La llar és a prop

Anem fent camí. Hem estat un poble acomplexat, agenollat i menystingut. No ens han deixat ser, ens han fet creure que havíem d’estar sota un domini únic fins a la fi dels temps, però hem gosat dir no a la dependència d’un règim d’espoliació permanent, capitanejat pels lladres d’identitats. Han negat la nostra llengua, hem estat empresonats, han escrit la llei adaptant-la al seu estil i ens han volgut anorrear. Però no han pogut. Som un país petit que mai no es rendirà. Ja no. La paciència ha arribat a un límit. Avui ja són 167 municipis i demà seran molts més. No callarem perquè ningú no pot silenciar la veu dels que mostren llurs drets a cara descoberta i van sumant voluntats per la causa de la independència. Cada dia més, fins i tot aquells que parlen una altra llengua, fins i tot aquells nouvinguts que comprenen que no hi ha justícia sense llibertat, fins i tot aquells que antany comprenien Espanya i ara han deixat d’entendre-la per culpa del seu odi estrany a la nostra llar. S’ha acabat el joc i la befa contínua. La utopia es fa camí, lentament el possible esdevé real. La llar és més a prop.

Anuncis

Un pensament sobre “La llar és a prop

  1. Tinc la utopia i l’esperança que arribarà un dia que tots serèm iguals (encara que amb les nostres diferències d’identitat, nació, llengua o com es vulguin dir). Que les taxes, impostos i peatges que pagarem seran fruït de la votació democràtica de tots nosaltres per mitjans com ara internet.
    Tinc l’esperança que no ens deixarem etiquetar per cap partit o ideologia, i que podrem exercir lliurament el nostre pensament i la nostra voluntat. Ara per ara, la política em sembla una pressa de pèl. Els partits uns bufons. I nosaltres, si més no jo, uns idiotes que ens deixem entabanar per discussions poc importants. En el món hi han guerres i fam, i aixó que estem en plè segle XXI, i no podem fer res.
    Jo vull votar ara sobre totes les coses, sobre tots els assumptes. Jo vull decidir el meu destí; i que la resta també tingui dret a exercir aquesta llibertat (encara que no m’agradi). Per una plataforma que ens permeti assolir la independència de partits, religions, grups i empreses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s