra llibertat d’expressió i de fer-la palesa a través de la participació activa. Si som molts, serem més forts. Podem fer-ho i tenim l’obligació moral d’intentar-ho. Els que estimem el nostre país no ignorem que el camí pot ser llarg, però que cada cop estem més a prop de la gran decisió.

Plataforma Sant Fost Decideix:

El darrer apunt de l’any 9

Uns dies sense postejar coincidint amb les vacances. De vegades es fa difícil escriure un apunt quan és tan senzill fer un breu comentari a la xarxa social o dir que m’agrada qualsevol idea amb un simple clic de confirmació. Mantenir un blog exigeix feina i sacrifici, molt més que augmentar el nombre d’amics o proferir un exabrupte en pocs caràcters. I ja hi tornem a ser, un altre any que desapareix en el fons dels records per oferir el relleu a la nova època, el futur que s’obre amb tots els interrogants i que es va desvetllant amb un horitzó de possibilitats que es neguen tan bon punt s’imposa la crua realitat. I un altre bocí de vida que es queda en el camí, descomptant les hores que ens duran al segur desastre, a la riba inconeguda. Voldria demanar al nou any (que, de fet, no serà “nou” sinó 10) molta més recerca en la recuperació de la memòria perduda: el fil de consciència del meu pare cada dia és més estret i moltes famílies pateixen en veure com es desestructuren les connexions neuronals sense poder fer-hi res. La impotència d’assistir a la mort de la identitat. Voldria començar a fer allò que no he pogut dur a terme per culpa dels horaris maleïts i de la mandra circumstancial. M’agradaria escriure amb més regularitat, participar en el relat literari de la meva generació, esdevenir un filòsof 2.0 amb idees genuïnes i no un simple cronista del dia a dia blogològic. I no negaré que m’agradaria publicar en paper, baldament tingui reservat un espai privilegiat a la moda dels e-books.  També demanaria a l’any 2010 un major compromís sobiranista per la meva part: vull que Catalunya abandoni els complexos i s’enfronti a l’esdevenidor sense temences, amb la voluntat de ser allò que decidim. Voldria, per acabar, que l’any 10 fos realment un període únic a les nostres vides, com proclamaven els pitagòrics elevant aquest nombre a xifra màgica.