Dos anys d’alcaldia

Avui, 14 de maig, fa exactament dos anys de la presa de possessió de la meva dona, Montserrat Sanmartí, com a alcaldessa de Sant Fost. Va ser un Ple especialment emotiu, atès que una dona accedia per primera vegada al càrrec més important del municipi i acabava amb un any d’incertesa i de govern en minoria. El pacte entre IUSF (el nostre partit), CiU i ERC, signat el 23 d’abril, oferia a Sant Fost l’oportunitat de mirar el futur amb optimisme, en un acord de gran abast social i amb un canvi de tarannà que s’ha desplegat en múltiples iniciatives participatives i en una única fita: treballar per Sant Fost sense descans. L’alcaldessa, i d’això en dono fe, ha mostrat la seva extraordinària capacitat de treball i la seva mirada dialogant, sincera i humil. En les nostres converses privades sempre em manifesta el seu únic interès de treballar pel poble i fins i tot expressa un desig de no perpetuar-se en el poder, tot entenent que la política no ha d’esdevenir mai un ofici (com molts representants de partits tradicionals pensen), sinó un servei desinteressat a la ciutadania. He vist, des de la meva perspectiva, com poden arribar a ser les exigències del càrrec: feina les vint-i-quatre hores del dia, ja que en qualsevol moment pot sonar el mòbil anunciant una emergència. Ella està feta per això: hàbil en el discurs, ferma davant les injustícies o els rampells de desraó  (que també hi són), però sempre disposada a parlar i a escoltar, amb un mot de compromís o amb un somrís de complicitat. També ha d’entomar els atacs de l’oposició, lògica estratègia d’aquells que volen governar en el futur però sovint amarada de demagògia instal·lada en el ressentiment. Ella sap que el joc de la política és com un Janus bifront: cares que miren d’un costat tot d’una es giren cap a l’altre. La virtus i el fatum maquiavel·lians (no empraré amb ella l’adjectiu maquiavèl·lic perquè estic convençut que no ho és) difícilment es concilien i l’esforç en la resolució de problemes pot topar amb la fortuna desfavorable. Una de les seves habilitats és com ha enfocat la tasca municipal en plena crisi, sense aturar en cap moment la màquina: el 24 d’abril el conseller Tresserras va inaugurar la nova Biblioteca (un prodigi de modernitat), al setembre tindrem escola bressol municipal, l’any vinent la zona esportiva serà una realitat i tants altres projectes que té plantejats. Sovint pateixo perquè la veig cansada, però es refà i comença de nou la seva indefugible activitat. Sempre li agrairé l’oportunitat que m’ha donat de ser un petit Plató en aquesta Siracusa sense tirans. I sempre agrairé al meu partit, Independents Units per Sant Fost, una petita formació que governa en el poble des de 1993, l’oportunitat de ser partícips d’aquesta gran aventura. Algun dia passarem revista literària d’aquests anys i mostrarem al món com es pot governar amb eficàcia sense pertànyer als aparells partidistes, des del santfostisme (permeteu-me el neologisme) i la independència de qualsevol sigla establerta mediàticament.

A ella li dedico aquest post, per tantes coses compartides i per haver-me ensenyat a viure en plenitud.

Discurs de presa de possessió (14 de maig de 2008)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s