Dia Mundial, de què?

Avui s’ha celebrat el Dia Mundial de la Filosofia, a fi de recordar que existeix una disciplina que pretén discutir l’ésser humà des dels fonaments, un saber que interroga i s’atipa de fer preguntes amb la consciència certa de la dificultat (serà impossibilitat?) de trobar-ne les respostes. Avui s’ha celebrat i només els filòsofs (tots?) se n’han assabentat. Els dies mundials serveixen per portar a l’actualitat qüestions que, en cas contrari, serien oblidades sense miraments. Ara bé, què diantre és això del qual avui s’ha celebrat el Dia Mundial? La seva condició eterna és qüestionar-se, etzibar la pregunta “què és?” amb la intenció de fer sentit una veu que gosi respondre. Els grans pensadors han respost que es tracta d’una ciència suprema de les primeres causes i els primers principis,un sistema de la naturalesa humana, un intent de raonar els dogmes teològics, una praxi per justificar la revolta davant les desigualtats, una epistemologia de la ciència, una anàlisi formal del llenguatge, una afirmació de la vida per part dels esperits lliures… El que resta és un buit sonor, una veu que de lluny proclama l’amor a la saviesa però que només escolten els més vells, els que van assistir a la cremació dels principis més autèntics (“algun cop han existit?” -pregunta el postmodern maliciós). La filosofia és ara la líquida presència de discursos incommensurables, de fragments blogocèntrics que atien el foc de l’esperit humà amb lleus bufades de veu que no poden pronunciar l’universal perquè aquest s’ha esclerotitzat davant la tirania del singular. Mirem de ressuscitar el sentit primigeni de la filosofia! Mirem de desitjar com no ho hem fet mai, d’estimar el saber com bojos enamorats de l’etern!  Denn ich liebe dich, o Ewigkeit! (1)

(1) Amb el permís, des de les alçades hiperbòries, del gran Nietzsche.

Salvem la Filosofia, ara!

Programa de la Festa Major 2009

Us deixo el programa de la Festa Major de Sant Fost de Campsentelles. Fins diumenge, un munt d’actes per triar i remenar.

Discurs de graduació 2009

gradua09_005

Dedicat als alumnes i les alumnes de 2n de Batxillerat de la promoció 2008-2009:

Un altre any i una altra promoció. El temps passa inexorablemente i els alumnes, amb els seus projectes, dèries i preocupacions, deixen l’escola per dirigir-se al destí triat, sigui la universitat o un Cicle Formatiu de Grau Superior. No és, però, un adéu qualsevol, sinó que inclou els records d’un període únic de l’existència, el de la trobada amb la identitat, la socialització i l’educació en un seguit de valors que us han d’orientar sempre. Kant , el nostre vell conegut, defensava que tan sols amb l’educació l’ésser humà esdevé realment humà.  L’escola és aquell reducte de tendresa que desem a la memòria i que ens acompanya en totes les cruïlles del camí que hem de recórrer al llarg de la nostra vida. Les imatges de les amigues i amics, els consells d’aquell mestre confident però alhora els seus advertiments i fins i tot les seves bronques puntuals, els exàmens, els viatges, les excursions i sortides culturals, les colònies, tot el que heu i hem compartit sembla que aparegui comprimit en aquesta festa de graduació, com si fos un sospir efímer. El riu ha portat noves aigües i vosaltres sou el cabal més valuós, l’aigua que ha de nodrir l’esdevenidor amb tota la seva força. I l’heu de construir amb perseverança i constància, tot bandejant la mandra estèril, sempre amb la confiança en les pròpies capacitats i sense defallir. El món és massa bell per deixar-lo perdre amb actituds indolents. Recordeu les paraules del savi quan deia que els primers filòsofs eren aquells que s’admiraven davant els fenòmens de la natura. Si no ens sorprenem, la nostra vida és acomodació i tedi, buidor d’esperit i manca d’horitzons. Sigueu lliurepensadors, no deixeu que us marquin el camí amb falses expectatives i no permeteu que les modes fugisseres siguin la brúixola existencial. Eviteu els venedors de fum i els compradors de voluntats: la llibertat és vostra, indefugible tresor que mai no heu de cedir.

Ara és el moment de gaudir de la vostra graduació amb la família, els amics, les religioses i els professors. Personalment he de dir que us trobaré a faltar, ja que vosaltres sou el que dóna sentit a una feina tan enriquidora i cada alumne és un microcosmos, un univers irreductible que mai més no es torna a repetir. Quan ens retrobem, us tornaré a donar un missatge d’ànims. Espero que sigui ben aviat.

Enric Gil Garcia, 22 de maig de 2009