Petits fracassos

Tinc la sensació que la multitasca perpètua és la principal garantia del fracàs. Fer moltes coses indueix a bandejar-les successivament per manca de temps. El dia és massa curt per activar tantes finestres i fer-les aparèixer amb constància per tancar-les després d’haver-hi treballat. La docència, física i virtual, xucla les hores i el capvespre esdevé sense treva amb la frustració de no haver perseverat en les activitats més plaents. Blogs oberts i no actualitzats des de fa mesos, projectes que no culminen per culpa de les obligacions rutinàries, llibres per escriure i fins i tot un doctorat a mitges. Tinc la sensació de no acabar res, de participar en un work in progress sense fi, amb petits fracassos que es van acumulant i que deixen els petits èxits en un lloc secundari. Per això no aconsegueixo mai centrar-me, massa dispers en l’oceà de la quotidianitat. Les coses velles m’avorreixen, necessito reinventar-me amb les tasques noves, proposant activitats engrescadores i 2.0 als meus alumnes (blogs d’aula, documents i presentacions de GoogleDocs…), però el temps vola i les correccions amenacen el lleure i maten les iniciatives creadores. Voldria ser com aquells hiperactius de la xarxa que es passen la vida enganxats al blog o al Twitter i que fins i tot troben la manera de fer altres coses. No sóc, però, més que un aprenent de tot en el món dels límits.

Advertisements

3 thoughts on “Petits fracassos

  1. Crec que no em podria sentir més identificat… i ara, en plena època d’exàmens, un ja no sap ni posar ordre a les seves prioritats. Endavant! que comença un nou any i hi ha un munt de coses per fer.

  2. Doncs per una vegada no estic d’acord amb aquesta visió negativa de l’activitat humana , deixeu-me dir-vos amics, des de la més gran de les humiltats, que malgrat reconèixer la dificultat de la multitasca, és també aquesta multiplicitat d’activitats la més gran expressió del desenvolupament de tots els nostres/vostres potencialitats , i que el que hem de fer és trobar el punt on gaudim amb tot plegat, i jo crec amics, que en el vostre cas a més aporteu molt als demés, ho puc dir jo que vaig treballar 6 anys el vostre poble, sense que tinguèssim gairabé contacte, i des de que no hi soc, tinc tant contacte virtual amb les vostres idees, que quan us passeu un temps sense actualitzar el vostre blog (xavi…) ho noto fins i tot a faltar.

    Rècords

  3. Gràcies pel teu comentari, Ricard. Ens sentim bé amb la multitasca, però de vegades cal centrar-se en alguna cosa concreta per no dispersar-se. Som un conjunt de finestres obertes al món i és un fet positiu quan aquesta obertura ens enriqueix a tots.

    Sí, el contacte virtual és ben satisfactori: des de la llunyania som ben a prop.

    Salut!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s