La condició fal·lible

Per a mi és quelcom claríssim que existeixo, que ho sé que existeixo i que ho estimo. En aquestes veritats no em fan cap por els arguments dels Acadèmics que diuen “I què, si t’erres?” Doncs, si m’erro, existeixo. Perquè qui no existeix, certament tampoc no es pot enganyar: i per això existeixo, si m’erro.

AGUSTÍ D’HIPONA: La ciutat de Déu, XI, cap. XXVI

La condició humana és fal·lible, fet que certifica la nostra consciència d’existir. El fet que pensem es manifesta sovint com un pensar corb, lluny de l’harmonia de la veritat lògica, recta, lineal, perfecta. Desviar-nos de la rodonesa del cert ens humanitza i ens separa radicalment de la pretensió de la filiació divina. La majoria de la població no reconeix errades per una estranya nostàlgia de la certitud primigènia, quan tots sabem que equivocar-se és natural i en molts casos fins i tot saludable, ja que ens allibera de la jactància amb què lloem la nostra pròpia subjectivitat, tot ignorant les possibles virtuts alienes.

Tema: The working hour (Roland Orzabal, Ian Stanley). Interpretat per Tears for Fears, de l’àlbum Songs from the big chair (1985).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s