En el racó

En el racó de la buidor del pensament. Fressa, massa fressa. Intento sortir fora de mi mateix però la ventada no em permet desplaçar ni un centímetre del centre de la ment cansada. Fugir de les interioritats a la recerca del defora per trobar vells plaers i no saber com. Arraulit de fred, tot esperant la nevada definitiva, però no. La pressa de ser m’empeny per culpa de les traïdores busques del rellotge, tiràniques ganivetes que tallen els instants i els converteixen en irrepetibles gotims fugissers. Passa tot el que ha de passar per culpa de la condició humana, lleu guspira racional, bombeta incandescent que es fon en l’inesperat. Esperança, maleïda paraula que solques el desig i no trobes objecte! Deixa’m sol amb el desconhort del jugador virtual, caçador de glòries efímeres, aranya devorada per la xarxa omnipresent.