Blogs i filosofia

El curs 2008-2009 vaig iniciar una experiència educativa amb l’alumnat de Batxillerat que volia ser un intent de conjuminar l’assignatura de Filosofia i Ciutadania amb la Web 2.0, una síntesi entre el saber tradicional i la intel·ligència col·lectiva de l’era postmetafísica. Es tractava de crear un blog de l’alumne/a que integrés les activitats de l’aula i que anés més enllà de l’opacitat del paper, amb la inclusió d’enllaços, imatges, presentacions multimèdia, podcasts i videopodcasts, en el marc d’una reflexió sobre els grans temes de la història del pensament. Aquests blogs s’havien d’obrir a Blogger (el sistema de publicació més senzill) i era obligatori oferir un disseny funcional i elegant per donar cabuda a les activitats, convenientment ordenades. Aquests blogs no es van tancar a 1r de Batxillerat, sinó que han continuat oberts a 2n, com a suport de l’assignatura d’Història de la Filosofia, en la qual no hem apostat tan sols pels autors de les PAU, sinó que hem volgut que els alumnes tinguessin un coneixement panoràmic de la història de les idees, sense defugir temes d’un cert esforç. Així, al costat de Plató, Descartes, Hume, Mill i Nietzsche, cada alumne ha hagut de triar un/a autor/a en el projecte “El meu filòsof”, que ha inclòs vida, obra, pensament i valoració: la síntesi del pensament en una presentació incrustada en Slideshare i la valoració en un podcast o videopodcast en què cadascú s’ha mostrat discursivament (els arxius d’àudio per als més tímids i els de vídeo per als extrovertits, encara que molts han elaborat muntatges de vídeo amb la seva veu de fons). No cal dir que l’ús de les TIC en aquest projecte ha estat molt fructífer, esdevenint pròpiament TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement) i que els alumnes de 1r d’aquest curs prosseguiran el curs vinent (la qualitat dels seus blogs també és molt destacable). La forma de diari de les bitàcoles és un avantatge per narrar l’aventura pedagògica com una sèrie de fragments inserits en el temps amb una coherència interna i un objectiu comú.

Per cert, tres alumnes de 2n de Batxillerat s’han presentat als Premis Blocs Catalunya. Si us agraden els seus blogs, les podeu votar:

És ciència la Filosofia?

Filoblog

Viure sense filosofia és tenir els ulls tancats sense intenció d’obrir-los

També podeu accedir a l’espai Netvibes del projecte (en fase d’actualització).

Anuncis

L’EEES per als alumnes de Batxillerat

Vodpod videos no longer available.

Avui aprofito per compartir amb vosaltres aquesta presentació multimèdia que va servir de suport a la meva xerrada de tutoria d’ahir dimarts per a l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat. Penso que cal oferir informació sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior tot admetent que no és el paradís, com afirmen alguns càrrecs de la universitat, ni tampoc un despropòsit total com addueix el moviment estudiantil contrari al Pla. Des del reconeixement que calia un canvi (la universitat no podia romandre amb esquemes del passat), analitzo els principis en què es basa aquest espai d’educació superior, així com la nova orientació d’ensenyament-aprenentatge focalitzada en l’estudiant. No us perdeu els enllaços a les noves titulacions i navegueu per les fonts consultades.

Accés a la presentació i possibilitat de descarregar el PPT

Canvis i més canvis

Ja he repetit molts cops que l’educació al nostre país es troba sotmesa a les improvisacions dels governs de torn i que no hi ha manera d’avançar en el consens per dotar el nostre alumnat d’un sistema eficaç que contribueixi a la millora de l’ensenyament-aprenentatge. Avui he participat, al costat de la directora del meu centre, en la sessió informativa sobre el nou Batxillerat i les noves PAU que organitzava la FECC a l’Orfeó Martinenc (a la imatge). Ha intervingut inicialment Jaume Graells, director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, encara que el gruix de la ponència l’ha desenvolupat el sotsdirector general d’Ordenació Curricular, Àngel Domingo. Ha comentat que el nou Batxillerat no ha introduït canvis substancials sinó qualitatius i de procediments, buscant una formació de caire més especialitzat. També ha emfasitzat que cal dur a terme una evolució en les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, amb una major presència de les TIC (celebrem aquesta voluntat, a veure si entre tots els docents la fem culminar) i que cal un compromís per integrar les llengües estrangeres en les matèries no pròpiament lingüístiques. En aquest nou model les mitjanes ja no es faran per crèdits sinó per matèries. La discussió ha sorgit quan el sotsdirector ha afirmat que aquest any els alumnes que suspenguin més de tres matèries no hauran de repetir tot el curs sinó tan sols les assignatures no superades, introduint segons ell una major flexibilitat. Si ens mirem l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, veiem que en el seu article 13.3 assenyala textualment que “Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries es poden matricular d’aquestes matèries sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades”. Sempre he entès “es poden” com una indicació de possibilitat (qüestions de lògica modal) i no pas de necessitat. Domingo, davant les qüestions dels assistents, no ho ha acabat de deixar clar i ha apel·lat a la flexibilitat del model. Realment, si els que poden prendre decisions es contradiuen no sé què farem els que ens trobem diàriament a l’arena escolar i hem d’orientar acadèmicament els alumnes. Suposo que aviat ens arribarà al centre alguna nota aclarint el tema. Recordo que el curs a nivell de 2n de Batxillerat es troba a la recta final i que ja no queda gaire temps per rectificar. Pel que fa referència a les noves PAU, el ponent ha mantingut que és competència del departament d’Universitats (per què l’educació no es tracta tota en conjunt i no en compartiments partidistes?), encara que no ha evitat comentar el nou model, que és més obert i flexible, no està condicionat per la modalitat del Batxillerat i ofereix una major coherència amb el que demanen les universitats en els estudis de grau. Hi haurà una fase obligatòria, que per a molts (aquells que hagin d’accedir a estudis no massa demandats) serà l’única: estarà constituïda per la llengua catalana, la castellana (comentari de text), l’estrangera, la tria entre història de la filosofia o història i, finalment, una matèria de modalitat escollida per l’alumne. El moment dels aplaudiments ha arribat quan una professora ha argumentat que no té gaire sentit convertir aquesta prova en obligatòria, ja que integra matèries que han vist reduït llur pes horari (és el cas del castellà i el català, ara amb dues hores setmanals i seriosos problemes per tancar el temari). Domingo ha mirat de raonar el desori recordant que les llengües (i en concret la catalana, vehicular en l’ensenyament) han de ser presents en tot el currículum, no tan sols en les matèries lingüístiques. Si és així, s’acabaran les complexes reflexions sintàctiques de les proves de català de les darreres convocatòries? Jo ho reduiria tot a una redacció, que és el màxim a què es pot aspirar en dues hores. Quant a la fase específica, només la faran aquells que vulguin accedir a estudis més demandats (Comunicació Audiovisual, Medicina, Biotecnologia…): podran triar fins a tres matèries de modalitat adients per als estudis desitjats, de les quals només es comptaran les aprovades i un màxim de dues (aquelles amb la nota més alta). Seran matèries conceptuades de 2n de Batxillerat i fins i tot se n’ha fet una llista. El Batxillerat continuarà amb un valor d’un 60 % i les PAU un 40. A la nota d’admissió s’hi podran incloure les assignatures de la prova específica, amb una ponderació que dependrà de les facultats. Domingo ha al·ludit a la prova de majors de 25 anys i a la nova prova per a majors de 40 o 45 anys. A les 18:30 hem sortit de l’auditori amb més informació però alhora amb dubtes que veurem si els podrem resoldre a curt termini.