Arrossegant dimarts blògics en trànsit cap al futur ignot

Amb música ho llegiràs millor:

Arrossegant dimarts sense saber, vés per on les ultimitats gaudeixen de permisos extraordinaris. Intransigents recorden que un dia foren amics meus i jo no els reconec. Falsos demòcrates escriuen cartes al diari signades amb sang que tenyeix el paper analògic amb traces de seda vermellosa, rogenques consignes que antany foren dogma i que enguany il·luminen el cel dels injustos. Al·leluies d’apòstols que romanen immòbils en llur talaia atapeïda d’observadors internacionals que volen saber per què els dimarts arrosseguen rònegues càrregues. Sents el que et dic? Un dia fores amic meu però ja no et reconec. Ets una ombra hegeliana, fracassat ídol foragitat del moll de l’os idealista, pentadàctil enamorat de la seva llorda i llatzerada carn que vessa idees purulentes transmutades en esperit entronitzat. No vull saber res de tu, amant de l’estúlticia i espòs de la ingratitud. Si em tornes a visitar un dimarts, t’arrossegaré fins l’abocador més proper, on la teva trista materialitat es pugui fondre definitivament amb les despulles dels senyors occidentals, esclaus dels que optimitzen el benefici, els convençuts de la superioritat del capital. Morireu també i deixareu les andròmines sense amo, pellofa d’un subjecte finat. De què serveix lluitar per un fruit ignot? Potser el plaer sigui l’única eternitat continguda en un instant, sospir de la bruna de rínxols díscols que obre la seva cova per a un habitant a lloguer. Només sé que no sé res, deia un clàssic que no escriví res, i jo dic que els dimarts m’arrosseguen a ínsules extraterritorials, on es visualitzen bafarades de personatges que reciten poemes (sonets tal vegada) enmig d’un paisatge de residents àgrafs. Desitjo bloguejar fins que l’alè em robi el teclat. Desitjo bloguejar amb les muses al meu costat, d’exuberant nuesa i fidel presència. Desitjo bloguejar fins la fi dels meus temps.

Tema: Glory Box. Intèrpret: Portishead

2 thoughts on “Arrossegant dimarts blògics en trànsit cap al futur ignot

  1. Francament, l’he llegit varies vegades, i no reconec l’Enric en aquest post, hauries d’estar molt enfadat quan el vas escriure.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s