Homenatge

En homenatge a Salvador Espriu, el nostre poeta:

Representació de titelles, el vell Tirèsias i la ceguesa del viure. Un espectacle hipnòtic, la lluita de tu, que esclates en el teu riure i em fas perdre en el laberint dels desigs metafísics, un camí perdut en la vall dels vençuts. La mort ressegueix l’hivern de Sepharad, els mots d’una llengua mil·lenària seran defensats malgrat el glaç que interposen els rígids seients episcopals, que no podran resistir la força dels que no obliden. El poeta no morirà mai, cantarem les seves estrofes en la gran rapsòdia global, la gran xarxa que es desplega ineluctablement en l’univers dels virtuals. Molts el volen anorrear, els ignorants de la dualitat entre Teseu i el Minotaure, els que han dimitit de la comprensió literària del món, els illetrats entaforats en un escó de supèrbia. No els ho permetrem: des de la nostra plaça pública ciberespacial combatrem els  enzes. Continuarem proclamant la veritat de la poesia contra els prosaics consumidors de deixalles efímeres, fragmentaris ineptes que viuen de la moda i del seu regne fal·laç.

Què és la veritat?
Qui sap si tu, tal volta tu
o també tu. Potser ningú.
Mentre vents llops baixen del ras
on regna dreta damunt glaç
la negra torre, mida, dit
il·limitat del que és finit,
la ratlla es torna just un punt,
i dins, colgat, el temps difunt.
No hi ha començ, repòs ni qui
venci l’esglai nu del camí.
Arc fosc, alçat ull de la nit:
al clos del buit, mai cap sentit.

SALVADOR ESPRIU: Setmana Santa

Antaviana, el blog organitzador

Salvador Espriu, a Lletra

3 thoughts on “Homenatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s