El simulacre de democràcia

Ens van enganyar quan ens van dir que gaudíem d’un règim de llibertats, que seríem feliços en el si d’un sistema benèvol que ens acotxaria i ens oferiria suport davant els patiments de la vida social. Sobirania del poble, sarcasme dels autors obsolets que encara tenen el cap a la vella tirania dels drets de propietat intel·lectual, com si fos possible la propietat sobre els bits, petites criatures informacionals que no aprendran mai l’esclavatge. No ens és permès de posseir l’intangible, estols de paradigmes que volen en el cel intel·ligible dels nodes telemàtics. Ni tan sols les ministres de mentalitat estreta poden posar tanques al camp obert dels arxius d’extensions múltiples que naveguen sense por per les interioritats de l’impuls elèctric. Però volen desconnectar els dobles virtuals que s’entesten a intercanviar fitxers de so i de vídeo, metàfora de l’amistat universal, i desitgen anorrear la xarxa amb eufemismes com “economia sostenible”. Vostès sí que són insostenibles, governants de pa sucat amb oli que es deixen endur per una colla de sapastres, vostès, ignorants del nou model de societat que estem construint malgrat la seva presència ignominiosa en un poder que no controlen. Volen desconnectar els esperits lliures que malden per fer avançar aquest organisme viu i fins i tot volen fiscalitzar els continguts que consulten. Sí, vostès que s’omplen la boca amb els drets i després censuren els que volen exercir-los. Sí, vostès, apòstols del nou totalitarisme digital, podran fer fora de la xarxa aquell que gosi atemptar contra la sagrada propietat intel·lectual. On quedarà la llibertat d’expressió? On aniran a parar les veus discordants? Perdonin però no tenen ni idea. Per cert, els filòsofs ja estem acostumats a la seva aversió al pensament.

Involucionismo digital, la vergüenza de la democracia o el gobierno de Los Otros (gran post d’Enrique Dans)

Anuncis

2 pensaments sobre “El simulacre de democràcia

  1. Els polítics contínuament, com a bons copiadors de la literatura universal, ens remeten a rondalles ètic-morals com les de George Orwell, fent demostracions de terrorisme d’estat (1984) o recordant-nos una vegada i una altra que “tots els porcs som iguals, però que alguns animals són més iguals que uns altres” (Rebel·lió en la granja).

    Que no estiguem en la Segona Guerra Mundial no significa que no perpetrem tot tipus de crims de lesa humanitat i alguns que fins i tot sent insignificants no deixen de justificar-se per comparança contra la magnitud d’aquells o precisament perquè també permetem aquells.

    Després els mateixos cantants i artistes que es queixen que ens estem carregant la indústria audiovisual són els primers que graven discos a Miami i afegeixen atur a la indústria d’aquest país. ¿Hauríem d’imitar Gandhi i: oferir resistència passiva, negar-nos a obeir, no pagar els impostos, no permetre que els polítics s’insultin i segueixin demorant decisions que ens afavoreixen a tots, no pagar peatges, no anar al cinema, no comprar llibres, només utilitzar els mitjans que hem pagat amb els diners de tots i que es troben en les biblioteques?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s