A la recerca del líder

Catalunya es troba òrfena de líders, de persones humils que ofereixin la seva vida al servei de la ciutadania, de gent senzilla capaç de sacrificar un temps molt valuós pel benestar col·lectiu. Necessitem un líder que pensi en la nació més que en el seu partit, que sàpiga donar ànims a la gent, un optimista de mena que converteixi l’esperança intel·ligida en la seva brúixola. No volem illetrats, prepotents ni irresponsables, els primers perquè no coneixen l’ànima catalana, els segons perquè llur fatxenderia no els permet entendre les necessitats dels qui més pateixen i els últims perquè posen en perill aquells dels quals es proclamen salvadors. Els sectaris han de desaparèixer de l’escena política (o és una utopia?), el primer són les persones (no ho proclamen tothora?). Doncs si això és cert, ja poden desmantellar els aparells partidistes i posar-se a buscar els més preparats. No ho faran, perquè no en saben i no els interessa. Han convertit la política en un ofici i malden per una perpetuació insana en el poder, però els electors passen factura, encara que només siguin uns pocs, ja que els altres s’han quedat a casa malalts d’apatia. No ens podem permetre el luxe de convertir l’abstenció en un esport nacional: hem de fer tots plegats que la participació política sigui la prioritat, que el compromís retorni i que la llibertat esdevingui senyora de la nostra conducta. Entre un tripartit en declivi i una CiU que treu profit dels demèrits d’altri (on són els mèrits propis?), el paisatge és desolador. Necessitem un líder que ens engresqui, que comuniqui idees amb sentit, que somrigui davant les consecucions i s’entristeixi amb les tragèdies, un humà capaç d’articular discursos per si mateix, sense un titellaire ocult que el faci ballar contínuament amb el pas canviat. I el necessitem urgentment si no volem rebre un país sense il·lusió, esmorteït, capcot i acomplexat.

One thought on “A la recerca del líder

  1. Tens raó, però per altra banda, tot això no es diferent del que passa a tot Europa, inclos a les democracies més antigues. La diferència a Espanya es el costum del gregarisme i la poca consciencia de Res Pública, que agreuja el problema. Cada partit s’ha convertit en un clan tipus sicilià.

    Una ocasió única per a una regeneració política fóra la fundació d’un nou estat i una nova consciencia nacional on tots ens sentim identificats, amb la condició que fos amb unes noves regles polítiques i no una fotocòpia reduida de l’antic estat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s